Qui va sortir amb Hortense Allart?
Jacopo Mazzei data de Hortense Allart de ? fins a ?.
Camillo Benso di Cavour data de Hortense Allart de ? fins a ?. La diferència d'edat era de 8 anys, 11 mesos i 3 dies.
François-René de Chateaubriand data de Hortense Allart de ? fins a ?. La diferència d'edat era de 33 anys, 0 mesos i 3 dies.
Pietro Capei data de Hortense Allart de ? fins a ?. La diferència d'edat era de 4 anys, 10 mesos i 9 dies.
Henry Bulwer-Lytton data de Hortense Allart de ? fins a ?. La diferència d'edat era de 0 anys, 6 mesos i 25 dies.
Hortense Allart
Hortense Allart de Méritens (French pronunciation: [ɔʁtɑ̃s alaʁ] ; pseudonym Prudence de Saman L'Esbatx; 7 September 1801 – 28 February 1879) was an Italian-French feminist writer and essayist. Her novels, based on her adventures, did not have much success, except for Les enchantements de Prudence, Avec George Sand ("The Enchantment of Prudence, with George Sand") (1873), which had a succès de scandale.
llegir més...Jacopo Mazzei
- Jacopo Mazzei (1892-1947) – economista italiano
- Jacopo Mazzei (1803-1855) – politico e giurista italiano
Hortense Allart
Camillo Benso di Cavour
Camillo Paolo Filippo Giulio Benso, comte de Cavour, d'Isolabella i de Leri, sovint conegut simplement com a comte de Cavour o Cavour (Torí, 10 d'agost del 1810 – Torí, 6 de juny del 1861) va ser un polític, patriota i empresari italià, protagonista de la unificació italiana com a cap de govern del Regne del Piemont-Sardenya i, posteriorment, com a primer president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia.
Va ser ministre del Regne de Sardenya de 1850 a 1852, president del Consell de Ministres de 1852 a 1859 i de 1860 a 1861. El mateix 1861, amb la proclamació del Regne d'Itàlia, esdevingué el primer president del Consell de Ministres del nou estat i morí ocupant aquest càrrec.
Va ser protagonista del Risorgimento com a partidari de les idees liberals, del progrés civil i econòmic, de l'anticlericalisme, dels moviments nacionals i de l'expansionisme del Regne de Sardenya contra Àustria i els estats italians previs a la unificació.
En l'economia va promoure el lliure comerç, les grans inversions industrials (sobretot en l'àmbit ferroviari) i la cooperació entre els sectors públic i privat. En política va donar suport a la promulgació i defensa de l'Estatut Albertí. Cap de l'anomenada Dreta històrica, va signar un acord ("Connubio") amb l'esquerra, amb el qual va dur a terme diverses reformes. S'oposava obertament a les idees republicanes de Giuseppe Mazzini i sovint es trobava en desacord amb Giuseppe Garibaldi, del qual temia el potencial revolucionari.
En política exterior va conrear hàbilment l'aliança amb França, gràcies a la qual, amb la segona guerra d'independència, va aconseguir l'expansió territorial del Regne de Sardenya a Llombardia. Va aconseguir gestionar els esdeveniments polítics (revoltes al Gran Ducat de Toscana, als ducats de Mòdena i Parma i al Regne de les Dues Sicílies) que, juntament amb l'Expedició dels Mil, van portar a la formació del Regne de Itàlia.
Hortense Allart
François-René de Chateaubriand
François-René de Chateaubriand (francès: François Auguste René de Chateaubriand) (Sant-Maloù, 4 de setembre de 1768 - antic 10è districte de París, 4 de juliol de 1848) fou un escriptor francès d'origen bretó. Del 1786 al 1791 fou oficial de l'exèrcit. En desacord amb la Revolució Francesa, el 1791 feu un viatge als EUA. Tornà a Europa i el 1792 s'enrolà en l'exèrcit reialista. Ferit, es refugià a Anglaterra (1793). Publicà un Essai sur les Révolutions (1797), on es mostra escèptic i nega la noció de progrés. La mort de la seva mare el 1798 provocà en ell un retorn a la fe catòlica.
El 1800 pogué tornar a París i publicà la narració Atala (1801), considerada una de les precursores del moviment romàntic, l'èxit de la qual l'encoratjà a acabar els cinc volums de Le génie du christianisme (1802). Nomenat secretari d'ambaixada a Roma per Napoleó I (1803), dimití aquest càrrec després de l'execució del duc d'Enghien. Aleshores viatjà per Grècia, Palestina, Egipte i Espanya, que li inspiraren Itinéraire de Paris à Jérusalem (1811) i Les aventures du dernier abencérage, (1826). S'uní a Lluís XVIII de França, i quan aquest va fugir a Gant, marxà amb ell. Amb la Restauració, fou ambaixador a Roma (fins a 1828) i ministre d'afers estrangers, des d'on influí en l'enviament dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya per a esclafar el govern liberal. Es retirà de la política el 1830, tot negant-se a reconèixer Lluís Felip I de França, i passà els darrers anys de la seva vida en una relativa solitud.
llegir més...Hortense Allart
Pietro Capei
Hortense Allart
Henry Bulwer-Lytton
William Henry Lytton Earle Bulwer, 1st Baron Dalling and Bulwer, (13 February 1801 – 23 May 1872) was a British Liberal politician, diplomat and writer.
llegir més...