Qui va sortir amb Lluís XIV de França?

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort. També va ostentar els títols de comte de Barcelona (1643-52) com a Lluís II, el de comte de Santa Coloma i baró de Queralt (durant el mateix període) i copríncep d'Andorra. Va heretar la corona amb quatre anys, però no va assumir cap control del govern en persona fins a la mort del seu primer ministre, el Cardenal Mazzarino, el 1661.

Lluís XIV va adquirir el sobrenom de Rei Sol (Le Roi Soleil en francès) arran de la seua actuació en el Ballet de la Nuit (estrenat el 23 de febrer de 1653), als catorze anys, on, entre altres personatges, encarnava el déu Apol·lo, en al·legoria del sol llevant. El seu carisma, com el seu entusiasme i admiració cap al ballet, el van caracteritzar. Un altre renom que tingué és Lluís el Gran (en francès Louis le Grand), perquè regnà a França durant setanta-dos anys: el regnat més llarg de la història dels monarques francesos i de cap monarca d'un altre país europeu "major". Lluís tractà d'incrementar el poder francès a Europa, fent entrar el país en quatre grans guerres: la Guerra de Devolució, la Guerra francoholandesa, la Guerra dels Nou Anys i la Guerra de Successió Espanyola. Va treballar amb èxit per tal de crear un estat centralitzat i absolutista; molts historiadors sovint el citen com a exemple del despotisme il·lustrat.

Lluís XIV va esdevenir l'arquetip de monarca absolutista. Se li atribueix la frase "L'État, c'est moi" ("L'Estat soc jo"), tot i que els historiadors consideren que es tracta d'un mite, i que és més probable que la frase li hagi estat atribuïda pels seus oponents polítics com una forma de palesar l'estereotip de l'absolutisme que representava. Ben al contrari el Duc de Saint-Simon testimonia el que Lluís XIV va dir al seu llit de mort: "Je m'en vais, mais l'État demeurera toujours" ("Jo me'n vaig, però l'Estat romandrà sempre").

Françoise Thérèse de Voyer de Dorée, known as Mademoiselle de Dorée (fl. 1712) was a French courtier. She is known for her affair with Louis XIV in 1681.

Dorée was born to René de Voyer, Segnieur de Dorée, Comte de Dorée, a member of the Royal Council, and Diane-Marie Joubert (d. 1683), one of the deputy governesses of the children of the king and Madame de Montespan.

Dorée was the unofficial lover of king Louis XIV of France in 1681; it was a temporary affair after the death of Marie Angélique de Scorailles. The affair caused a scandal at court and it was rumoured that Madame de Montespan had arranged it to disturb the relationship between the king and Madame de Maintenon. The affair was temporary and ended quickly, and it was said that Madame de Maintenon asked the king to promise afterward that he would no longer sin in the future.

Dorée served as maid of honour to the king's daughter the Duchess of Bourbon between 1685 and 1686. She was banished to a convent in 1686. She was reportedly the mistress of Louis, comte de Cominges, in 1689. She was noted to have been an heir of the will of Cominges upon his death in 1712.

Marie-Antoinette de Rouvroy, comtesse d'Oisy, även känd som Mademoiselle de Rouvroy, född 1660, död efter 1721, var en fransk aristokrat. Hon var mätress till kung Ludvig XIV av Frankrike under år 1681.

Hon var dotter till Pierre de Rouvroy, seigneur de Puys (1617-1674) och Ursule de Gontery (1623-1685).

Hon var hovfröken till kungens svägerska Elisabeth Charlotte av Pfalz mellan 1690 och 1694. Hon avslutade sin anställning när hon gifte sig med Jean -Eustache de Tournay d'Assignies, greve av Oisy (d. 1716). Hon nämns 1721, då regenten fortsatt utbetalade hennes hovpension.

Hon beskrivs i Saint-Simons memoarer.

Catherine-Henriette Bellier, baroness de Beauvais (French pronunciation: [katʁin ɑ̃ʁjɛt bɛlje]; Poitou, 1614 – 7 June 1689 in Arrou), was a French courtier, best remembered as the first mistress of King Louis XIV of France.

Marie-Élisabeth "Isabelle" de Ludres, Marquess of Ludres (1647 – 28 January 1726) was a French noblewoman and lady-in-waiting, known for being the mistress of Louis XIV, King of France between 1675 and 1676.

Bonne de Pons d'Heudicourt (1644 – 24 January 1709), was a French courtier, known as the royal mistress of Louis XIV of France. She was known as La Grande Louve ('Grand She-Wolf') after her husband, who was the king's official Master of the Wolf Hunt.

