Qui va sortir amb Enric Hèrcules?

Francesc de França (nascut al castell de Fontainebleau el 18 de març de 1555 sent batejat com Enric Hèrcules, mort a Château-Thierry el 10 de juny de 1584 i inhumat a l'Basílica de Saint-Denis), duc d'Alençon, d'Anjou, de comte de Turena, duc de Brabant i Château-Thierry, fou el darrer fill d'Enric II de França i de Caterina de Mèdici.

Al capdavant del partit dels Malcontents, Francesc va tenir un paper polític particularment important a França dels anys 1570. Va provocar trastorns a la cort del seu germà Enric III de França i va participar en les sisena i setena guerres de religió.

En el marc de la guerra d'independència contra Espanya, va ser cridat a ser el nou sobirà dels Països Baixos. Pretendent de la reina Elisabet I d'Anglaterra de 1572 a la seva mort, no es va casar mai.

Va morir de la tuberculosi el 10 de juny de 1584 a Château-Thierry. Aquesta defunció tingué importants repercussions polítiques: restant el rei Enric III de França sense descendència a aquesta data, la desaparició del duc d'Anjou permetia al protestant Enric de Navarre (futur Enric IV) d'esdevenir l'hereu directe de la corona de França. La perspectiva d'un rei hugonot afavorí des de llavors un renaixement del radicalisme catòlic (la segona Lliga) i acabà posant en marxa la vuitena guerra de religió.

Charlotte de Beaune Semblançay, Viscountess of Tours, Baroness de Sauve, Marquise de Noirmoutier (26 October 1551 – 30 September 1617) was a French noblewoman and a mistress of King Henry of Navarre, who later ruled as King Henry IV of France. She was a member of queen mother Catherine de' Medici's notorious "Flying Squadron" (L'escadron volant in French), a group of beautiful female spies and informants recruited to seduce important men at court, and thereby extract information to pass on to the Queen Mother.