Qui va sortir amb Lluís XIV de França?

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort. També va ostentar els títols de comte de Barcelona (1643-52) com a Lluís II, el de comte de Santa Coloma i baró de Queralt (durant el mateix període) i copríncep d'Andorra. Va heretar la corona amb quatre anys, però no va assumir cap control del govern en persona fins a la mort del seu primer ministre, el Cardenal Mazzarino, el 1661.

Lluís XIV va adquirir el sobrenom de Rei Sol (Le Roi Soleil en francès) arran de la seua actuació en el Ballet de la Nuit (estrenat el 23 de febrer de 1653), als catorze anys, on, entre altres personatges, encarnava el déu Apol·lo, en al·legoria del sol llevant. El seu carisma, com el seu entusiasme i admiració cap al ballet, el van caracteritzar. Un altre renom que tingué és Lluís el Gran (en francès Louis le Grand), perquè regnà a França durant setanta-dos anys: el regnat més llarg de la història dels monarques francesos i de cap monarca d'un altre país europeu "major". Lluís tractà d'incrementar el poder francès a Europa, fent entrar el país en quatre grans guerres: la Guerra de Devolució, la Guerra francoholandesa, la Guerra dels Nou Anys i la Guerra de Successió Espanyola. Va treballar amb èxit per tal de crear un estat centralitzat i absolutista; molts historiadors sovint el citen com a exemple del despotisme il·lustrat.

Lluís XIV va esdevenir l'arquetip de monarca absolutista. Se li atribueix la frase "L'État, c'est moi" ("L'Estat soc jo"), tot i que els historiadors consideren que es tracta d'un mite, i que és més probable que la frase li hagi estat atribuïda pels seus oponents polítics com una forma de palesar l'estereotip de l'absolutisme que representava. Ben al contrari el Duc de Saint-Simon testimonia el que Lluís XIV va dir al seu llit de mort: "Je m'en vais, mais l'État demeurera toujours" ("Jo me'n vaig, però l'Estat romandrà sempre").

Françoise Thérèse de Voyer de Dorée, känd som Mademoiselle de Dorée, född före 1681, död efter 1712, var en fransk hovdam. Hon är känd för att ha haft en kärleksaffär med Ludvig XIV strax efter Fontanges död år 1681.

Marie-Antoinette de Rouvroy, comtesse d'Oisy, även känd som Mademoiselle de Rouvroy, född 1660, död efter 1721, var en fransk aristokrat. Hon var mätress till kung Ludvig XIV av Frankrike under år 1681.

Hon var dotter till Pierre de Rouvroy, seigneur de Puys (1617-1674) och Ursule de Gontery (1623-1685).

Hon var hovfröken till kungens svägerska Elisabeth Charlotte av Pfalz mellan 1690 och 1694. Hon avslutade sin anställning när hon gifte sig med Jean -Eustache de Tournay d'Assignies, greve av Oisy (d. 1716). Hon nämns 1721, då regenten fortsatt utbetalade hennes hovpension.

Hon beskrivs i Saint-Simons memoarer.

Catherine-Henriette Bellier, baroness de Beauvais (French pronunciation: [katʁin ɑ̃ʁjɛt bɛlje]; Poitou, 1614 – 7 June 1689 in Arrou), was a French courtier, best remembered as the first mistress of King Louis XIV of France.

Marie-Élisabeth "Isabelle" de Ludres, Marquess of Ludres (1647 – 28 January 1726) was a French noblewoman and lady-in-waiting, known for being the mistress of Louis XIV, King of France between 1675 and 1676.

Bonne de Pons d'Heudicourt (Poitou, 1641 - Parijs/Versailles, 1709 was een Franse edelvrouwe en maîtresse van koning Lodewijk XIV van Frankrijk.

Maria Mancini, księżna Colonna (ur. 28 sierpnia 1639 w Rzymie, zm. 8 maja 1715 w Pizie) – trzecia z pięciu sióstr Mancini, córek barona Michele Lorenzo Mancini i Geronimy Mazarini. Była siostrzenicą kardynała Jules'a Mazarina.

Kiedy w 1650 zmarł ojciec Laury, jej matka przeniosła się z córkami z Rzymu do Paryża. Miała nadzieję, że jej wpływowy brat kardynał pomoże dziewczynkom w znalezieniu dobrze urodzonych mężów. Ich kuzynki Martinozzi również przeniosły się do Francji w tym samym czasie – również, aby zawrzeć świetne małżeństwa. Ich uroda i zainteresowanie samego króla Ludwika XIV szybko spowodowały, że znalazły się one w centrum zainteresowania całego dworu. Wszystkie te panny nazywano na dworze Mazarinettes – Mazarinietki:

• Laura Mancini (1636–1657), poślubiła Ludwika II Burbona, księcia Vendôme
• Anna Maria Martinozzi (1637–1672), poślubiła Armanda Burbona, księcia de Conti
• Olimpia Mancini (1638–1708), poślubiła Eugeniusza Maurycego Sabaudzkiego, hrabiego Soissons
• Laura Martinozzi (1639–1687), poślubiła Alfonsa IV d’Este, księcia Modeny
• Hortensja Mancini (1646–1699), poślubiła Armanda Karola de la Porte de La Meilleraye, który otrzymał tytuł księcia Mazarin
• Maria Anna Mancini (1649–1714), poślubiła Godefroya Maurycego de La Tour d'Auvergne, księcia Bouillon

Jej braćmi byli: Paweł, Filip i Alfons.

