Qui va sortir amb Juli Cèsar?
Postumia data de Juli Cèsar de ? fins a ?.
Postúmia (amant de Cèsar) data de Juli Cèsar de ? fins a ?.
Mamurra data de Juli Cèsar de ? fins a ?.
Múcia Tèrcia data de Juli Cèsar de ? fins a ?.
Lòl·lia (amant de Cèsar) data de Juli Cèsar de ? fins a ?.
Servília Cepió la Major data de Juli Cèsar de ? fins a ?.
Cossutia data de Juli Cèsar de ? fins a ?.
Semprònia data de Juli Cèsar de ? fins a ?.
Eunoé data de Juli Cèsar de ? fins a ?.
Clòdia Pulcra Quarta data de Juli Cèsar de ? fins a ?.
Tertulla data de Juli Cèsar de ? fins a ?.
Nisa data de Juli Cèsar de ? fins a ?.
Cleòpatra VII data de Juli Cèsar de fins a . La diferència d'edat era de 30 anys, 6 mesos i 10 dies.
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (llatí: Gaius Iulius Caesar), més conegut com a Juli Cèsar (Roma, d. 12 de juliol de 100 aC ↔ 13 de juliol de 100 aC - Teatre de Pompeu, 15 de març de 44 aC), va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana. Nascut en el si de la gens Júlia, una família patrícia d'escassa fortuna, va estar emparentat amb alguns dels homes més influents de la seva època, com el seu oncle Màrius, qui influiria de manera determinant en la seva carrera política.
llegir més...Postumia
Juli Cèsar
Postúmia (amant de Cèsar)
Postúmia (en llatí Postumia) era la dona de Servi Sulpici Galba. Era una dona intrigant i de mal caràcter i es diu que va ser una de les amants de Juli Cèsar. Ciceró sospitava que el seu llegat Pomptí va sortir de Cilícia cap a Roma per anar al darrere dels encants d'aquesta dona.
llegir més...Juli Cèsar
Mamurra
Mamurra (en llatí Mamurra) era un cavaller romà nascut a Formiae, comandant d'enginyers (praefectus fabrum) a l'exèrcit de Juli Cèsar a la Gàl·lia.
Mercès a les liberalitats de Cèsar va amassar una gran fortuna i segons Plini el Vell va ser la primera persona de Roma que va recobrir totes les parets exteriors de casa seva amb marbre i també el primer que va tenir a casa columnes de marbre massís.
Catul, en un dels seus poemes, ataca durament a Cèsar i a Mamurra, acusant-los de tota mena de delictes, però el dictador, en lloc de prendre represàlies, va convidar al poeta a sopar. Catul, encara, va atacar les relacions de Cèsar i Mamurra en un altre poema, i en un tercer al·ludeix a Mamurra amb el nom de decoctor Formianus (maversador Formià). Encara vivia en temps d'Horaci que anomena a Formiae com Mamurrarum urbs en to de burla, del que es dedueix que el seu nom s'havia convertit en una paraula de menyspreu.
llegir més...Juli Cèsar
Múcia Tèrcia
Múcia Tèrcia (Mucia Tertia, segle I aC) va ser una dama romana de finals del període republicà. Era la tercera filla de l'orador i polític Quint Muci Escèvola (cònsol el 95 aC), i de Lèlia, filla de Gai Leli Sapiens. Era cosina de Quint Cecili Metel Celer que va ser cònsol l'any 60 aC, i de Quint Cecili Metel Nepot (cònsol 57 aC).
va ser la tercera esposa de Pompeu Magne, al qual va donar dos fills, Gneu i Sext Pompeu, i una filla, Pompeia.
Múcia havia estat casada abans amb el fill de Gai Mari, mort durant la guerra civil contra Sul·la. Pompeu es va divorciar d'ella quan va tornar de la guerra contra Mitridates VI Eupator (61 aC) acusant-la d'adulteri (es creu que va ser seduïda per Cèsar). Múcia es va tornar a casar, amb Marc Emili Escaure, fillastre del dictador Sul·la, amb qui va ser mare d'un altre fill, Marc Emili Escaure el jove, que més tard va donar suport al seu germanastre Sext Pompeu en el seu enfrontament amb Octavi. L'any 39 aC va anar a Sicília per fer de mediadora entre el seu fill Sext i August. Encara vivia al temps de la batalla d'Àccium (31 aC). August la va tractar sempre amb gran respecte.
llegir més...Juli Cèsar
Lòl·lia (amant de Cèsar)
Lollia was an Ancient Roman noblewoman. She was the wife of Roman general Aulus Gabinius. She was also a mistress of Julius Caesar.
llegir més...Juli Cèsar
Servília Cepió la Major
Servília la Major (en llatí: Servilia Caepionis Maior) va ser una matrona romana de finals de l'època republicana, coneguda principalment per haver estat amant de Juli Cèsar i mare de Marc Juni Brutus. Els seus pares van ser Lívia Drusa, germana de Marc Livi Drus, i Quint Servili Cepió el jove. Després de l'escandalós divorci dels seus pares, es va criar a casa del seu oncle matern, Marc Livi Drus. Cató d'Útica era el seu germanastre.
