Qui va sortir amb Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia?
Margaret de Carteret data de Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia de ? fins a ?.
Hortense Mancini data de Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia de ? fins a ?. La diferència d'edat era de 15 anys, 11 mesos i 29 dies.
Lady Elizabeth Jones data de Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia de ? fins a ?.
Catherine Pegge data de Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia de ? fins a ?.
Moll Davis data de Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia de ? fins a ?.
Frances Stewart, Duchess of Richmond data de Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia de ? fins a ?. La diferència d'edat era de 17 anys, 1 mesos i 10 dies.
Winifred Wells data de Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia de ? fins a ?.
Jane Middleton data de Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia de ? fins a ?. La diferència d'edat era de 31 anys, 6 mesos i 13 dies.
Nell Gwyn data de Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia de ? fins a ?. La diferència d'edat era de 19 anys, 7 mesos i 25 dies.
Elizabeth Killigrew, Viscountess Shannon data de Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia de ? fins a ?.
Louise de Keroual, Duchess of Portsmouth data de Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia de ? fins a ?. La diferència d'edat era de 19 anys, 2 mesos i 29 dies.
Lucy Walter data de Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia de ? fins a ?.
Barbara Palmer, 1st Duchess of Cleveland data de Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia de fins a . La diferència d'edat era de 10 anys, 5 mesos i 19 dies.
Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia
Carles II (29 de maig de 1630 – 6 de febrer de 1685) fou Rei d'Anglaterra, d'Escòcia i d'Irlanda.
llegir més...Margaret de Carteret
Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia
Hortense Mancini
Hortense Mancini (Roma, 6 de juny de 1646 – Chelsea, Londres, 9 de novembre de 1699) pertanyent a la famosa família dels Mancini i fou duquessa de Mazzarino.
Amb els seus germans Philipo Paolo i Marie es traslladà a França el 1653, i com la seva germana, ingressà en el convent de la Visitació. Estava dotada d'una bellesa singular, i fou la que reunia més atractius de totes les germanes; per això no és d'estranyar que aspiressin a la seva mà il·lustres pretendents, entre ells Carles II, Pere de Bragança (Pere II), el duc de Savoia, el comte de Coligny, etc.
El 1661 va contraure matrimoni amb Armand Charles de La Porte, marquès de La Meilleraye, al qual el cardenal Mazzari va transmetre la major part de la seva fortuna, amb la condició que prengués el seu nom i les seves armes; des de llavors el marit d'Hortense usà el títol de duc de Mazzarino.
Aquest matrimoni tampoc fou feliç, perquè Armand començà mostrar-se gelós de les freqüents visites que la seva esposa feia al sobirà, el que motivà repetides discòrdies entre els conjugues, que tingueren com a conseqüència la separació, passant Hortense a residir primer a casa del seu germà, el duc de Nevers, i posteriorment en l'abadia de Chelles, però cansada de la vida monacal, marxà a Itàlia al costat de la seva germana la princesa Colonna, i va fer el viatge en companyia del cavaller de Rohan, el seu amant segons veu pública.
Després de romandre una temporada a Roma, es traslladà a Savoia, i residí tres anys en la cort de Carles Manuel II. D'allà marxà a Anglaterra, a la mort de Carles Manuel II (1675), el qual l'havia apreciat molt; a Anglaterra hi trobà una favorable acollida per part de Carles II, el qual li concedí una pensió i la posà en relació amb homes eminents com Saint-Évremont, Isaac Vossius, etc.
En els últims anys de la seva vida patí alguns disgusts que amargaren la seva existència; fou el primer, la mort del baró de Benner, al que estimà amb verdadera passió, i que morí en un duel amb el comte de Soissons, nebot d'Hortense; també la Revolució de 1688 (Revolució Gloriosa) li causà molta intranquil·litat; no obstant, el nou rei Guillem II li atorgà una pensió de 2.000 lliures.
