Qui va sortir amb Marie Anne de Coislin?

Marie Anne de Coislin (1732-1817), was a French aristocrat, known as the mistress to Louis XV of France in 1755. She was the king's Petite maîtresse (unofficial mistress), not his Maîtresse-en-titre (official mistress).

She was the daughter of the marquis Louis de Mailly (1696-1767) and the lady-in-waiting Anne Françoise Elisabeth Arbaleste de Melun and married in 1750 to the duke Charles Georges René du Cambout de Coislin (d. 1771), but they separated early on and she moved back with her parents.

In 1755, Louis François, Prince of Conti launched her as his candidate to replace Madame de Pompadour as official mistress of the king. She was the first serious candidate to be put up against Madame de Pompadour since Charlotte Rosalie de Choiseul-Beaupré, and she was also to be the last. She did succeed to be the secret lover of the king, which attracted some attention at court. She became known as l'altière Vasthi. Ultimately, however, the plot failed, and she was ousted from court by Madame de Pompadour. After this, there was no more serious rival to replace Madame de Pompadour, and the king mainly settled with his unofficial lovers at the Parc-aux-Cerfs.

Marie Anne de Coislin had affairs with the Prince de Conti and the count de Coigny, and was claimed to have had affairs with Christian VI of Denmark, Gustav III of Sweden and Peter III of Russia. It is unknown if these rumours where true, but Christian VI and Gustav III did visit her during their visits to Paris, which attracted attention at the time.

She did not leave France during the French Revolution, but lived as a servant in Rouen, Brittany and Vendée during the Reign of Terror. After the fall of Robespierre, she resumed her former life and property. She remarried in 1793 to Louis-Marie duc de Mailly (d. 1795).

Gustau III de Suècia (suec: Gustav III.) (The Royal Court Parish, 24 de gener de 1746 - The Royal Court Parish, 29 de març de 1792) fou rei de Suècia des de 1771 fins a la seva mort. Fou fill gran del rei Adolf Frederic de Suècia i Lluïsa Ulrika de Prússia, germana de Frederic el Gran. Es va casar amb Sofia Magdalena de Hannover (1746 - 1813, filla del rei Frederic V de Dinamarca i de Lluïsa de Gran Bretanya.

Gustau va oposar-se al que va veia com l'abús dels privilegis de la noblesa des de la mort de Carles XII de Suècia. Prendre el poder al govern en un cop d'estat, anomenat Revolució sueca, el 1772, posant final a l'edat de Llibertat i va iniciar una campanya per restaurar una mesura de l'autocràcia reial, que va completar amb la Llei d'Unió i Seguretat de 1789, que va escombrar la majoria dels poders exercits pel Riksdag (parlament) suec durant l'Edat de la Llibertat, però al mateix temps va obrir el govern per a tots els ciutadans, trencant així el privilegis de la noblesa.

Creient en el despotisme il·lustrat, Gustau fou un benefactor de les arts i la literatura i fundà diverses acadèmies, entre elles l'Acadèmia Sueca, i va fer construir l'Òpera Reial de Suècia, gastant fons públics considerables en projectes culturals, que van ser controvertits entre els seus crítics, així com l'intent d'apoderar-se de Noruega, que va comptar amb l'ajuda russa, i després en una sèrie d'intents de recuperar els dominis bàltics suecs perduts durant la gran Guerra del Nord a través de la fallida guerra amb Rússia que va acabar el 1790 amb el tractat de Värälä on els dos països es retornen llurs conquestes i retornen igualment a llur situació d'abans de la guerra després del seu lideratge reeixit a la batalla de Svensksund que va evitar una derrota militar completa i va permetre mantenir el poder militar suec. S'oposà a les reformes parlamentàries que s'havien establert abans del seu regne, en l'edat de Llibertat. Admirador de Voltaire, Gustau va legalitzar la presència catòlica i jueva a Suècia i va promulgar reformes àmplies dirigides al liberalisme econòmic, la reforma social i la restricció, en molts casos, de la tortura i la pena capital. La tan elogiada Llei de Llibertat de Premsa de 1766 va ser severament reduïda, però, per esmenes de 1774 i 1792, extingint efectivament els mitjans independents. A la fi, Gustau fou assassinat per una conjura de nobles.

Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou. Va succeir al seu besavi Lluís XIV als cinc anys. Fins que va arribar a la maduresa (llavors definit com el seu 13è aniversari) el 15 de febrer de 1723, el regne va ser governat per Felip II, duc d'Orleans, com a regent de França. El cardenal Fleury va ser primer ministre des de 1726 fins a la seva mort el 1743, moment en què el rei va prendre el control exclusiu del regne.

El seu regnat de gairebé 59 anys (del 1715 al 1774) va ser el segon més llarg de la història de França, superat només pel seu predecessor, Lluís XIV, que havia governat durant 72 anys (del 1643 al 1715). El 1748, Lluís va tornar als Països Baixos austríacs, que havia guanyat a la batalla de Fontenoy de 1745. Va cedir Nova França a Amèrica del Nord, a Gran Bretanya i Espanya en acabar la desastrosa Guerra dels Set Anys el 1763. Va incorporar els territoris del Ducat de Lorena i de la República de Còrsega al Regne de França. Els historiadors generalment critiquen el seu regnat, citant com els informes de la seva corrupció van avergonyir la monarquia, mentre que les seves guerres van drenar el tresor i van produir pocs guanys. Una minoria d'estudiosos disputen aquesta visió, argumentant que és el resultat de la propaganda revolucionària. El seu net i successor Lluís XVI de França heretaria un regne que necessitava una reforma financera i política que finalment portaria a la Revolució Francesa de 1789.

