Qui va sortir amb Domícia Longina?

Domícia Longina (en llatí Domitia Longina) va ser una emperadriu romana. Formava part de la gens Domícia, una important família romana d'origen plebeu.

Era filla de Domici Corbuló i la van casar amb Luci Eli Làmia Emilià. Domicià la va fer la seva amant quan Vespasià va pujar al poder, i quan l'emperador va tornar de l'est, Domicià va viure amb ella i amb altres amants a una finca propera al Mont Albà. Més tard s'hi va casar (l'any 73) i hi va tenir un fill. Ella el va enganyar i es va relacionar amb l'actor Paris, i quan això es va descobrir, l'any 83, Domicià la va repudiar i es va posar a viure amb Júlia, la filla de son germà. Però una mica després es va reconciliar amb ella, segons va dir perquè era el que el poble volia, però va continuar la seva relació amb Júlia. Domícia, que mai es va estimar a Domicià, va tenir notícies de la conspiració contra l'emperador, i també sabia que la seva pròpia vida corria perill. En lloc de denunciar la conspiració va col·laborar en accelerar-la, i Domicià va ser assassinat l'any 96.

Paris el Jove va ser un famós actor romà, més reconegut que el seu homònim Paris el Vell, que va viure en temps de l'emperador Domicià.

Era nadiu d'Egipte i va emigrar a Roma on les seves danses i pantomimes van guanyar l'admiració del públic, l'amor de les matrones romanes i finalment van cridar l'atenció de l'emperador. Se li va permetre d'actuar davant dels més importants personatges de Roma.

El Pseudo-Suetoni diu que Juvenal va ser desterrat a Egipte per haver atacat a Paris, però probablement això no és correcte.

La seva popularitat va ser la seva ruïna. Domícia Longina, la dona de l'emperador, es va enamorar perdudament de l'actor. Domicià, quan se'n va assabentar, es va divorciar, i va fer matar Paris al mig del carrer, junt amb un jove deixeble, simplement perquè s'hi assemblava. La gent va lamentar profundament la mort del seu actor preferit. Alguns van omplir el lloc on va caure amb flors i perfums, però l'emperador els va fer executar. Marcial va expressar el que la ciutat sentia, quan el va citar en un epigrama que va compondre en el seu honor:

(Honor dels romans i dolor del teatre).