Qui va sortir amb Marie-Anne de Mailly-Nesle?

Marie-Anne de Mailly-Nesle (París, 5 d'octubre de 1717 - 8 de desembre de 1744) fou marquesa de Tournelle i duquessa de Châteauroux i una de les amants de Lluís XV. Dotada d'una singular bellesa, sabia amagar les seves vehements passions amb una fredor sàviament calculada, però s'ha exagerat molt vers la seva influència i el paper que representà en la política del seu temps.

Era la més jove de les filles del marquès Louis de Nesle. En quedar orfe de mare, fou acollida per la seva parenta la marquesa de Vrillière. Va contraure matrimoni als disset anys amb Jean Baptiste Louis, marquès de La Tournelle. El seu marit encara més jove que ella, preferí la vida del camp i tenir cura dels seus dominis, doncs la vida de palau li era insuportable, i havent mort aquest el 1740, Marie-Anne tornà altra volta a casa de la seva parenta la marquesa de Vrillière, llavors vídua del duc de Mazarino. Morta també aquesta protectora, fou recollida a Versalles per madame de Mailly. Es fixà en ella Lluís XV, i si bé al principi no correspongué a l'amor del monarca, mercès a les intrigues del duc de Richelieu, Lluís XV començà a veure realitzats els seus desitjós, i fou creada duquessa de Châteauroux el 1743. Durant el viatge de la cort a Choisy, aparegué públicament com amistançada del monarca.

Fou un instrument d'Armand Jean du Plessis de Richelieu, el qual aspirava a governar el regne per mitjà de la favorita; això ocasionà moltes intrigues per fer-li perdre l'amistat del rei, sent un dels principals intrigants el duc de Noailles. Marie Anne volgué acompanyar a Lluís XV en el seu viatge a l'est de França, el que assolí, malgrat de l'oposició del delfí i d'altres personatges influents, i tan sols la greu malaltia que va contraure a Metz el monarca, fou causa de la disminució de la influència de la duquessa; es va veure allunyada de Metz, i l'endemà Lluís XV rebé el Viàtic, ocasió en la qual demanà perdó públicament dels seus escàndols amorosos, però guarit Lluís XV de la seva malaltia, la duquessa de Châteauroux tornà a adquirir el seu influx anterior, que aprofità per fer desterrar de la cort als seus enemics, i es trobava novament en el cim de la cort, quan fou arrabassada per la mort, després d'una curta malaltia.

Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou. Va succeir al seu besavi Lluís XIV als cinc anys. Fins que va arribar a la maduresa (llavors definit com el seu 13è aniversari) el 15 de febrer de 1723, el regne va ser governat per Felip II, duc d'Orleans, com a regent de França. El cardenal Fleury va ser primer ministre des de 1726 fins a la seva mort el 1743, moment en què el rei va prendre el control exclusiu del regne.

El seu regnat de gairebé 59 anys (del 1715 al 1774) va ser el segon més llarg de la història de França, superat només pel seu predecessor, Lluís XIV, que havia governat durant 72 anys (del 1643 al 1715). El 1748, Lluís va tornar als Països Baixos austríacs, que havia guanyat a la batalla de Fontenoy de 1745. Va cedir Nova França a Amèrica del Nord, a Gran Bretanya i Espanya en acabar la desastrosa Guerra dels Set Anys el 1763. Va incorporar els territoris del Ducat de Lorena i de la República de Còrsega al Regne de França. Els historiadors generalment critiquen el seu regnat, citant com els informes de la seva corrupció van avergonyir la monarquia, mentre que les seves guerres van drenar el tresor i van produir pocs guanys. Una minoria d'estudiosos disputen aquesta visió, argumentant que és el resultat de la propaganda revolucionària. El seu net i successor Lluís XVI de França heretaria un regne que necessitava una reforma financera i política que finalment portaria a la Revolució Francesa de 1789.