Qui va sortir amb Casimir III?

Casimir III o Casimir el Gran —Kazimierz Wielki (polonès)— 1310 - 1370) fou rei de Polònia (1333-1370), era fill del rei Ladislau I el Breu i de Jadwiga de Gniezno i la Gran Polònia. Casimir és l'únic rei polonès dels dos que el reberen que ha mantingut el títol de "Gran" en la història polonesa (Boleslau I de Polònia també havia estat anomenat el Gran). Quan rebé la corona, els seus súbdits no reconeixien el seu títol anomenant-lo "rei de Cracòvia". Quan ell arribà, l'economia s'empitjorà per culpa de la guerra i el país s'anava despoblant. A la seva mort, deixava un país doblat en mida (principalment a través de l'addició de la Ucraïna d'avui, en aquell temps el Ducat d'Halicz), pròsper, ric i amb grans perspectives pel futur. Encara que se'l descriu com a rei pacífic als llibres infantils, de fet lluità victoriós en moltes guerres i estava a punt per començar-ne d'altres quan es va morir.

Entre 1340 i 1352 es van lliurar diverses guerres per la successió Galítsia-Volínia. Després que Boleslau Iuri II fos enverinat pels nobles rutens locals el 1340, tant Casimir III de Polònia i Gediminas, el gran duc de Lituània van reclamar el regne.

Després que els lituans fossin derrotats a la batalla de Strėva per l'Orde Teutònic el 1348, Casimir i el seu aliat Lluís I d'Hongria van conquerir en 1349 tots els territoris de Liubartas tret de la Volínia oriental amb Lutsk.

Després d'un conflicte prolongat, Galítsia-Volínia es va dividir entre Polònia (Galítsia) i Lituània (Volínia) i en 1352 Casimir III el Gran obté Galítsia (amb Lviv, Hàlitx, Chełm, Lutsk i Belz), Podíl·lia i una part de Volínia, i la resta de Volínia, incloent Kiev, i Podlàquia esdevenen lituanes, i els governants lituans van assumir llavors el títol sobre Rutenia. Rutènia va deixar d'existir com a estat independent.

Nascut a Kowal, Casimir el Gran es casava primer amb Aldona de Lituània, la filla de Gediminas de Lituània. Després es casava amb Adelaida de Hessen, sent el començament de la seva carrera de marit bígam. Es divorciava d'Adelaida el 1356, es casava amb Cristina, es divorciava, i en quart lloc (quan com a mínim Adelaida i possiblement també Cristina encara eren vives) el 1365 es casava amb Jadwiga de Glogow i Sagan. Les seves filles foren Cunegunda (1357), que es casava amb Lluís VI el Romà, fill de Lluís IV de Baviera, i Elisabet, que es casava amb el Duc de Pomerània Bogislau V.

Les seves tres filles amb la seva quarta muller eren molt joves i de legitimitat dubtosa a causa de la bigàmia del seu pare. Per una desafortunada casualitat estadística, els 5 nens que engendrava amb la seva primera i quarta muller eren filles, i així era incapaç de produir un hereu mascle legítim al seu tron.

Quan Casimir, l'últim rei de la dinastia Piast de Polònia, moria el 1370, el seu nebot el rei Lluís I d'Hongria el succeïa convertint-se en rei de Polònia en la unió personal amb Hongria.

Cudka (XIV wiek) – kasztelanka sieciechowska.

Była córką Pełki, kasztelana sieciechowskiego i sądeckiego (1340-1350) oraz chorążego krakowskiego (1355), i Małgorzaty. Rodzice zapisali córce Tarnowiec wraz z przyległymi terenami, co potwierdził król Kazimierz III Wielki 31 maja 1339.

W 1339 została żoną Niemierzy z Gołczy h. Mądrostki, dworzanina królewskiego Kazimierza i posła (w 1341) do Awinionu. Małżonkowie mieli czworo dzieci:

• Niemierzę – utożsamianego z Niemierzą, nieślubnym synem Kazimierza Wielkiego,
• Pełkę – utożsamianego z Pełką, drugim nieślubnym synem Kazimierza,
• Elżbietę – żonę Wojciecha Czeleja,
• Pachnę – żonę Paszka Trestki z Gedczyc.

W 1895 Oswald Balzer, m.in. na podstawie podobieństwa imion dzieci i faktu otrzymania przez wdowę po Niemierzy od króla dużej sumy 107 grzywien, zasugerował, iż Cudka była matką nieślubnych synów Kazimierza Wielkiego (wcześniej powszechnie utrzymywano za Długoszem, iż ich matką była Esterka). Pogląd ten został zakwestionowany w 1897 przez Stosława Łagunę.

Esterka (also Estera) is the name traditionally given to a Jewish woman who, according to later chronicles and folklore, became the mistress of Casimir III the Great, King of Poland from 1333 to 1370. Medieval Polish and Jewish writers often treated the story as historical, recounting a celebrated romance between the king and the beautiful Jewish woman.