Qui va sortir amb Suzanne Valadon?

Suzanne Valadon (French pronunciation: [syzan valadɔ̃]; 23 September 1865 – 7 April 1938) was a French painter who was born Marie-Clémentine Valadon at Bessines-sur-Gartempe, Haute-Vienne, France. In 1894, Valadon became the first woman painter admitted to the Société Nationale des Beaux-Arts. She was also the mother of painter Maurice Utrillo.

Valadon spent nearly 40 years of her life as an artist. The subjects of her drawings and paintings, such as Joy of Life (1911), included mostly female nudes, portraits of women, still lifes, and landscapes. She never attended the academy and was never confined within a set tradition or style of art. Despite not being confined to any tradition, she shocked the art world as the first woman painter to depict a male nude as well as less idealized images of women in comparison to those of her male counterparts.

She was a model for many renowned artists. Among them, Valadon appeared in such paintings as Dance at Bougival (1883) and Dance in the City by Pierre-Auguste Renoir (1883), and Suzanne Valadon (1885) and The Hangover (Suzanne Valadon) (1887–1889) by Henri de Toulouse-Lautrec.

Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec (Hôtel du Bosc a Albi, França, 24 de novembre del 1864 - Sent Andriu dau Bòsc, França, 9 de setembre del 1901) fou un artista pertanyent al moviment postimpressionista. Va dedicar la seva vida a l'art, fent tant cartells com pintures que reflectien l'elegància, la provocació i la decadència de la ciutat parisenca del segle xix.

Éric-Alfred-Leslie Satie, conegut com a Erik Satie (Honfleur, Normandia, 17 de maig de 1866 - París, 1 de juliol de 1925), va ser un compositor i pianista francès.

Es presentava a si mateix com a «gimnopedista» (el 1887, poc abans d'escriure la seva composició més famosa, les Gymnopédies). També va col·laborar amb articles en diversos diaris. Es qualificava a si mateix de «fonometrògraf» (el qui mesura i escriu els sons), i preferia definir-se d'aquesta manera abans que com a «músic». Pot ser vist com un precursor del Serialisme, molt abans del segle xx. Va ser una de les primeres persones a aparèixer al cinema, el 1924, en una pel·lícula de René Clair.

És conegut com a Erik Satie (va canviar, des de la seva primera composició, el 1884, la ce final del seu nom per una ka). A l'inici de la seva carrera va haver-hi un període al final de la dècada de 1880 en què va usar els pseudònims Virginie Lebeau i François de Paule.

Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 16 de febrer de 1862 - Sitges, el Garraf, 20 de gener de 1934) fou enginyer, pintor, decorador, crític d'art i promotor artístic. Juntament amb Santiago Rusiñol i Ramon Casas, Utrillo formà el nucli més representatiu del Modernisme plàstic a Catalunya. Arran del 75è aniversari de la seva mort s'ha reivindicat la seva figura i la seva obra, situant-lo dins la historiografia de l'art català com a personatge central des dels anys vuitanta del segle xix fins a la segona dècada del segle xx, especialment per mitjà de la commemoració celebrada a Sitges i de l'exposició Miquel Utrillo i les Arts (2009-2010), comissariada per Vinyet Panyella. Es consideren els seus projectes més importants la construcció del complex de Maricel, a Sitges, la formació de la col·lecció artística de Charles Deering (propietari del Palau de Maricel) i la seva intervenció en la gestació del Poble Espanyol, ja que se'l considera l'inspirador de la idea original de crear-lo.