Qui va sortir amb Camillo Benso di Cavour?
Hortense Allart data de Camillo Benso di Cavour de ? fins a ?. La diferència d'edat era de 8 anys, 11 mesos i 3 dies.
Camillo Benso di Cavour
Camillo Paolo Filippo Giulio Benso, comte de Cavour, d'Isolabella i de Leri, sovint conegut simplement com a comte de Cavour o Cavour (Torí, 10 d'agost del 1810 – Torí, 6 de juny del 1861) va ser un polític, patriota i empresari italià, protagonista de la unificació italiana com a cap de govern del Regne del Piemont-Sardenya i, posteriorment, com a primer president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia.
Va ser ministre del Regne de Sardenya de 1850 a 1852, president del Consell de Ministres de 1852 a 1859 i de 1860 a 1861. El mateix 1861, amb la proclamació del Regne d'Itàlia, esdevingué el primer president del Consell de Ministres del nou estat i morí ocupant aquest càrrec.
Va ser protagonista del Risorgimento com a partidari de les idees liberals, del progrés civil i econòmic, de l'anticlericalisme, dels moviments nacionals i de l'expansionisme del Regne de Sardenya contra Àustria i els estats italians previs a la unificació.
En l'economia va promoure el lliure comerç, les grans inversions industrials (sobretot en l'àmbit ferroviari) i la cooperació entre els sectors públic i privat. En política va donar suport a la promulgació i defensa de l'Estatut Albertí. Cap de l'anomenada Dreta històrica, va signar un acord ("Connubio") amb l'esquerra, amb el qual va dur a terme diverses reformes. S'oposava obertament a les idees republicanes de Giuseppe Mazzini i sovint es trobava en desacord amb Giuseppe Garibaldi, del qual temia el potencial revolucionari.
En política exterior va conrear hàbilment l'aliança amb França, gràcies a la qual, amb la segona guerra d'independència, va aconseguir l'expansió territorial del Regne de Sardenya a Llombardia. Va aconseguir gestionar els esdeveniments polítics (revoltes al Gran Ducat de Toscana, als ducats de Mòdena i Parma i al Regne de les Dues Sicílies) que, juntament amb l'Expedició dels Mil, van portar a la formació del Regne de Itàlia.
Hortense Allart
Hortense Allart de Méritens (French pronunciation: [ɔʁtɑ̃s alaʁ] ; pseudonym Prudence de Saman L'Esbatx; 7 September 1801 – 28 February 1879) was an Italian-French feminist writer and essayist. Her novels, based on her adventures, did not have much success, except for Les enchantements de Prudence, Avec George Sand ("The Enchantment of Prudence, with George Sand") (1873), which had a succès de scandale.
llegir més...