Marie Mancini (Roma, 28 d'agost de 1639 - París, 8 de maig de 1715) princesa Colonna, que pertanyia a la família Mancini.

El 1653 anà a París amb Philppe i Hortense, quan comptava tres anys. Va romandre un any i mig en el convent de la Visitació del barri de Saint Jacques, i el 1656 feu la seva entrada en la cort; fou companya de jocs d'infància del rei, i en ocasió que aquest restà malalt a Calais després del setge de Dunkerque, en juliol de 1658, manifestà un interès tan sincer per la salut del monarca, que aquest, en assabentar-se, s'enamorà de la jove, i tal vegada s'hagués casat amb ella, de no intervenir l'oposició del mateix Mazzarino.

Marie es casà amb el príncep Lorenzo Onofrio Colonna, gran conestable de Nàpols i, més tard, virrei d'Aragó. Fou rebuda a Milà pel seu espòs, al qual aportà en dot 1.000.000. Aquest matrimoni, molt feliç al principi, es feu notar per les festes que donava al palau Colonna, de Roma, però a partir de 1666 començaren les dissensions entre els cònjuges, i el príncep Colonna des de llavors portà una vida llicenciosa.

El 1669, a conseqüència d'haver-li estat negada l'autorització per passar a Venècia, pensà a fugir, i el 29 de maig de 1672, amb la seva germana, la duquessa de Mazzarino. Marie fugí de Roma disfressada d'home, i embarcant-se a Gènova passaren a La Ciotat. Havent-les-hi prohibit d'anar a París, es traslladaren a Ais de Provença, on foren rebudes per Françoise de Sévigné, madame de Grignan. Hortense no volgué continuar al costat de la seva germana, per la qual cosa es dirigí a Torí, però Marie, més agosarada, arribà fins a Fontainebleau. Però Lluís XIV es negà a rebre-la, i no li restà més remei que abandonar el Regne de França i refugiar-se als Països Baixos, subjectes al domini d'Espanya. El seu espòs influí perquè fos detinguda a Anvers, i més tard la tancà en un convent de Brussel·les, però aconseguí fugir i arribar a Espanya, i desembarcà el 1674 a Sant Sebastià.

Va romandre en la península per espai de disset anys, i durant aquest temps passà moltes vicissituds; restà en el convent Santo Domingo el Real, encara que sense pronunciar cap mena de vot; el desembre de 1680 fou empresonada en la torre de Segòvia, després ingressà en el convent de la Concepció d'aquella ciutat, i més tard en un altre de Madrid. La mort del seu espòs, ocorreguda l'abril de 1689, li retornà la independència, però encara va romandre a Espanya fins al 1691, en què va fer un viatge a Gènova per abraçar els seus fills.

Torna a Espanya l'any següent, suposant-se que aquesta segona permanència en aquest país no fou aliena a determinades gestions relacionades amb la política francesa. El setembre de 1705 feu una visita al seu germà, Philippo Juliano, comte de Nevers, que residia a Passy-lès-Paris, i per acabar, fixà la seva residència a Roma.

Françoise-Louise de La Baume Le Blanc, Duchess of La Vallière and Vaujours (6 August 1644 – 6 June 1710) was a French noblewoman and the mistress of King Louis XIV of France from 1661 to 1667.

La Vallière joined the royal court in 1661 as maid-of-honour to Henrietta of England and soon became Louis XIV's mistress. Two of her four children by the King, Marie-Anne, Mademoiselle de Blois (Princess of Conti by marriage) and Louis, Count of Vermandois, survived infancy and were legitimised. She was an important participant in the court's intellectual life, interested in the arts, literature, and philosophy.

In 1666, she was replaced as mistress by Madame de Montespan, but created a suo jure duchess and invested with lands. After an illness in 1670, La Vallière turned to religion, and wrote a popular devotional book. In 1674, she entered a Carmelite convent in Paris where she died in 1710.

Marie-Rosalie de Piennes, marquise de Châtillon, född 1665, död 1735, var en fransk hovdam. Hon var mätress till kung Ludvig XIV av Frankrike under år 1682.

Hon var dotter till Antoine de Brouilly, marquis de Piennes (1611-1676) och Françoise Godet (1630-1678). Hon gifte sig 1685 med Alexis-Henri, marquis de Châtillon (1650-1737). Hon separerade från sin make 1693.

Hon var dame d’atours åt kungens svägerska mellan 1689 och 1706. Hon gick i pension på egen begäran 1735.

