Qui va sortir amb Warren Beatty?

Warren Beatty (Richmond, 30 de març de 1937) és un actor, director, productor i guionista americà.

Maia Mikhàilovna Plissétskaia (en rus: Майя Михайловна Плисецкая) (Moscou, Unió Soviètica, 20 de novembre 1925-Múnic, Alemanya, 2 de maig 2015) fou una ballarina de dansa clàssica d'origen rus i nacionalitzada espanyola el 1993.

Leslie Caron (Boulogne-Billancourt, 1 de juliol de 1931) és una actriu i ballarina francesa.

Diane Keaton, nascuda Diane Hall (Los Angeles, Califòrnia, 5 de gener de 1946), és una actriu, directora i productora de cinema estatunidenca. Feu els seus primers passos en el món del teatre des de ben jove, a la dècada del 1960, i debutà a la pantalla gran el 1970. Francis Ford Coppola li oferí el seu primer paper important en el cinema, interpretant Kay Adams-Corleone a El Padrí. Tanmateix, les pel·lícules que marcaren el començament de la seva carrera foren del director i actor Woody Allen: Play It Again, Sam (1972), El dormilega (1973) i L'última nit de Borís Gruixenko (1975). Els llargmetratges del cineasta la consolidaren com a actriu còmica i el 1978 fins i tot guanyà l'Oscar a la millor actriu pel seu paper a Annie Hall.

En els últims anys de la dècada del 1970, Keaton reorientà la seva carrera cinematogràfica cap a altres gèneres per no quedar-se encasellada com a actriu de comèdies.

Isabelle Adjani (17è districte de París, 27 de juny de 1955), nascuda Isabelle Yasmine Adjani, és una actriu francesa. És considerada per la crítica i pel públic una de les principals intèrprets del cinema francès, del cinema europeu i de la història del cinema.

Va començar en el cinema a 14 anys amb Le Petit Bougnat de 1970 i després va entrar amb èxit en la Comédie-Française amb les obres Escola per Dones de 1972 i Ondine de 1974. El 1975 i gràcies a la seva elogiada personificació de Adèle Hugo, en la pel·lícula Diari Íntim de Adele H., va rebre la seva primera nominació a l'Oscar a la millor actriu als 19 anys, establint-se com la dona més jove a ser nominada en l'època, un rècord que va mantenir prop de tres dècades. El 1981 va ser reconeguda com la millor intèrpret en el Festival de Cinema de Canes per les pel·lícules Possessió i Quartet i el 1989 va rebre l'Os de Plata en el Festival Internacional de Cinema de Berlín per la seva actuació a Camille Claudel, una pel·lícula que també li va suposar una segona nominació a l'Oscar, convertint-se en la primera actriu francesa a rebre fins a dues nominacions pel principal premi del setè art.

És reconeguda per la intensitat dramàtica de les seves actuacions i per la seva facilitat a retratar dones neuròtiques, fràgils, misterioses, pertorbades, boges o mentalment inestables. Igualment, és l'actriu amb més premis César de la història, reconeixements que va obtenir per les cintes: Possessió de 1981, L'Été meurtrier de 1984, Camille Claudel de 1989, La reina Margot de 1994 i La journée de la jupe de 2010. Va ser premiada amb la Legió d'Honor en la categoria de "Comandant" El 2010 i amb l'Ordre Nacional del Mèrit en la categoria de "Cavaller" el 2014. Altres pel·lícules importants de la seva filmografia són: Le Locataire de 1976, Nosferatu: Phantom der Nacht de 1979, Subway de 1985, Diabolique de 1996 i Sous les jupes des filles de 2014.

Des de l'inici de la dècada del 1970, va ser anomenada "La sublim".

Madonna Louise Veronica Ciccone (Bay City, Michigan, Estats Units, 16 d'agost de 1958), més coneguda com a Madonna, és una cantant, compositora, actriu, dissenyadora de moda, escriptora, directora cinematogràfica i productora estatunidenca de música disco, pop, dance i electrònica, principalment.

Denominada com a Queen of pop (reina del pop), la cantant és una icona popular internacional de les últimes tres dècades, aspecte que li reconeixen, fins i tot, els seus detractors. És una estrella de pop coneguda per reinventar la seva imatge, i per l'ambició, innovació i provocació en els seus vídeos musicals i espectacles. També és coneguda per les polèmiques durant tota la seva vida personal, i per l'ús de símbols polítics, religiosos i sexuals al llarg de la seva carrera. Des dels seus inicis -el 1983- amb el llançament del seu primer àlbum Madonna, fins al seu últim disc Rebel Heart, manté l'èxit i la fama mundials que ha travessat diferents generacions.

La trajectòria de Madonna és un exemple del triomfador «fet a si mateix», típic de la cultura nord-americana, amb els seus èxits, fracassos i reaparicions. D'un entorn una mica gris i conservador, Madonna va fugir a Nova York el 1978 primer per dedicar-se a la dansa. Ha aconseguit nombrosos reconeixements, entre els quals es troben 7 premis Grammy d'un total de 27 nominacions. El seu afany de superació com artista va conduir-la a papers protagonistes a pel·lícules com Evita, paper pel qual va guanyar el Globus d'Or a la millor actriu. Però Madonna també ha viscut moments difícils: la seva carrera al cinema ha estat desigual i ha sofert dures crítiques, descens comercial i dificultats personals, que ha superat.

L'any 2000, el Llibre Guinness de Rècords va publicar que Madonna és l'artista femenina amb més èxits de tots els temps, estimant que les vendes superen els 338,6 milions d'àlbums i senzills venuts a tot el món. La seva actual companyia discogràfica, Warner Bros, va afirmar el 2005 que les vendes mundials de Madonna excedeixen els 380 milions de discs, només en format àlbum.

És una dona de negocis ben coneguda per la seva sagacitat comercial i visió de futur. El 16 d'octubre del 2007, Madonna i la companyia productora i promotora de concerts «Live Nation Inc.» anunciaren un acord que suposaria el final de la llarga col·laboració entre ella i Warner Bros. La nova empresa promotora de concerts participarà en els discs, gires, marxandatge, pel·lícules i altres projectes musicals de la cantant. Sota els termes de l'acord proposat, Madonna rebrà un xec d'uns 18 milions de dòlars al moment de la firma, i una bestreta d'uns 17 milions per cadascun dels tres discos compactes que gravi; una porció de la compensació serà en accions. Aquest acord representa per a Madonna uns 120 milions de dòlars pels pròxims 10 anys.