Servília es va casar dues vegades: el seu primer marit va ser Marc Juni Brutus (mort el 77 aC), amb el qual va tenir un fill, de nom igualment Marc Juni Brutus. Més tard, es va casar amb Dècim Juni Silà, amb el qual va ser mare de tres filles. Cap al 63 aC es va convertir en amant de Cèsar, amb el qual va mantenir una relació que es va allargar durant anys. Sembla que Cèsar estava més fascinat per la seva personalitat que pels seus encants. Després de la Segona Guerra Civil romana contra Pompeu, Cèsar la va afavorir permetent-li adquirir a preu reduït algunes propietats confiscades.
Segons Ciceró, després de l'assassinat de Cèsar a mans de Brutus, entre d'altres, Servília va hostatjar alguns dels assassins a casa seva, i va oferir-los ajuda. Després de la mort de Brutus, les cendres del qual li van ser enviades, va viure sota la protecció de Pomponi Àtic.
llegir més...Juli Cèsar
Cossutia
Cossutia was a Roman woman who became engaged to Julius Caesar prior to his reaching adulthood. There has been debate among historians on whether the marriage actually occurred.
llegir més...Juli Cèsar
Semprònia
Semprònia (en llatí Sempronia) va ser una dama romana. Es va casar amb Dècim Juni Brutus, cònsol l'any 77 aC.
Era una dona de grans atractius personals, amb aficions literàries i una bona escriptora, però tenia un caràcter llicenciós. Va participar en la conspiració de Catilina però el seu marit no en sabia res. Quint Asconi parla d'una Semprònia, filla de Tudità i mare de Publi Clodi Pulcre, i diu que va testificar al judici contra Miló l'any 52 aC i que probablement és la mateixa persona.
llegir més...Juli Cèsar
Eunoé
Eunoë Maura was the wife of Bogudes, King of Western Mauretania. Her name has also been spelled Euries or Euryes or Eunoa.
llegir més...Juli Cèsar
Clòdia Pulcra Quarta
Clòdia Pulcra Quarta (llatí: Clodia Pulchra Quarta; circa 95 o 94 aC), coneguda simplement com a Clòdia, va ser una de les tres filles del patrici romà Api Claudi Pulcre (cònsol 79 aC). Estava casada amb Quint Cecili Metel Cèler, i per aquest motiu era coneguda com a Clodia Metelli ('Clòdia [esposa] de Metel'), per distingir-la de les seves germanes. Ha estat tradicionalment identificada amb la Lèsbia dels poemes de Catul.
llegir més...Juli Cèsar
Tertulla
Tertulla was the wife of Marcus Licinius Crassus, "the richest man in Rome", and the mother of his two sons.
llegir més...Juli Cèsar
Nisa
Ниса (др.-греч. Νύσα) — дочь царя Вифинии Никомеда IV (по другим, видимо, устаревшим сведениям — Никомеда III), жившая в I веке до н. э.
llegir més...Juli Cèsar
Cleòpatra VII
Cleopatra VII Thea Filopátor —en griego antiguo: Κλεοπᾰ́τρᾱ Φιλοπάτωρ, romanizado: Kleopátrā Philopátōr— (69 a. C.-10 o 12 de agosto de 30 a. C.), conocida como Cleopatra, fue la última gobernante de la dinastía ptolemaica del Antiguo Egipto, aunque nominalmente la sucedió como faraón su hijo Cesarión. También fue diplomática, comandante naval, lingüista y escritora de tratados médicos. Era descendiente de Ptolomeo I Sóter, fundador de la dinastía ptolemaica, un general grecomacedonio de Alejandro Magno. Tras su muerte, Egipto se convirtió en provincia del Imperio romano, lo que marcó el final del período helenístico que se había iniciado con el reinado de Alejandro (336-323 a. C.). Aunque su lengua materna era la koiné griega, fue la primera soberana ptolemaica en aprender el idioma egipcio.En 58 a. C. presuntamente acompañó a su padre, Ptolomeo XII, durante su exilio en Roma tras una revuelta en Egipto (para entonces un Estado cliente de Roma), lo que permitió que su hermana mayor, Berenice IV, reclamara el trono de Ptolomeo. Berenice murió en batalla en 55 a. C., cuando su padre volvió a Egipto con ayuda militar romana. Cuando Ptolomeo murió en 51 a. C., Cleopatra y su hermano menor, Ptolomeo XIII, accedieron al trono como corregentes, pero la ruptura entre ambos desató una guerra civil.
