Qui va sortir amb Paulina Bonaparte?

Paulina Bonaparte (en francès Marie Paulette o Pauline Bonaparte), també coneguda com a Paulina Borghese, princesa de França, Princesa i duquessa de Guastalla (Ajaccio, Còrsega, 20 d'octubre del 1780- Florència, 9 de juny del 1825) va ser la germana petita i la preferida de Napoleó I.

Louis Nicolas Philippe Auguste, comte de Forbin (19 August 1777 in La Roque-d'Anthéron, Bouches-du-Rhône – 23 February 1841 in Paris) was the French painter and antiquary who succeeded Vivant Denon as curator of the Musée du Louvre and the other museums of France.

Felice Blangini (Torí, 17 de novembre de 1781 - París, 18 de desembre de 1841) fou un compositor italià del Piemont.

El 1799 arribà a París, on es donà conèixer com a mestre de cant i autor de més de 400 romances, canzonnette a una i dues veus, nocturns i d'unes 30 òperes: duran el primer Impèri fou el professor de cant de les princeses imperials i de les dames més famoses de la cort, director dels concerts de la princesa Borghese, i el 1809 mestre de capella del rei Jérôme de Westfalia a Cassel. Després de la restauració fou compositor i director de l'orquestra reial i professor del Conservatori de París, lloc que conservà fins al 1830.

Al cap de poc d'arribar a París acabà l'òpera Della Maria La fausse Duègne, a la que li seguiren:

• Le jeune oncle,
• Les femmes vengées,
• Zèlie et Terville,
• Le projet d'une piece,
• Un premier pas.

Estrenades a l'Òpera Comica; L'amour philosophe, La fèe Urgèle, la qual es presentà amb èxit en els principals teatres d'Alemanya: Le Sacrifice d'Abraham, La princcesse de Cachemire i le naufrage comique, escrites en francès pels teatres de Cassel i Múnic, i l'òpera italiana Trajano in Dacia, amb el mateix destí.

En tornar a París estrenà en l'Òpera, Nephtali, que és la seva obra més important, i Nowvveaules, Le coureur de vewes, Le Jeu de la cachecache i L'anncau de la fiancèe. Publicà el llibre Souvenirss de Blangini (París, 1834).