Qui va sortir amb Marie Anne de Coislin?

Marie Anne de Coislin (1732-1817), was a French aristocrat, known as the mistress to Louis XV of France in 1755. She was the king's Petite maîtresse (unofficial mistress), not his Maîtresse-en-titre (official mistress).

She was the daughter of the marquis Louis de Mailly (1696-1767) and the lady-in-waiting Anne Françoise Elisabeth Arbaleste de Melun and married in 1750 to the duke Charles Georges René du Cambout de Coislin (d. 1771), but they separated early on and she moved back with her parents.

In 1755, Louis François, Prince of Conti launched her as his candidate to replace Madame de Pompadour as official mistress of the king. She was the first serious candidate to be put up against Madame de Pompadour since Charlotte Rosalie de Choiseul-Beaupré, and she was also to be the last. She did succeed to be the secret lover of the king, which attracted some attention at court. She became known as l'altière Vasthi. Ultimately, however, the plot failed, and she was ousted from court by Madame de Pompadour. After this, there was no more serious rival to replace Madame de Pompadour, and the king mainly settled with his unofficial lovers at the Parc-aux-Cerfs.

Marie Anne de Coislin had affairs with the Prince de Conti and the count de Coigny, and was claimed to have had affairs with Christian VI of Denmark, Gustav III of Sweden and Peter III of Russia. It is unknown if these rumours where true, but Christian VI and Gustav III did visit her during their visits to Paris, which attracted attention at the time.

She did not leave France during the French Revolution, but lived as a servant in Rouen, Brittany and Vendée during the Reign of Terror. After the fall of Robespierre, she resumed her former life and property. She remarried in 1793 to Louis-Marie duc de Mailly (d. 1795).

Gustau III de Suècia (suec: Gustav III.) (The Royal Court Parish, 24 de gener de 1746 - The Royal Court Parish, 29 de març de 1792) fou rei de Suècia des de 1771 fins a la seva mort. Fou fill gran del rei Adolf Frederic de Suècia i Lluïsa Ulrika de Prússia, germana de Frederic el Gran. Es va casar amb Sofia Magdalena de Hannover (1746 - 1813, filla del rei Frederic V de Dinamarca i de Lluïsa de Gran Bretanya.

Gustau va oposar-se al que va veia com l'abús dels privilegis de la noblesa des de la mort de Carles XII de Suècia. Prendre el poder al govern en un cop d'estat, anomenat Revolució sueca, el 1772, posant final a l'edat de Llibertat i va iniciar una campanya per restaurar una mesura de l'autocràcia reial, que va completar amb la Llei d'Unió i Seguretat de 1789, que va escombrar la majoria dels poders exercits pel Riksdag (parlament) suec durant l'Edat de la Llibertat, però al mateix temps va obrir el govern per a tots els ciutadans, trencant així el privilegis de la noblesa.

Creient en el despotisme il·lustrat, Gustau fou un benefactor de les arts i la literatura i fundà diverses acadèmies, entre elles l'Acadèmia Sueca, i va fer construir l'Òpera Reial de Suècia, gastant fons públics considerables en projectes culturals, que van ser controvertits entre els seus crítics, així com l'intent d'apoderar-se de Noruega, que va comptar amb l'ajuda russa, i després en una sèrie d'intents de recuperar els dominis bàltics suecs perduts durant la gran Guerra del Nord a través de la fallida guerra amb Rússia que va acabar el 1790 amb el tractat de Värälä on els dos països es retornen llurs conquestes i retornen igualment a llur situació d'abans de la guerra després del seu lideratge reeixit a la batalla de Svensksund que va evitar una derrota militar completa i va permetre mantenir el poder militar suec. S'oposà a les reformes parlamentàries que s'havien establert abans del seu regne, en l'edat de Llibertat. Admirador de Voltaire, Gustau va legalitzar la presència catòlica i jueva a Suècia i va promulgar reformes àmplies dirigides al liberalisme econòmic, la reforma social i la restricció, en molts casos, de la tortura i la pena capital. La tan elogiada Llei de Llibertat de Premsa de 1766 va ser severament reduïda, però, per esmenes de 1774 i 1792, extingint efectivament els mitjans independents. A la fi, Gustau fou assassinat per una conjura de nobles.

Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou. Va succeir al seu besavi Lluís XIV als cinc anys. Fins que va arribar a la maduresa (llavors definit com el seu 13è aniversari) el 15 de febrer de 1723, el regne va ser governat per Felip II, duc d'Orleans, com a regent de França. El cardenal Fleury va ser primer ministre des de 1726 fins a la seva mort el 1743, moment en què el rei va prendre el control exclusiu del regne.

El seu regnat de gairebé 59 anys (del 1715 al 1774) va ser el segon més llarg de la història de França, superat només pel seu predecessor, Lluís XIV, que havia governat durant 72 anys (del 1643 al 1715). El 1748, Lluís va tornar als Països Baixos austríacs, que havia guanyat a la batalla de Fontenoy de 1745. Va cedir Nova França a Amèrica del Nord, a Gran Bretanya i Espanya en acabar la desastrosa Guerra dels Set Anys el 1763. Va incorporar els territoris del Ducat de Lorena i de la República de Còrsega al Regne de França. Els historiadors generalment critiquen el seu regnat, citant com els informes de la seva corrupció van avergonyir la monarquia, mentre que les seves guerres van drenar el tresor i van produir pocs guanys. Una minoria d'estudiosos disputen aquesta visió, argumentant que és el resultat de la propaganda revolucionària. El seu net i successor Lluís XVI de França heretaria un regne que necessitava una reforma financera i política que finalment portaria a la Revolució Francesa de 1789.

Peter III Fyodorovich (Russian: Пётр III Фёдорович, romanized: Pyotr III Fyodorovich; 21 February [O.S. 10 February] 1728 – 17 July [O.S. 6 July] 1762) was Emperor of Russia from 5 January 1762 until 9 July of the same year, when he was overthrown by his wife, Catherine II (the Great). He was born in the German city of Kiel as Charles Peter Ulrich of Schleswig-Holstein-Gottorp (German: Karl Peter Ulrich von Schleswig-Holstein-Gottorp), the grandson of Peter the Great and great-grandson of Charles XI of Sweden.

After a 186-day reign, Peter III was overthrown in a palace coup d'état orchestrated by his wife, and soon died under unclear circumstances. The official cause proposed by Catherine's new government was that he died due to hemorrhoids. This explanation was met with skepticism, both in Russia and abroad, with notable critics such as Voltaire and d'Alembert expressing doubt about the plausibility of death from such a condition.

The personality and activities of Peter III were long disregarded by historians and his figure was seen as purely negative, but since the 1990s, after the dissolution of the Soviet Union, more attention has been directed at the decrees he signed. His most notable reforms were the abolition of the secret police, exemption of nobles from compulsory military service, confiscation of church lands, and equalisation of all religions. He also put an end to the persecution of the Old Believers and made the killing of serfs by landowners punishable by exile. Although he is mostly criticised for undoing Russian gains in the Seven Years' War by forming an alliance with Prussia, Catherine continued it and many of his other policies.

After Peter III's death, many impostors thrived, pretending to be him, the most famous of whom were Yemelyan Pugachev and the "Montenegerin Tsar Peter III" (Stephan the Little).