Qui va sortir amb Hortense Mancini?

Hortense Mancini (Roma, 6 de juny de 1646 – Chelsea, Londres, 9 de novembre de 1699) pertanyent a la famosa família dels Mancini i fou duquessa de Mazzarino.

Amb els seus germans Philipo Paolo i Marie es traslladà a França el 1653, i com la seva germana, ingressà en el convent de la Visitació. Estava dotada d'una bellesa singular, i fou la que reunia més atractius de totes les germanes; per això no és d'estranyar que aspiressin a la seva mà il·lustres pretendents, entre ells Carles II, Pere de Bragança (Pere II), el duc de Savoia, el comte de Coligny, etc.

El 1661 va contraure matrimoni amb Armand Charles de La Porte, marquès de La Meilleraye, al qual el cardenal Mazzari va transmetre la major part de la seva fortuna, amb la condició que prengués el seu nom i les seves armes; des de llavors el marit d'Hortense usà el títol de duc de Mazzarino.

Aquest matrimoni tampoc fou feliç, perquè Armand començà mostrar-se gelós de les freqüents visites que la seva esposa feia al sobirà, el que motivà repetides discòrdies entre els conjugues, que tingueren com a conseqüència la separació, passant Hortense a residir primer a casa del seu germà, el duc de Nevers, i posteriorment en l'abadia de Chelles, però cansada de la vida monacal, marxà a Itàlia al costat de la seva germana la princesa Colonna, i va fer el viatge en companyia del cavaller de Rohan, el seu amant segons veu pública.

Després de romandre una temporada a Roma, es traslladà a Savoia, i residí tres anys en la cort de Carles Manuel II. D'allà marxà a Anglaterra, a la mort de Carles Manuel II (1675), el qual l'havia apreciat molt; a Anglaterra hi trobà una favorable acollida per part de Carles II, el qual li concedí una pensió i la posà en relació amb homes eminents com Saint-Évremont, Isaac Vossius, etc.

En els últims anys de la seva vida patí alguns disgusts que amargaren la seva existència; fou el primer, la mort del baró de Benner, al que estimà amb verdadera passió, i que morí en un duel amb el comte de Soissons, nebot d'Hortense; també la Revolució de 1688 (Revolució Gloriosa) li causà molta intranquil·litat; no obstant, el nou rei Guillem II li atorgà una pensió de 2.000 lliures.

Les seves Memories les redactà Saint-Réal. Madame de La Fayette digué d'Hortense que era, la més bella de les nebodes de Mazzari, sinó també una de les dones de cor més bonic, i madame de Sévigné afirmava que la justificació de la seva vida es trobava escrita en el rostre del seu espòs.

Carles II (29 de maig de 1630 – 6 de febrer de 1685) fou Rei d'Anglaterra, d'Escòcia i d'Irlanda.

Nils Banér, född 1654, död den 29 oktober 1684 i London, var en svensk friherre, rector illustris och konvertit, som avled i en uppmärksammad duell.

Nils Banér var tredje barn och äldste son till fältmarskalken och riksrådet Gustaf Persson Banér och dennes första hustru Brita Bielke. Under faderns tid som generalguvernör över Skåne inskrevs sonen 1668 som student vid det nygrundade Lunds universitet. Här hedrades han vårterminen 1670 med att väljas till universitetets förste rector illustris, och omvaldes som sådan även höstterminen samma år. Vid detta omval uttryckte professorerna sin uppskattning av Banérs "under förra halfåret ådagalagde stora nit och berömlige förtjenster om alla academiæ angelägenheter".

Efter tiden i Lund tjänstgjorde Banér en period (från 1677) som extra ordinarie kanslist vid det kungliga kansliet i Stockholm innan han gav sig ut på en långresa i Europa. Under denna resa kom han under inflytande av katolicismen och konverterade till denna i Wien. Efter religionsbytet kunde han inte längre återvända till hemlandet och hamnade i stället så småningom i London.

I den brittiska huvudstaden blev Banér involverad i en kärleksrelation med den något äldre fransk-italienska hertiginnan Hortense Mancini, systerdotter till den franske försteministern kardinal Mazarin och en av kung Karl II:s mätresser. Härigenom gjorde han sig på något sätt till ovän med Mancinis systerson, prins Philippe av Savojen-Soissons (en bror till den sedermera berömde fältherren Eugen av Savojen). Konflikten resulterade i en duell i Hyde Park där Banér sårades så allvarligt i buken att han avled. Han begravdes i St Martin-in-the-Fields. Händelsen rapporterades hem till Sverige av den svenske envoyén i London Johan Leijonbergh. Hortense Mancini skall, enligt hennes förtrogne Charles de Saint-Évremond, ha varit så förtvivlad över sin svenske älskares död att hon övervägde att gå i kloster.