Qui va sortir amb Pauline Bonaparte?

Paula Maria Bonaparte Leclerc Borghese (French: Pauline Marie Bonaparte, pronounced [pɔlin maʁi bɔnapaʁt]; 20 October 1780 – 9 June 1825), better known as Pauline Bonaparte, was an imperial French princess, the first sovereign Duchess of Guastalla, and the princess consort of Sulmona and Rossano. She was the sixth child of Letizia Ramolino and Carlo Buonaparte, Corsica's representative to the court of King Louis XVI. Her elder brother, Napoleon, was the first emperor of the French. She married Charles Leclerc, a French general, a union ended by his death in 1802.

Later, Pauline married Camillo Borghese, 6th Prince of Sulmona. Her only child, Dermide Leclerc, born from her first marriage, died in childhood. She was the only Bonaparte sibling to visit Napoleon in exile on his principality, Elba.

Louis Nicolas Philippe Auguste de Forbin, també conegut com a comte Auguste Forbin de la Roque d'Anthéron (La Roque-d'Anthéron, Boques del Roine, 19 d'agost del 1779 - París, 23 de febrer del 1841) fou un pintor francès director del Museu del Louvre.

Descendent d'una família noble, i amb grans facultats artístiques ja a la infància, Forbin inicià la seva preparació artística com a deixeble de Jean-Jacques de Boissieu, un artista gravador de Lió. El 1793, en un alçament contra-revolucionari a aquesta ciutat, moriren el seu pare i el seu oncle, i la seva mare s'hagué d'allunyar per un temps de l'atenció pública. Calmades les aigües amb el Directori francès (1795), es traslladà a París on, juntament amb el seu amic i artista François Marius Granet, ingressà en l'estudi de Jacques-Louis David.

Als voltants del 1800 fou cridat a files. Obtingué el 1802 una llicència per dedicar-se a l'art i va visitar la Itàlia, on el 1804 fou nomenat camarlenc de la princesa Paulina Bonaparte. Reincorporat a l'exèrcit, serví amb el general Junot a Portugal, guanyant la Croix d'honneur. Intervingué posteriorment en la campanya austríaca del 1809.

En la Restauració Francesa (1814) fou nomenat Director General de Museus i va ampliar el Louvre i el Luxembourg. El 1817 va ser comissionat pel govern per adquirir obres d'art en un viatge pel Mediterrani oriental, amb escales a diverses illes gregues, Atenes, Constantinoble, Esmirna, Efes, Acre, Síria, Cesarea, Ascaló (fent una marrada per Jerusalem, la mar Morta i el Jordà), per acabar al Caire el 1818. Forbin publicà els resultats de l'expedició a Voyage dans le Levant i a Livre de croquis d'un voyageur.

El 1810 va publicar anònimament una novel·la amorosa, Charles Barimore, que es va reeditar diverses vegades, i també portà a la impremta diverses descripcions dels seus viatges. De forma pòstuma, el seu cunyat Charles Demartin du Tyrac, comte de Marcellus, li publicà el 1843 una antologia dels escrits (Vegeu l'edició de 1843 de Charles Barimore) i una recopilació de pintures i dibuixos (Portefeuille du Cte...). També se li atribueix, juntament amb Joseph-Alexandre de Ségur, el llibret de l'òpera Le Chevalier de Sénanges, amb música de Henri-Montan Benton, estrenada a París el 1808 (inèdita).