Les seves Memories les redactà Saint-Réal. Madame de La Fayette digué d'Hortense que era, la més bella de les nebodes de Mazzari, sinó també una de les dones de cor més bonic, i madame de Sévigné afirmava que la justificació de la seva vida es trobava escrita en el rostre del seu espòs.
llegir més...Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia
Lady Elizabeth Jones
Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia
Catherine Pegge
Catherine Pegge (1635 circa – ...) fu per lunghi anni amante del re d'Inghilterra Carlo II.
Dal sovrano ebbe due figli, Charles FitzCharles, I conte di Plymouth e Catherine FitzCharles.
Figlia di esponenti di classi sociali elevate, seguì la famiglia nell'esilio presso la città belga di Bruges e fu proprio in questa città che iniziò la sua relazione con il sovrano.
llegir més...Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia
Moll Davis
Mary "Moll" Davis (c. 1648 – 1708), also spelt Davies or Davys, was a courtesan and mistress of King Charles II of England. She was an actress and entertainer before and during her role as royal mistress.
llegir més...Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia
Frances Stewart, Duchess of Richmond
Frances Teresa Stewart, Duchess of Richmond and Lennox (8 July 1647 – 15 October 1702) was a prominent member of the Court of the Restoration and famous for refusing to become a mistress of Charles II of England. For her great beauty she was known as La Belle Stuart and served as the model for an idealised, female Britannia. She is one of the Windsor Beauties painted by Sir Peter Lely.
llegir més...Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia
Winifred Wells
Winifred Wells was a courtier at the Stuart Restoration court as a Maid of Honour to Queen consort Catherine of Braganza. She was also one of the many mistresses of King Charles II of England. Samuel Pepys refers to her as the King's mistress in his diary, and she also features in Philibert de Gramont's famous Mémoirs.
llegir més...Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia
Jane Middleton
Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia
Nell Gwyn
Eleanor Gwyn (also spelled Gwynn, Gwynne, Gwin; 2 February 1650 – 14 November 1687) was an English stage actress and celebrity figure of the Restoration period. Praised by Samuel Pepys for her comic performances as one of the first actresses on the English stage, she became best known for being a longtime mistress of King Charles II of England.
Called "pretty, witty Nell" by Pepys, she has been regarded as a living embodiment of the spirit of Restoration England, and has come to be considered a folk heroine, with a story echoing the rags-to-royalty tale of Cinderella. Gwyn had two sons by King Charles: Charles Beauclerk (1670–1726) and James Beauclerk (1671–1680). Charles Beauclerk was created Earl of Burford and Duke of St Albans; Murray Beauclerk, 14th Duke of St Albans is her descendant, and the current holder of the title.
llegir més...Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia
Elizabeth Killigrew, Viscountess Shannon
Elizabeth Boyle, Viscountess Shannon (born Elizabeth Killigrew; baptised 16 May 1622 – December 1680), was an English courtier and mistress of King Charles II.
llegir més...Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia
Louise de Keroual, Duchess of Portsmouth
Louise Renée de Penancoët de Kérouaille, Duchess of Portsmouth (5 September 1649 – 14 November 1734) was a French mistress of King Charles II of England. She was also made Duchess of Aubigny in the peerage of France.
llegir més...Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia
Lucy Walter
Lucy Walter (c. 1630 – 1658), also known as Lucy Barlow, was the first mistress of King Charles II of England and mother of James, Duke of Monmouth. During the Exclusion Crisis, a Protestant faction wanted to make her son heir to the throne, fuelled by the rumour that the king might have married Lucy, a claim which he denied.
llegir més...Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia
Barbara Palmer, 1st Duchess of Cleveland
Barbara Palmer, 1st Duchess of Cleveland, Countess of Castlemaine (née Barbara Villiers VIL-ərz; 27 November [O.S. 17 November] 1640 – 9 October 1709), was an English royal mistress of the Villiers family and perhaps the most notorious of the many mistresses of King Charles II of England, by whom she had five children, all of them acknowledged and subsequently ennobled. Barbara was the subject of many portraits, in particular by court painter Sir Peter Lely.
Barbara's first cousin, Elizabeth Villiers (later 1st Countess of Orkney 1657–1733), was the presumed mistress of King William III. King William was the King of England, Scotland, and Ireland from 1689 to 1702.
llegir més...