Qui va sortir amb Gabrielle Charlotte Réju?

Gabrielle Charlotte Réju, també coneguda com a Gabrielle Réjane (París, 1856 - París, 1920) fou una actriu francesa.

Debutà el 1875 amb comèdies lleugeres i vodevils i representà després obres dramàtiques. L'any 1911 assolí un gran èxit amb L'ocell blau de Maeterlinck. Fou la típica dona d'escena del moment amb grans dots interpretatius. A més d'actriu, regentà un teatre propi, el Théatre Réjane, i fins i tot debutà en el cinema.

La tardor del 1899 actuà a Barcelona, on comptava amb un públic entusiasta, i aleshores visità el taller de Ramon Casas, moment en què aquest realitzà un retrat conservat actualment al MNAC, que aparegué publicat a Pèl & Ploma amb el títol «Madame Rejanne, croquis d'après nature». Segons sembla, des que el pintor francès Bastien Lepage l'havia pintat, no s'havia deixat tornar a retratar.

Va inspirar, en part, Marcel Proust — sens dubte conjuntament amb les actrius Sarah Bernhardt i Rachel — per al personatge de l'actriu «Berma» en A la recerca del temps perdut.

Samuel Jean Pozzi (3 October 1846 – 13 June 1918) was a French surgeon and gynecologist. He was also interested in anthropology and neurology. He is remembered today for John Singer Sargent's portrait of him.

After studying medicine in Paris, Pozzi volunteered to be a medic during the Franco-Prussian War. He later specialized in gynecological and abdominal surgery, establishing the first Chair of Gynecology in Paris in 1884, and performing the first gastroenterostomy in France. Pozzi was elected to the French Academy of Medicine in 1896, and co-founded the Revue de gynécologie et de chirurgie abdominale in 1897.

His personal life was marked by a tumultuous marriage, multiple affairs, and cultural interests, including friendships with notable figures such as Sarah Bernhardt and Marcel Proust. In the political arena, Pozzi served as a senator for his hometown, Bergerac, and supported Alfred Dreyfus during his trial. He died in 1918, when a disgruntled patient fatally shot him.