Qui va sortir amb Duncan Grant?

Duncan Grant o Duncan James Corrowr Grant (Rothiemurchus, 1885 - Aldermaston, 1978) fou un pintor, decorador i dissenyador britànic. Fill d'un militar, va passar els primers anys de la seva vida a l'Índia i a Myanmar. Amb nou anys es va traslladar a Anglaterra per viure amb el seu oncle, Sir Richard Strachey. Ja durant els seus estudis a l'Escola de St. Paul, Londres, es va distingir pel seu talent artístic, cosa que li va permetre rebre classes particulars de dibuix. Posteriorment, entre el 1902 i el 1904, es va formar a l'Escola d'Art de Westminster.

Adrian Leslie Stephen (27 October 1883 – 3 May 1948) was an English author and psychoanalyst who was a member of the Bloomsbury Group and the younger brother of Thoby Stephen, Virginia Woolf and Vanessa Bell. He and his wife, Karin, became interested in the work of Sigmund Freud, and were among the first British psychoanalysts.

John Maynard Keynes, baró Keynes de Tilton CB (Cambridge, 5 de juny de 1883 - Sussex, 21 d'abril de 1946), fou un economista i professor anglès de notorietat mundial. Les seves idees tingueren un gran impacte en el pensament i la política econòmica. És particularment recordat per apostar per una política governamental intervencionista, amb la qual el govern, utilitzant mesures fiscals i monetàries, ajudaria a mitigar els efectes adversos dels cicles econòmics. És reconegut com el pare de la macroeconomia moderna i les seves idees generaren una escola econòmica keynesiana.

Segons Keynes, els mercats no s'equilibren automàticament i això justifica el recurs a polítiques econòmiques conjunturals. El keynesianisme, la nova economia keynesiana, el neokeynesianisme o el postkeynesianisme més intervencionista són conceptes i corrents de pensament d'actualitat i procedents de l'obra de Keynes.

Considerat com un dels més importants teòrics de l'economia del segle xx, Keynes, en tant que conseller oficial o oficiós de nombrosos polítics, va ser un dels actors principals dels acords de Bretton Woods. També és l'autor d'un conegut llibre sobre el tractat de Versalles titulat Les conseqüències econòmiques de la pau, publicat el 1919, així com la publicació d'articles en diversos diaris.

La seva primera obra teòrica va ser el Tractat sobre la moneda, però la seva obra major és sense discussió la Teoria general de l'ocupació, de l'interès i de la moneda (1936), que va permetre omplir un buit, proveint sobretot els nous liberals anglesos una teoria econòmica adaptada, apta per a qüestionar la llei de Say, en subratllar els límits del laissez-faire des de la fi del segle xix, i en implementar les eines conceptuals necessàries per a la posada en marxa de polítiques econòmiques alternatives. Els seus treballs han estat així utilitzats després de la Segona Guerra Mundial en el marc del desplegament de l'estat del benestar. El pensament de Keynes, sobretot el corrent keynesià anomenat la síntesi neoclàssica, molt de temps dominant als Estats Units, ha perdut una àmplia part de la seva influència a partir del començament dels anys 1980, amb la pujada del monetarisme i de la nova economia clàssica. Tanmateix, la crisi econòmica de 2008-2009 sembla haver marcat una recuperació de l'interès pel pensament de Keynes, tant en la versió més aviat social liberal de la nova economia keynesiana com en versions més heterodoxes, tals com el postkeynesianisme.

Giles Lytton Strachey, né le 1^er mars 1880 à Londres en Angleterre et mort le 21 janvier 1932 à Ham dans le Wiltshire en Angleterre, est un écrivain et critique britannique. Il a établi une nouvelle forme de biographie, dans laquelle l'interprétation psychologique et la sympathie se doublent d'humour et d'irrévérence.

Vanessa Bell, née Vanessa Stephen (Londres, 30 mai 1879 – Charleston Farmhouse, Sussex, 7 avril 1961), est une peintre et architecte d'intérieur britannique. Elle appartient au Bloomsbury Group et est la sœur aînée de l'écrivaine Virginia Woolf.

David Garnett (Brighton, 9 de març de 1892 – Montcuc, 17 de febrer de 1981) va ser un escriptor i editor anglès del Grup de Bloomsbury. Quan era nen, tenia una capa de pell de conills que dona peu al seu sobrenom "Bunny" (literalment, Conill), nom amb el qual fou conegut pels seus amics i íntims al llarg de tota la seva vida. Garnett escrivia narracions de temàtica satírica i fantàstica.