Qui va sortir amb Louis, comte de Narbonne-Lara?
Madame de Staël data de Louis, comte de Narbonne-Lara de ? fins a ?. La diferència d'edat era de 11 anys, 1 mesos i 2 dies.
Louis, comte de Narbonne-Lara
Louis Marie Jacques Amalric, comte de Narbonne-Lara (August 1755 – 17 November 1813) was a French nobleman, soldier and diplomat.
Born at Colorno in the Duchy of Parma, Louis, comte de Narbonne-Lara, was possibly the illegitimate son of King Louis XV of France. Raised at Versailles and educated with a focus on classical studies and military training, he became colonel of the Army at 25. He married Marie Adélaïde de Montholon, with whom he had two daughters, and also had two illegitimate children.
Narbonne-Lara held various military and diplomatic roles throughout his life. During the French Revolution, he served as Minister of War under Louis XVI but resigned due to disagreements with the Feuillants. He later joined the Army of the North and was promoted to lieutenant general. After the fall of the monarchy, he fled France and returned in 1801.
Napoleon called him into service in 1809, and he held several prominent positions, including Governor of Raab, divisional general commander in Trieste, and minister plenipotentiary in Bavaria. He advised Napoleon against invading Russia but was not heeded. Following the Russian Campaign, he served as the French ambassador in Vienna and Governor of Torgau. He died of typhus in 1813, and his name was inscribed on the Arc de Triomphe.
llegir més...Madame de Staël
Anne-Louise Germaine Necker, baronessa de Staël-Holstein, coneguda com a Madame de Staël (París, 22 d'abril de 1766 - 14 de juliol de 1817), fou una novel·lista i assagista suïssa.
Filla d'un banquer ginebrí, Jacques Necker, ministre de Lluís XVI de França, i de Suzanne Curchod, natural del Vaud, va créixer en un ambient d'intel·lectuals, que freqüentaven principalment el saló de sa mare (Buffon, Marmontel, Grimm, Edward Gibbon, l'abat Raynal i Jean-François de La Harpe). Va casar-se l'any 1786 amb el baró Eric Magnus de Staël-Holstein (1749-1802), ambaixador de Suècia, disset anys major que ella. Mme. de Staël va portar una vida sentimental agitada i va mantenir en particular una relació tempestuosa amb Benjamin Constant, escriptor i polític francosuís, a qui va conèixer l'any 1794.
Va atènyer la seua reputació literària mitjançant tres obres:
- Lettres sur les ouvrages et le caractère de Jean-Jacques Rousseau ('Cartes sobre les obres i el caràcter de Jean-Jacques Rousseau', 1788),
- De l'influence des passions sur le bonheur des individus et des nations, 1796, traduït al català per Mònica Miró Vinaixa. L'Art de la Memòria Edicions, 2014: De la influència de les passions en la felicitat dels individus i de les nacions.
- De la littérature considérée dans ses rapports avec les institutions sociales ('De la literatura considerada des del punt de vista de les seues relacions amb les institucions socials', 1800).
Expulsada de França per Napoleó Bonaparte, que la considerava una temible intrigant, es va instal·lar al castell familiar de Coppet, des d'on va donar a conèixer Delphine (1802), Corinne ou l'Italie (1807) i De l'Allemagne (1810).
Viuda el 1802, es va tornar a casar l'any 1811 amb un jove oficial suís, Albert de Rocca, i va reobrir el seu saló parisenc amb la Restauració. Va morir l'any 1817, poc després d'un atac de paràlisi durant un ball a casa del duc Decazes, deixant inacabada Considérations sur les principaux événements de la Révolution française.
llegir més...