Qui va sortir amb Hièrocles?

Hièrocles (en llatí Hierocles, en grec Ἱεροκλῆς), va ser un esclau d'origen cari que es va convertir en conductor de carros i com a tal va atreure l'atenció de l'emperador Elagàbal. Ràpidament va ser un dels seus favorits, fins que va arribar a ser un dels ministres imperials que el recolzava en les seves disbauxes. Va seguir en el càrrec fins quasi al final del mandat de l'emperador, i era un dels que repartia els favors que Elagàbal volia concedir. Una mica abans de la mort d'Elagàbal va ser mort pels soldats durant un motí l'any 222.

Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (llatí: Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (llatí: Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222. Elagàbal va ser, i encara és, una de les figures més polèmiques de l'Imperi Romà. Mentre va regnar, va deixar clar el seu poc respecte per la tradició religiosa de Roma i els tabús sexuals de l'època. El seu nom és una forma llatinitzada de la deïtat semítica El-Gabal, manifestació del déu semític El. Va substituir Júpiter, cap del panteó romà, per un nou déu anomenat Sol Invictus, que en llatí vol dir 'El déu Sol invicte'. Elagàbal va forçar els magistrats romans a participar en el culte del Sol Invictus, que ell mateix dirigia.

Va prendre una verge vestal d'esposa i deia obertament que el seu interès en els homes era quelcom més que un passatemps ocasional, com havia estat el cas d'emperadors anteriors. Així doncs, Elagàbal es va guanyar la mala reputació de ser excèntric, decadent i fanàtic, i enemic de l'ordre religiós i social tradicionals. L'activa propaganda que, a la seva caiguda, aquestes orientacions van propiciar va perviure en el temps, i com a conseqüència es va convertir en un dels emperadors romans més demonitzats pels primers historiadors del cristianisme i, per contra, més endavant, esdevingué un heroi del moviment decadentista de finals del segle xix. Siguin reals o exagerats, els escàndols que envolten la seva figura sovint el fan meritori de ser inclòs en la llista dels «emperadors folls».