Qui va sortir amb Pauline Bonaparte?

Paula Maria Bonaparte Leclerc Borghese (French: Pauline Marie Bonaparte, pronounced [pɔlin maʁi bɔnapaʁt]; 20 October 1780 – 9 June 1825), better known as Pauline Bonaparte, was an imperial French princess, the first sovereign Duchess of Guastalla, and the princess consort of Sulmona and Rossano. She was the sixth child of Letizia Ramolino and Carlo Buonaparte, Corsica's representative to the court of King Louis XVI. Her elder brother, Napoleon, was the first emperor of the French. She married Charles Leclerc, a French general, a union ended by his death in 1802.

Later, Pauline married Camillo Borghese, 6th Prince of Sulmona. Her only child, Dermide Leclerc, born from her first marriage, died in childhood. She was the only Bonaparte sibling to visit Napoleon in exile on his principality, Elba.

Louis Nicolas Philippe Auguste, comte de Forbin (19 August 1777 in La Roque-d'Anthéron, Bouches-du-Rhône – 23 February 1841 in Paris) was the French painter and antiquary who succeeded Vivant Denon as curator of the Musée du Louvre and the other museums of France.

Felice Blangini (Torí, 17 de novembre de 1781 - París, 18 de desembre de 1841) fou un compositor italià del Piemont.

El 1799 arribà a París, on es donà conèixer com a mestre de cant i autor de més de 400 romances, canzonnette a una i dues veus, nocturns i d'unes 30 òperes: duran el primer Impèri fou el professor de cant de les princeses imperials i de les dames més famoses de la cort, director dels concerts de la princesa Borghese, i el 1809 mestre de capella del rei Jérôme de Westfalia a Cassel. Després de la restauració fou compositor i director de l'orquestra reial i professor del Conservatori de París, lloc que conservà fins al 1830.

Al cap de poc d'arribar a París acabà l'òpera Della Maria La fausse Duègne, a la que li seguiren:

• Le jeune oncle,
• Les femmes vengées,
• Zèlie et Terville,
• Le projet d'une piece,
• Un premier pas.

Estrenades a l'Òpera Comica; L'amour philosophe, La fèe Urgèle, la qual es presentà amb èxit en els principals teatres d'Alemanya: Le Sacrifice d'Abraham, La princcesse de Cachemire i le naufrage comique, escrites en francès pels teatres de Cassel i Múnic, i l'òpera italiana Trajano in Dacia, amb el mateix destí.

En tornar a París estrenà en l'Òpera, Nephtali, que és la seva obra més important, i Nowvveaules, Le coureur de vewes, Le Jeu de la cachecache i L'anncau de la fiancèe. Publicà el llibre Souvenirss de Blangini (París, 1834).