Qui va sortir amb Simone de Beauvoir?

Simone de Beauvoir (París, 9 de gener de 1908 - 14 d'abril de 1986) fou una novel·lista, filòsofa existencialista, professora i feminista francesa.

Nelson Algren (born Nelson Ahlgren Abraham; March 28, 1909 – May 9, 1981) was an American writer. His 1949 novel The Man with the Golden Arm won the National Book Award and was adapted as the 1955 film of the same name.

Algren articulated the world of "drunks, pimps, prostitutes, freaks, drug addicts, prize fighters, corrupt politicians, and hoodlums". Art Shay singled out a poem Algren wrote from the perspective of a "halfy," street slang for a legless man on wheels. Shay said that Algren considered this poem to be a key to everything he had ever written. The protagonist talks about "how forty wheels rolled over his legs and how he was ready to strap up and give death a wrestle."

According to Harold Augenbraum, "in the late 1940s and early 1950s he was one of the best known literary writers in America." A lover of French writer Simone de Beauvoir, he is featured in her novel The Mandarins, set in Paris and Chicago. He was called "a sort of bard of the down-and-outer" based on this book, but also on his short stories in The Neon Wilderness (1947) and his novel A Walk on the Wild Side (1956). The latter was adapted as the 1962 film of the same name (directed by Edward Dmytryk, screenplay by John Fante).

Jean-Paul Charles Aymard Sartre, més conegut com a Jean-Paul Sartre, (París, 21 de juny de 1905 - 15 d'abril de 1980) fou un filòsof, professor universitari, crític literari i escriptor (teatre, novel·la, periodisme) francès, considerat una figura destacada de la filosofia i el marxisme francesos del segle xx. Sartre va ser una de les figures clau de la filosofia de l'existencialisme (i de la fenomenologia). La seva obra ha influït en la sociologia, teoria crítica, teoria postcolonial i estudis literaris, i continua fent-ho. Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura de 1964 tot i intentar refusar-lo, dient que sempre havia declinat els honors oficials i que "un escriptor no hauria de deixar-se convertir en una institució".

S'interessà per la filosofia des de la dècada del 1920 gràcies a la lectura d'Essai sur les données immédiates de la conscience, de Henri Bergson. Autor prolífic i hiperactiu, és conegut per la seva obra, especialment pels seus paradigmes filosòfics aplegats sota el nom d'existencialisme. Va deixar una colossal obra en forma de novel·les, assaigs, obres de teatre, biografies i escrits filosòfics. La seva filosofia va marcar la postguerra, i ell fou el símbol i l'arquetip de l'intel·lectual compromès. Des de la seva participació en la Resistència el 1941 fins a la seva mort el 1980, Sartre no va deixar de donar suport amb passió aquelles causes socials que li semblaven justes. Fou una mena de Voltaire del segle xx i va lluitar, incansablement, fins al final de la seva vida.

Sartre va mantenir una relació oberta amb la prominent feminista i filòsofa existencialista Simone de Beauvoir. Junts, Sartre i de Beauvoir van desafiar els supòsits i expectatives culturals i socials de la seva educació, que consideraven burgesa, tant en estils de vida com en pensament. El conflicte entre el conformisme opressiu i espiritualment destructiu (mauvaise foi, literalment, "mala fe") i una manera "autèntica de ser" es va convertir en el tema dominant de les primeres obres de Sartre, un tema plasmat en la seva principal obra filosòfica L'ésser i el no-res (L'Être et le Néant, 1943). La introducció de Sartre a la seva filosofia és la seva obra L'existencialisme és un humanisme (L'existentialisme est un humanisme, 1946), presentada originalment com a conferència.

Claude Lanzmann (French: [lanzman]; 27 November 1925 – 5 July 2018) was a French filmmaker, best known for the Holocaust documentary film Shoah (1985), which consists of nine and a half hours of oral testimony from Holocaust survivors, without historical footage. He is also known for his 2017 documentary film Napalm, about a love affair he had with a North Korean nurse whilst visiting North Korea in 1958, several years after the Korean War.

In addition to filmmaking, Lanzmann had also been the chief editor of Les Temps Modernes, a French literary magazine.