Claude de Vin, Mademoiselle des Œillets styled and known as Mademoiselle des Œillets (French: [dɛz‿œjɛ]; Provence 1637 – Paris, 18 May 1687), was a mistress of King Louis XIV of France and the companion of the official royal mistress and favourite Madame de Montespan. She was known for her involvement in the famous Affair of the Poisons (1679–1680).

Daughter of the actors Nicolas de Vin and Louise Faviot.

She became the trusted lady's companion of Montespan before 1669. During the Affair of the Poisons, she was said to have made more than fifty visits to the poisoners. she was pointed out as the replacement of Montespan in the black masses. She was protected from any persecution by the monarch and Colbert, but the affair implicated Montespan and ruined the latter's relationship with the king.

Œillets retired from court in 1678 to a comfortable life in her Paris residence and country estate, the Château de Suisnes until her death.

1. She had a child by the king, Louise de Maisonblanche (17 June 1676 – 12 September 1718), later "Baroness of La Queue" by marriage. The king never recognised her as his daughter.

Julie de Châteaubriant (1668–1723) was a French aristocrat. She had a reputed affair with king Louis XIV in 1683, and have been called the last mistress of Louis XIV.

Marie Madeleine Agnès de Gontaut (1653–1720) was a French aristocrat.

Anne-Madeleine de Conty d'Argencourt est née en 1637, baptisée le 20 septembre 1641 à Montpellier et morte le 8 janvier 1718. Elle est l'une des maîtresses de Louis XIV.

Elle lègue à sa mort son immeuble à Montpellier à l'Œuvre des Sœurs de la Miséricorde, dont elle était membre.

Marie Angélique de Scorailles, Duchess of Fontanges (French pronunciation: [maʁi ɑ̃ʒelik də skɔʁaj] ; July 1661 – 28 June 1681) was a French noblewoman and mistress of Louis XIV. Additionally she held the position of a lady-in-waiting to his sister-in-law Elizabeth Charlotte, Madame Palatine, the Duchess of Orléans. Marie caught the attention of the Sun King and began an affair with him in 1679. She died two years later, most probably as a result of complications arising from childbirth.

Olympe Mancini (Roma, 11 de juliol de 1637 - Brussel·les, 9 d'octubre de 1708) pertanyent a la famosa família Mancini i fou Comtessa de Soissons.

En unió dels seus germans Laura i Philippo Paolo passà a França. La reina Anna d'Espanya s'interessà molt per la l'educació d'Olympe, la qual des de molt jove ja denotà que posseïa, igual que el seu oncle, l'esperit de l'ambició i de la intriga. Veient els galantejos dels que era objecte per part del monarca, pensà que podria cenyir la corona de França, però el rei mostrà més inclinació vers Marie, germana d'Olympe.

El 1657 va contraure matrimoni amb el comte de Soissons, Eugeni Maurici de Savoia-Carignan (Eugeni de Savoia), i el 1661 fou nomenada per a un alt càrrec en la servei de la reina Maria Teresa, arran del seu casament. Les intrigues galants l'ocuparen molt durant aquesta època de la seva vida, i va tenir per amant al marquès de Vardes, però, a conseqüència de les acusacions que llençaren contra la senyora de La Vallière i contra Enriqueta d'Anglaterra, fou invitada a deixar la cort per algun temps, i en quedar vídua el 1673, i se l'acusà d'haver enverinat al seu espòs, a la qual acusació donaren versemblança les seves relacions amb la cèlebre emmetzinadora Voisin.

S'havia signat contra Olympe un decret d'empresonament en La Bastilla, que no va poder portar-se compliment a causa de la precipitada fuga d'aquella. Es refugià a Brussel·les, on va admetre els galantejos del Duc de Parma, governador dels Països Baixos, i el 1686 es traslladà a Espanya al costat de la seva germana Marie; també se l'acusà, malgrat que sense fonament, d'haver enverinat la reina i de sortilegi vers el rei. Forçada a deixar la Península, tornà als Països Baixos, després de fer una visita a Anglaterra on vivia la seva germana Hortense.

Deixà tres filles i cinc fills, entre ells el príncep Eugeni de Savoia, vencedor contra els francesos a Ourdenaarde

Madame de Montespan (francès: Françoise-Athénaïs de Rochechouart de Mortemart, marquise de Montespan) (Lussac-les-Châteaux, c. 5 d'octubre de 1640 - Bourbon-l'Archambault, 27 de maig de 1707)fou una noble francesa.