Qui va sortir amb Napoleó Bonaparte?

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, 15 d'agost de 1769 - Longwood House, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi Francès, (18 de maig de 1804 - 6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. Mentre va ser emperador dels francesos esdevingué el 49è copríncep d'Andorra.

Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics.

La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la batalla de Leipzig, l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica.

Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Louise Catherine Eléonore Denuelle de la Plaigne (13 September 1787 – 30 January 1868) was a mistress of Emperor Napoleon I of France and the mother of his son Charles, Count Léon.

She was born Louise Catherine Eléonore Denuelle de la Plaigne into a middle-class family, by reports of the day she was pretty and witty, and was married at the age of 18 to a former army captain, Jean-François Revel-Honoré. Her husband was arrested for fraud three months into the marriage, and sentenced to two years in prison. On 29 April 1806, the couple were granted a divorce.

Shortly afterward she became a mistress to the Emperor Napoleon, an arrangement set up by his sister Caroline Bonaparte, and in less than a year their illegitimate son, Count Léon, was born. He was Napoleon's first child, and proof that Napoleon was capable of producing an heir, establishing that his wife Joséphine de Beauharnais was infertile. As a result, he divorced Joséphine and married Marie Louise of Austria.

In 1808, Napoleon arranged a marriage for her to a young lieutenant, Pierre-Philippe Augier of Sauzay, in order to end the royal affair. She was paid a hefty dowry by the emperor, and the newly married couple departed for Spain. Augier was listed as missing in action on 28 November 1812 during Napoleon's Russian Campaign. Newly widowed, she married Count Charles-Emile-Auguste-Louis de Luxbourg in 1814. She remained with her third husband until his death 35 years later.

Élisabeth-Antoinette Le Michaud d'Arçon de Vaudey (27 October 1773, in Besançon – 1833?) was a French lady-in-waiting (Dame du Palais). She was famous for her affair with the French Emperor Napoleon, which was a cause of a violent scene between the Emperor and the Empress Joséphine shortly before their coronation.

Albine de Montholon (18 December 1779 - 25 March 1848) was a French noblewoman, and the wife of Charles Tristan, marquis de Montholon. She was reputed to be the mistress of Napoleon during his exile on Saint Helena.

Pauline Fourès (March 15, 1778 – March 18, 1869), born Pauline Bellisle, was a French painter and novelist best known for being a mistress of Napoleon Bonaparte.

Marie Walewska (polonès: Maria Walewska) (Kiernozia, 7 de desembre de 1787 - París, 11 de desembre de 1817) va ser una influent noble polonesa, durant quatre anys amant de Napoleó Bonaparte, amb qui va tenir un fill, el polític i diplomàtic Alexandre Colonna Walewski (1810-1868). També va estar casada amb l'oficial napoleònic Philippe Antoine d'Ornano. El 1937 es va estrenar una pel·lícula sobre la seva vida anomenada Conquest, amb Greta Garbo interpretant el paper de Walewska i Charles Boyer en el paper de Napoleó.

Giuseppina Grassini (Varese, 18 d'abril de 1773 - Milà, 3 de gener de 1850) nom artístic de Gioseppa Maria Camilla Grassini, va ser una contralt italiana.