Qui va sortir amb ?

Lluís de França, el Gran Delfí -le Grand Dauphin en francès- (1 de novembre de 1661, castell de Fontainebleau o Versalles - Medon, 14 d'abril de 1711) fou Príncep del Regne de França amb el tractament d'altesa reial que des del seu naixement fins a la seva mort portà el títol de Delfí de Viennois corresponent als hereus al tron francès. Anomenat gran delfí per una barreja entre el seu inherent títol com a hereu francès i la seva enorme estatura física en el moment del seu naixement es predigué que seria fill de rei i pare de rei però que mai seria rei per dret propi.

El Gran Delfí no jugà cap paper polític destacable en el govern del seu pare, el Rei Sol, tan sols en el conflicte de la Guerra de successió espanyola, el gran delfí tingué un paper mínimament destacable en cedir els seus drets dinàstics al tron espanyol al seu fill, el duc d'Anjou. En néixer fou nomenat hereu del tron de França i per això va ser conegut tota la vida com "El Gran Delfí". Lluís va destacar com a cap militar prestigiós entre els francesos. Va tenir un paper prominent en la Guerra de Successió Espanyola.

El Gran Delfí ha passat a la història més per la seva afició a la caça i a l'art que no pas per la seva trajectòria política. Gran col·leccionista d'art com queda palès en la decoració de la seva residència de Medon i les seves estances de Versalles i gran caçador, segons la llegenda les seves insistents caceres provocaren l'extinció dels llops a l'Illa de França. Va morir el l'any 1711 als 50 anys de causes naturals, abans de morir el seu pare i sense arribar a heretar la corona de França.

De vegades apareix com a Felip II d'Orleans perquè fou el segon duc de nom Felip de la casa d'Orleans, però l'ordinal estricte ha de ser III ja que fou el tercer duc d'Orlans de nom Felip

Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial. Fou el duc d'Orleans i regent de França des del 1715 fins a la seva mort, vuit anys després.

Era fill del duc Felip d'Orleans i de la princesa Elisabet Carlota del Palatinat. Felip era net per via paterna del rei Lluís XIII de França i de la infanta Anna d'Espanya i per via materna de l'elector Carles Lluís del Palatinat i de la princesa Carlota de Hessen-Kassel.