Pere III de Rússia (rus: Петръ III Ѳеодоровичъ) (Kiel, 10 de febrer de 1728 ^(Julià) - Ropsha, 6 de juliol de 1762 ^(Julià)) fou Duc de Holstein-Gottorp i Tsar de Rússia durant escassos sis mesos de l'any 1762. Fou el fundador de la dinastia Romanov-Holstein-Gottorp que governà l'Imperi Rus des de l'any 1762 fins a l'any 1917.

Nascut a Kiel, a l'actual land de Slesvig-Holstein, era fill del duc Carles Frederic de Holstein-Gottorp i de la gran duquessa Anna Petrovna de Rússia (1708-1728). Pere era net per via materna del tsar Pere I de Rússia i de la tsarina Caterina I de Rússia.

L'any 1739 accedí al tron del ducat de Holstein-Gottorp, alhora que es constituïa com a hereu als trons de Rússia i de Suècia. Pocs mesos després, la tsarina Elisabet I de Rússia, tia de Pere, accedí al tron rus. Pere viatjà a Sant Petersburg on fou formalment acreditat com a príncep hereu de Rússia. Elisabet arreglà el matrimoni de Pere amb la princesa Sofia Augusta Frederica d'Anhalt-Zerbst (coneguda després com a Caterina), filla del príncep Cristià August d'Anhalt-Zerbst i de la princesa Elisabet de Schleswig-Holstein-Gottorp. El matrimoni fou infeliç i tant Pere com Caterina tingueren nombrosos amants. La parella tingué dos fills:

• SM el tsar Pau I de Rússia, nascut el 1754 a Sant Petersburg i mort el 1801 a Sant Petersburg. Es casà en primeres núpcies amb la princesa Guillemina de Hessen-Darmstadt i en segones núpcies amb Sofia de Württemberg.
• SAI la gran duquessa Anna de Rússia, nascuda a Sant Petersburg el 1757 i morta el 1759 a Gàtxina.

El 5 de gener de 1762 va morir Elisabet I de Rússia i el seu successor prussòfil accedeix al tron amb el nom de Pere III de Rússia, però les seves excentricitats i les seves polítiques, en especial la seva obsessió amb Prússia i canviant les aliances de la Guerra dels Set Anys pel Tractat de Sant Petersburg que evità la desintegració prussiana i va acabar immediatament amb l'ocupació russa de Prússia Oriental i Pomerània, va mediar la treva de Frederic amb Suècia i va posar un cos de les seves pròpies tropes sota el comandament de Frederic, en un moment en què Prússia es trobava ofegada per les tropes russes i austríaques, i es creà múltiples enemics que veuran en Caterina la candidata ideal a ocupar el tron de Rússia. El Regne de Dinamarca i Noruega, neutral durant la guerra, va estar a punt de ser arrossegat al costat de França quan Pere III va voler restaurar el ducat de Schleswig al ducat de Holstein-Gottorp, en mans de Frederic V de Dinamarca, i estava disposat a atacar-los per fer-ho, tanmateix Caterina i el seu amant Grigori Orlov van liderar un cop de palau emprant una tropa que va entrar al palau on residia el tsar, capturant-lo i transportant-lo al castell de Ropxa on una setmana després moriria assassinat pels partidaris de la seva dona. Caterina esdevenia la nova tsarina, adoptant el nom de Caterina II de Rússia.

Durant el regnat de Pere s'introduïren un seguit de reformes econòmiques que permeteren la modernització a l'estil occidental de l'economia russa. Pere també introduí un edicte pel qual es prohibia la mà d'obra de serfs a les indústries. També prohibí la importació de sucre al país per tal d'estimular la producció i el desenvolupament.

La reforma social més important introduïda durant el regnat de Pere fou la Llibertat de Noblesa a través de la qual s'abolia l'obligatorietat de servir a l'exèrcit. Caterina, a través del seu amant Grigori Orlov, van planejar desplaçar a Pere del poder, ja que temia el divorci i la pèrdua del seu estatus a Rússia.

Orlov i Caterina van aconseguir que la guàrdia palatina es revoltés i obligués a Pere a firmar la seva pròpia abdicació. Caterina esdevingué d'aquesta forma tsarina amb l'ampli suport de la noblesa. Poc temps després, Pere fou assassinat al monestir de Ropxa. Caterina no castigà els guàrdies responsable i existeixen seriosos dubtes sobre la participació de la tsarina a l'assassinat.

No fou fins al desembre de 1796 que el tsar Pau I de Rússia va exhumar el cadàver del seu pare i el va enterrar amb tots els honors al Catedral de Pere i Pau de Sant Petersburg. Pau també promogué una revisió historiogràfica de les polítiques del seu pare que eren influenciades pel desprestigi que els afins a Caterina havien fet durant pràcticament 35 anys.