Qui va sortir amb Samuel Jean de Pozzi?

Samuel Jean Pozzi (3 October 1846 – 13 June 1918) was a French surgeon and gynecologist. He was also interested in anthropology and neurology. He is remembered today for John Singer Sargent's portrait of him.

After studying medicine in Paris, Pozzi volunteered to be a medic during the Franco-Prussian War. He later specialized in gynecological and abdominal surgery, establishing the first Chair of Gynecology in Paris in 1884, and performing the first gastroenterostomy in France. Pozzi was elected to the French Academy of Medicine in 1896, and co-founded the Revue de gynécologie et de chirurgie abdominale in 1897.

His personal life was marked by a tumultuous marriage, multiple affairs, and cultural interests, including friendships with notable figures such as Sarah Bernhardt and Marcel Proust. In the political arena, Pozzi served as a senator for his hometown, Bergerac, and supported Alfred Dreyfus during his trial. He died in 1918, when a disgruntled patient fatally shot him.

Gabrielle Charlotte Réju, també coneguda com a Gabrielle Réjane (París, 1856 - París, 1920) fou una actriu francesa.

Debutà el 1875 amb comèdies lleugeres i vodevils i representà després obres dramàtiques. L'any 1911 assolí un gran èxit amb L'ocell blau de Maeterlinck. Fou la típica dona d'escena del moment amb grans dots interpretatius. A més d'actriu, regentà un teatre propi, el Théatre Réjane, i fins i tot debutà en el cinema.

La tardor del 1899 actuà a Barcelona, on comptava amb un públic entusiasta, i aleshores visità el taller de Ramon Casas, moment en què aquest realitzà un retrat conservat actualment al MNAC, que aparegué publicat a Pèl & Ploma amb el títol «Madame Rejanne, croquis d'après nature». Segons sembla, des que el pintor francès Bastien Lepage l'havia pintat, no s'havia deixat tornar a retratar.

Va inspirar, en part, Marcel Proust — sens dubte conjuntament amb les actrius Sarah Bernhardt i Rachel — per al personatge de l'actriu «Berma» en A la recerca del temps perdut.

Georgette Leblanc (8 February 1869 – 27 October 1941) was a French operatic soprano, actress, author, and the sister of novelist Maurice Leblanc. She became particularly associated with the works of Jules Massenet and was an admired interpreter of the title role in Bizet's Carmen.

For many years Leblanc was the lover of Belgian playwright and writer Maurice Maeterlinck, and he wrote several parts for her within his stage plays. She portrayed the role of Ariane in Ariane et Barbe-bleue, both in the original 1899 stage play by Maeterlinck and in the 1907 opera adaptation by Paul Dukas, as well as La Mort de Tintagiles in 1905 in Paris. Leblanc also appeared in a couple of French films, most notably L'Inhumaine in 1924. In the last few decades of her life she turned to writing, producing two commercially successful autobiographies and several children's books and travelogues.

Sarah Bernhardt (París, 23 d'octubre del 1844 - París, 26 de març del 1923), Henriette Rosine Bernard o Rosina Bernardt, va ser una actriu francesa de teatre i cinema. Ha estat considerada l'actriu més important del segle XIX i la més famosa de la història. Tot i ser anomenada la divina Sarah pel seu caràcter excèntric i capritxós, Sarah Bernhardt va treballar en innombrables projectes teatrals demostrant un caràcter perseverant, una gran professionalitat i una gran dedicació al seu art, com a actriu i com a promotora teatral. El 1914 li fou concedida la Legió d'Honor.