Françoise Louise de La Baume Le Blanc, Herzogin von La Vallière und Vaujours, genannt Louise de La Vallière (* 6. August 1644 in Tours; † 6. Juni 1710 in Paris), war ab 1661 Mätresse des französischen Königs Ludwig XIV. Sie gebar mehrere Kinder und wurde 1667 durch Madame de Montespan in seiner Gunst verdrängt, danach musste sie noch bis 1674 am Hof verweilen. Als 30-Jährige trat sie in ein Karmelitinnenkloster ein und lebte dort bis zu ihrem Tod 36 Jahre später.

Catherine Charlotte de Gramont (French pronunciation: [katʁin ʃaʁlɔt də ɡʁamɔ̃]; 1639 – 4 June 1678) was Princess of Monaco from 1662 to 1678 as the consort of Prince Louis I, and was once a mistress of Louis XIV of France in 1666.

Marie-Rosalie de Piennes, marquise de Châtillon, född 1665, död 1735, var en fransk hovdam. Hon var mätress till kung Ludvig XIV av Frankrike under år 1682.

Hon var dotter till Antoine de Brouilly, marquis de Piennes (1611-1676) och Françoise Godet (1630-1678). Hon gifte sig 1685 med Alexis-Henri, marquis de Châtillon (1650-1737). Hon separerade från sin make 1693.

Hon var dame d’atours åt kungens svägerska mellan 1689 och 1706. Hon gick i pension på egen begäran 1735.

Claude de Vin, Mademoiselle des Œillets styled and known as Mademoiselle des Œillets (French: [dɛz‿œjɛ]; Provence 1637 – Paris, 18 May 1687), was a mistress of King Louis XIV of France and the companion of the official royal mistress and favourite Madame de Montespan. She was known for her involvement in the famous Affair of the Poisons (1679–1680).

Daughter of the actors Nicolas de Vin and Louise Faviot.

She became the trusted lady's companion of Montespan before 1669. During the Affair of the Poisons, she was said to have made more than fifty visits to the poisoners. she was pointed out as the replacement of Montespan in the black masses. She was protected from any persecution by the monarch and Colbert, but the affair implicated Montespan and ruined the latter's relationship with the king.

Œillets retired from court in 1678 to a comfortable life in her Paris residence and country estate, the Château de Suisnes until her death.

1. She had a child by the king, Louise de Maisonblanche (17 June 1676 – 12 September 1718), later "Baroness of La Queue" by marriage. The king never recognised her as his daughter.

Julie de Bourbon, Mademoiselle de Châteaubriant, född 1668, död 1710/1723, var en fransk aristokrat. Hon var mätress till kung Ludvig XIV av Frankrike under år 1683.

Ana de Rohan-Chabot (julio de 1648 – 4 de febrero de 1709)​ fue una noble francesa, miembro de la casa de Rohan y esposa de Francisco de Rohan, príncipe de Soubise. Fue durante algún tiempo amante del rey Luis XIV. A veces se la llamaba Madame de Frontenay, por ser la dama de Frontenay. Era considerada una gran belleza, con el cabello rojo, piel pálida y ojos color avellana.

Marie-Madeleine Agnès de Gontaut Biron, Marquise de Nogaret, även känd som Mademoiselle de Biron, född 1653, död 1724, var en fransk hovfunktionär. Hon var mätress till Ludvig XIV 1680-1683.

Anne-Madeleine de Conty d'Argencourt est née en 1637, baptisée le 20 septembre 1641 à Montpellier et morte le 8 janvier 1718. Elle est l'une des maîtresses de Louis XIV.

Elle lègue à sa mort son immeuble à Montpellier à l'Œuvre des Sœurs de la Miséricorde, dont elle était membre.

Marie Angélique de Scorailles, Duchess of Fontanges (French pronunciation: [maʁi ɑ̃ʒelik də skɔʁaj] ; July 1661 – 28 June 1681) was a French noblewoman and mistress of Louis XIV. Additionally she held the position of a lady-in-waiting to his sister-in-law Elizabeth Charlotte, Madame Palatine, the Duchess of Orléans. Marie caught the attention of the Sun King and began an affair with him in 1679. She died two years later, most probably as a result of complications arising from childbirth.

Olimpia Mancini, condesa de Soissons (11 de julio de 1638-9 de octubre de 1708), fue la segunda de las cinco famosas hermanas Mancini, quienes junto con dos de sus primas Martinozzi fueron conocidas en la corte de Luis XIV como las Mazarinettes, debido a que su tío, el cardenal Mazarino, era primer ministro del rey. Olimpia se vio envuelta en varias intrigas en la corte, incluyendo el conocido como asunto de los venenos, que provocó su expulsión de Francia.

Madame de Montespan (francès: Françoise-Athénaïs de Rochechouart de Mortemart, marquise de Montespan) (Lussac-les-Châteaux, c. 5 d'octubre de 1640 - Bourbon-l'Archambault, 27 de maig de 1707)fou una noble francesa.