Tras la derrota sufrida por el estadista romano Pompeyo el Grande en 48 a. C. en la batalla de Farsalia por parte de su rival Julio César durante la segunda guerra civil romana, Pompeyo huyó a Egipto, ya que había sido aliado político del padre de Ptolomeo XIII y Cleopatra, pero a sugerencia de los eunucos de la corte, Ptolomeo XIII ordenó emboscar y asesinar a Pompeyo mientras César ocupaba Alejandría en persecución de su enemigo. Como cónsul de la República romana, César trató de reconciliar a Ptolomeo XIII con su hermana Cleopatra, pero Potino el Eunuco, consejero principal del monarca egipcio, creía que los términos que proponía el cónsul beneficiaban a Cleopatra, por lo que sus fuerzas sitiaron a César y Cleopatra en Alejandría. El asedio se levantó gracias a la llegada de aliados de César a comienzos de 47 a. C. y Ptolomeo XIII murió poco después en la batalla del Nilo. Arsínoe IV, media hermana de Cleopatra que había liderado el asedio, se exilió en Éfeso. César, ya elegido dictador, declaró a Cleopatra y a su hermano menor Ptolomeo XIV cogobernantes de Egipto. Sin embargo, el general romano inició una relación sentimental privada con Cleopatra de la que nació Cesarión. Cleopatra viajó a Roma en los años 46 y 44 a. C. como reina vasalla y se alojó en la villa de César. Cuando este fue asesinado en 44 a. C., Cleopatra intentó que su hijo fuera designado heredero, pero no pudo debido al ascenso al poder de Octavio (posteriormente conocido como Augusto, quien sería el primer emperador de Roma en 27 a. C.). Entonces, Cleopatra ordenó asesinar a su hermano Ptolomeo XIV y elevó a su hijo Cesarión como corregente de Egipto, con el nombre de Ptolomeo XV.
Durante la tercera guerra civil de la República romana (43-42 a. C.), Cleopatra se alió con el Segundo Triunvirato, formado por Octavio (sobrino nieto y heredero de César), Marco Antonio y Lépido. Tras su encuentro en Tarso en 41 a. C., la gobernante egipcia inició una relación con Marco Antonio de la que nacieron tres hijos: Alejandro Helios, Cleopatra Selene II y Ptolomeo Filadelfo. Antonio usó su autoridad como triunviro para ejecutar a Arsínoe IV, cumpliendo el deseo de Cleopatra, y se apoyó cada vez más en la reina egipcia tanto para obtener financiación como ayuda militar durante sus invasiones del imperio parto y del Reino de Armenia. En las Donaciones de Alejandría, los hijos de Cleopatra con Marco Antonio fueron nombrados gobernantes sobre varios territorios bajo la autoridad de Antonio. Este hecho, unido al matrimonio de Marco Antonio con Cleopatra después de su divorcio de Octavia la Menor, hermana de Octavio, desató la cuarta guerra civil de la República romana. Después de iniciar una guerra de propaganda, Octavio forzó a huir a los aliados de Antonio en el senado romano y le declaró la guerra a Cleopatra en 32 a. C. La flota de guerra de Marco Antonio y Cleopatra fue derrotada por la de Octavio, bajo el mando de su general Agripa, en la batalla de Accio en 31 a. C., tras lo cual las tropas romanas de Octavio invadieron Egipto en 30 a. C. y derrotaron a las de Antonio, tras lo cual éste se suicidó. Cuando Cleopatra se enteró de que Octavio pretendía llevarla a Roma para exhibirla durante su procesión de triunfo, también se suicidó tomando veneno, si bien popularmente se cree que lo hizo dejándose morder por un áspid.
El legado de Cleopatra permanece en numerosas obras de arte, tanto antiguas como modernas y numerosas dramatizaciones de su vida en la literatura y otros medios. Varias obras de la historiografía romana y la poesía latina retratan a la reina de Egipto, generalmente brindando una perspectiva negativa y polémica de su semblanza, perspectiva que pervivió en la literatura medieval y renacentista. Las artes visuales de la antigüedad representaron a Cleopatra en monedas romanas y ptolemaicas, esculturas, bustos, relieves, vasijas de cristal, camafeos y pinturas. Fue tema de muchas obras del arte renacentista y barroco, como esculturas, pinturas, poemas y obras de teatro como Antonio y Cleopatra (1608), de William Shakespeare, y óperas como Julio César en Egipto (1724), de Händel. En tiempos recientes, ha aparecido tanto en bellas artes como en artes aplicadas, en sátiras burlescas, en películas de Hollywood como Cleopatra (1963) interpretada por Elizabeth Taylor, o como imagen de marcas comerciales, por lo que desde el siglo XIX es un icono pop de la «egiptomanía».
llegir més...