Qui va sortir amb Quelidonis?

Quelidonis (en llatí Chelidonis, en grec antic Χελιδονίς) fou una dona espartana de gran bellesa i sang reial, filla de Leotíquides.

Es va casar amb Cleònim que era molt més gran que ella, però no li va ser fidel, ja que estava enamorada de Acròtat, fill d'Àreu I (o Areos I). A causa d'aquesta ofensa i a la seva exclusió del tron, Cleònim va convidar a Pirros de l'Epir a intentar la conquesta d'Esparta l'any 272 aC. Quan Pirros va arribar a la ciutat, Quelidonis, alarmada per un possible resultat desfavorable, estava disposada a suïcidar-se abans que tornar amb el seu marit, però Pirros va ser derrotat gràcies als esforços d'Acròtat, que actuava com a regent per l'absència del seu pare. Segons Plutarc, els espartans van mostrar més simpatia pels amants que indignació per la seva culpabilitat, cosa que va provocar que l'historiador Filarc, segons diu Ateneu de Nàucratis, acusés els espartans d'haver oblidat la seva antiga forma de vida, i en culpabilitzava Acròtat i el seu pare Àreu.

Acròtat (en llatí Acrotatus en grec antic Ἀκρότατος "Akrótatos") fou rei d'Esparta, fill del rei d'Esparta Areos I, i net d'Acròtat fill de Cleòmenes II d'Esparta.

El príncep va tenir relacions il·lícites amb Quelidonis, la jove esposa de Cleònim, oncle del seu pare Areos. A causa d'aquest incident i al seu desencís per no haver obtingut el tron, Cleònim va convidar a Pirros a Esparta l'any 272 aC, mentre Areos era absent a Creta. El jove Acròtat va exercir com a regent i va aconseguir mantenir la seguretat d'Esparta. El 265 aC va succeir al seu pare com a rei, però va morir el mateix any en una batalla contra Aristodem, tirà de Megalòpolis. L'historiador Filarc el va acusar (així com al seu pare) de corrompre els austers costums espartans.