Qui va sortir amb Olympe Mancini?

Olympe Mancini (Roma, 11 de juliol de 1637 - Brussel·les, 9 d'octubre de 1708) pertanyent a la famosa família Mancini i fou Comtessa de Soissons.

En unió dels seus germans Laura i Philippo Paolo passà a França. La reina Anna d'Espanya s'interessà molt per la l'educació d'Olympe, la qual des de molt jove ja denotà que posseïa, igual que el seu oncle, l'esperit de l'ambició i de la intriga. Veient els galantejos dels que era objecte per part del monarca, pensà que podria cenyir la corona de França, però el rei mostrà més inclinació vers Marie, germana d'Olympe.

El 1657 va contraure matrimoni amb el comte de Soissons, Eugeni Maurici de Savoia-Carignan (Eugeni de Savoia), i el 1661 fou nomenada per a un alt càrrec en la servei de la reina Maria Teresa, arran del seu casament. Les intrigues galants l'ocuparen molt durant aquesta època de la seva vida, i va tenir per amant al marquès de Vardes, però, a conseqüència de les acusacions que llençaren contra la senyora de La Vallière i contra Enriqueta d'Anglaterra, fou invitada a deixar la cort per algun temps, i en quedar vídua el 1673, i se l'acusà d'haver enverinat al seu espòs, a la qual acusació donaren versemblança les seves relacions amb la cèlebre emmetzinadora Voisin.

S'havia signat contra Olympe un decret d'empresonament en La Bastilla, que no va poder portar-se compliment a causa de la precipitada fuga d'aquella. Es refugià a Brussel·les, on va admetre els galantejos del Duc de Parma, governador dels Països Baixos, i el 1686 es traslladà a Espanya al costat de la seva germana Marie; també se l'acusà, malgrat que sense fonament, d'haver enverinat la reina i de sortilegi vers el rei. Forçada a deixar la Península, tornà als Països Baixos, després de fer una visita a Anglaterra on vivia la seva germana Hortense.

Deixà tres filles i cinc fills, entre ells el príncep Eugeni de Savoia, vencedor contra els francesos a Ourdenaarde

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort. També va ostentar els títols de comte de Barcelona (1643-52) com a Lluís II, el de comte de Santa Coloma i baró de Queralt (durant el mateix període) i copríncep d'Andorra. Va heretar la corona amb quatre anys, però no va assumir cap control del govern en persona fins a la mort del seu primer ministre, el Cardenal Mazzarino, el 1661.

Lluís XIV va adquirir el sobrenom de Rei Sol (Le Roi Soleil en francès) arran de la seua actuació en el Ballet de la Nuit (estrenat el 23 de febrer de 1653), als catorze anys, on, entre altres personatges, encarnava el déu Apol·lo, en al·legoria del sol llevant. El seu carisma, com el seu entusiasme i admiració cap al ballet, el van caracteritzar. Un altre renom que tingué és Lluís el Gran (en francès Louis le Grand), perquè regnà a França durant setanta-dos anys: el regnat més llarg de la història dels monarques francesos i de cap monarca d'un altre país europeu "major". Lluís tractà d'incrementar el poder francès a Europa, fent entrar el país en quatre grans guerres: la Guerra de Devolució, la Guerra francoholandesa, la Guerra dels Nou Anys i la Guerra de Successió Espanyola. Va treballar amb èxit per tal de crear un estat centralitzat i absolutista; molts historiadors sovint el citen com a exemple del despotisme il·lustrat.

Lluís XIV va esdevenir l'arquetip de monarca absolutista. Se li atribueix la frase "L'État, c'est moi" ("L'Estat soc jo"), tot i que els historiadors consideren que es tracta d'un mite, i que és més probable que la frase li hagi estat atribuïda pels seus oponents polítics com una forma de palesar l'estereotip de l'absolutisme que representava. Ben al contrari el Duc de Saint-Simon testimonia el que Lluís XIV va dir al seu llit de mort: "Je m'en vais, mais l'État demeurera toujours" ("Jo me'n vaig, però l'Estat romandrà sempre").