Qui va sortir amb Dora Maar?

Dora Maar, alias Henriette Theodora Markovitch (Tours, 22 november 1907 – Parijs, 16 juli 1997) was een Frans fotografe, schilderes en dichteres, die tevens bekend werd als minnares en muze van Pablo Picasso.

Haar vader was van Kroatische afkomst en haar moeder was een Française. Zelf groeide zij op in Argentinië en Frankrijk. Vanaf mei 1931 noemt ze zichzelf Dora Maar. Ze werd beroemd als fotografe en ging later ook schilderen. Ze maakte reclame- en modefotografie voor opdrachtgevers als Le Figaro illustré, waarbij zij surrealistische technieken – zoals fotocollages, fotomontages en fotogrammen – toepaste in commerciële fotografie.

Aanvankelijk was het voor de surrealisten niet evident hoe fotografie als medium binnen hun beweging paste; in het surrealisme ligt de nadruk immers op subjectieve gewaarwordingen, terwijl fotografie te boek stond als een feitelijke vorm van documentatie. Dora Maar vond een oplossing door te werken met extreme close-ups en onverwachte fotomontages, waardoor het bekende in een geheel nieuw licht kwam te staan. Daarmee leverde zij een belangrijke bijdrage aan het surrealisme. Zij was een van de weinige fotografen die te zien was op surrealistische overzichtstentoonstellingen in de jaren dertig in Tenerife, Parijs, Londen, Amsterdam, New York en Japan.

In 1935 ontmoet zij Pablo Picasso. Zij is dan 29 en hij 55 jaar oud. Ze stimuleren elkaar om nieuwe artistieke paden te bewandelen. Zij leert Picasso de complexe 'cliché verre' techniek – een combinatie van fotografie en drukwerk die hem al jaren intrigeerde. Hij stimuleert haar om weer te gaan schilderen, een medium waarmee ze de rest van haar leven zal blijven werken. Van 11 mei tot 4 juni 1937 documenteert Maar de voortgang van Picasso's schilderij Guernica. Tot dat moment was Picasso's werk niet expliciet politiek, maar door de invloed van Maar verandert dat. Vanuit de studies voor Guernica ontstaan The Weeping Woman, waarvoor Maar model stond. Negen jaar lang is Maar Picasso's model, muze en buitenechtelijke partner.

Van 1944 tot 1997 woonde zij in Ménerbes (Vaucluse), waar ze een atelier had. Pas na haar dood in 1997 wordt de reikwijdte van haar werk erkend.

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del segle xx, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque. En la seva dilatada carrera, va evolucionar per diferents estils i va conrear altres disciplines com la ceràmica, l'escultura amb bronze, el collage, i fins i tot va fer poesia. Va crear més de 20.000 obres al llarg de la seva vida.

Picasso va començar el seu recorregut estilístic amb una fugaç experiència amb el modernisme després del contacte amb la natura que li va suposar l'estada a Horta de Sant Joan i l'amistat amb els artistes catalans aplegats al voltant dels Quatre Gats. Amb les seves primeres estades a París, a partir del 1900, començà a desenvolupar un estil propi, primer en el període blau, que es caracteritza per obres fetes en tonalitats blavoses, fredes i personatges allargassats amb expressions tràgiques, influït per Van Gogh i Gauguin, que reflecteixen una tendència nihilista; va continuar amb un gir cap a un cert optimisme manifestat per un canvi cap a colors càlids i conegut com el període rosa, un moment en el qual Picasso estava permanentment instal·lat a París i en què va entrar en contacte amb escriptors propers al surrealisme. D'aquest període, són les obres de saltimbanquis, pallassos o acròbates de contingut més lleuger i alegre.

A partir del 1908, influenciat pel treball de Cézanne i per la imatge en moviment de les primeres filmografies, va desenvolupar obres que aconseguien trencar amb el cànon de representació definit en el Renaixement. Apollinaire va ser qui va anomenar cubisme el treball que conjuntament investigaven Picasso i Georges Braque. Amb obres tan destacades com Les senyoretes del carrer d'Avinyó, Picasso va aportar una nova interpretació de la realitat a partir d'una fragmentació de l'estructura de l'objecte que el va dur a experimentar amb el collage. Després d'una incursió pel surrealisme amb escultures de fils i làmines de metall i pintures de formes distorsionades i evocacions mitològiques, va iniciar l'època expressionista clarament influït per la Guerra civil espanyola primer i per la II Guerra mundial més tard. Obres com el Guernica o Dones plorant reflecteixen el seu sentiment d'angoixa davant la tragèdia de la guerra. Les seves escultures són, en aquest període, clarament abstractes.

En la dècada del 1950, es va centrar en la ceràmica i en pintures murals de grans dimensions. Els seus darrers anys els dedicà a pintar variacions d'obres dels grans mestres com Velázquez o Degas, a qui havia conegut personalment i de qui havia adquirit una sèrie d'obres; és una etapa de maduresa que dedicarà a treballar en la producció de litografies.

Personalment posicionat com a pacifista, durant la Guerra civil va estar políticament compromès amb el govern republicà, que el va nomenar director del Museu del Prado el 1936.