Qui va sortir amb Brigitte Bardot?
Allain Bougrain-Dubourg data de Brigitte Bardot de ? fins a ?. La diferència d'edat era de 13 anys, 10 mesos i 20 dies.
Serge Gainsbourg data de Brigitte Bardot de ? fins a ?. La diferència d'edat era de 6 anys, 5 mesos i 26 dies.
Gilbert Bécaud data de Brigitte Bardot de fins a . La diferència d'edat era de 6 anys, 11 mesos i 4 dies.
Brigitte Bardot
Brigitte Anne-Marie Bardot (French: [bʁiʒit anmaʁi baʁdo]; 28 September 1934 – 28 December 2025), often referred to by her initials B.B., was a French actress, singer, model, and animal rights activist. She became one of the best-known symbols of the sexual revolution and gained international fame for portraying characters associated with hedonistic lifestyles. Although she withdrew from the entertainment industry in 1973, she remained a major pop culture icon. She appeared in 47 films, performed in several musicals, and recorded more than 60 songs. She was awarded the Legion of Honour in 1985.
Born and raised in Paris, Bardot was an aspiring ballerina during her childhood. She began her acting career in 1952 and achieved international recognition in 1957 for her role in And God Created Woman (1956), catching the attention of many French intellectuals and earning her the nickname "sex kitten". She was the subject of philosopher Simone de Beauvoir's 1959 essay The Lolita Syndrome, which described her as a "locomotive of women's history" and built upon existentialist themes to declare her the most liberated woman of France. She won a 1961 David di Donatello Best Foreign Actress Award for her work in The Truth (1960). Bardot later starred in Jean-Luc Godard's film Le Mépris (1963). For her role in Louis Malle's film Viva Maria! (1965), she was nominated for the BAFTA Award for Best Foreign Actress. French president Charles de Gaulle called Bardot "the French export as important as Renault cars".
After retiring from acting in 1973, Bardot became an animal rights activist and created the Brigitte Bardot Foundation. She was known for her strong personality, outspokenness, speeches on animal welfare, and for her long-term support of far-right views. She was fined twice for public insults, and five times for inciting racial hatred for her criticism of Muslims in France and calling residents of Réunion "savages". She responded: "I never knowingly wanted to hurt anybody. It is not in my character [...] Among Muslims, I think there are some who are very good and some hoodlums, like everywhere." Bardot was a member of the Global 500 Roll of Honour of the United Nations Environment Programme and received several awards and accolades from UNESCO and People for the Ethical Treatment of Animals (PETA).
llegir més...Allain Bougrain-Dubourg
Allain Patrice Bougrain Dubourg, né le à Paris, est un militant associatif, journaliste, producteur et réalisateur de télévision français. Il est le président de la Ligue pour la protection des oiseaux (LPO) depuis 1986.
llegir més...Brigitte Bardot
Serge Gainsbourg
Lucien Ginsburg (París, 2 d'abril de 1928 - París, 2 de març de 1991), de nom artístic Serge Gainsbourg, va ser un músic francès. Una de les seves cançons més conegudes és, potser, Je t'aime... moi non plus (en català seria, T'estimo... jo tampoc). Es tracta d'una peça composta el 1967 i inicialment gravada amb Brigitte Bardot (a qui la dedicà, arran de la seva relació sentimental), però coneguda sobretot en la seva segona versió, gravada el 1969 amb Jane Birkin, la seva parella aleshores. Una altra de les peces per les quals és més conegut fora de França és la cançó Poupée de cire, poupée de son (Nina de cera, nina de segó), composta per ell i cantada per France Gall, guanyadora el 1965 del Festival d'Eurovisió com a representant de Luxemburg.
Sortia amb dones de gran bellesa, que feia cantar amb ell i portava a la fama, tot i que la major part d'elles el van abandonar perquè se sentien com un objecte o una medalla per mostrar, poc valuoses per si mateixes si ell havia de fer-los de Pigmalió.
Als anys vuitanta la seva carrera va decaure profundament. Al final d'aquesta època, Gainsbourg es va inventar un nou personatge, Gainsbarre (del joc de mots "se barre", és a dir, 'fot el camp'), molt mediàtic i que mostrava voluntàriament el seu costat més polèmic. Va cridar molt l'atenció dels francesos quan, per exemple, el 1984 va cremar un bitllet de 500 francs a la televisió TF1.
Va cantar amb la seva filla Charlotte Gainsbourg, filla de Jane Birkin, quan ella era encara adolescent. El 2009 Charlotte Gainsbourg va treure el seu tercer àlbum en solitari, IRM, en què va participar el nord-americà Beck Hansen. El 2010 es va produir un film basat en la biografia de Serge Gainsbourg, titulat Serge Gainsbourg, vie héroïque (en català, «Serge Gainsbourg, vida heroica»), dirigida per Joann Sfar.
La seva primera biografia escrita directament en castellà es va editar el 2015.
llegir més...Brigitte Bardot
Gilbert Bécaud
Gilbert Bécaud , né François Gilbert Léopold Silly le à Toulon et mort le à Boulogne-Billancourt, est un chanteur, compositeur et pianiste français.
Au cours de sa carrière, il se produit trente trois fois sur la scène de l'Olympia, où il gagne son surnom de « Monsieur 100 000 volts » en raison de son sens du swing, du fait des passions qu'il soulevait dans son sillage et de ses fans qui, souvent, à ses débuts, cassaient par enthousiasme les fauteuils. Il laisse l'image d'un homme énergique, toujours en mouvement. Sa cravate à pois, ses quelque neuf cents chansons et sa main sur l'oreille (un geste spontané, de l'ordre du tic), sont d’autres images spécifiques qui ont marqué les esprits.
Mes mains, Nathalie, Le Jour où la pluie viendra, Je t'appartiens et Et maintenant s'inscrivent parmi les grandes chansons de l'artiste. Sa carrière internationale lui permet d'enregistrer ses chansons en anglais, allemand, italien et espagnol.
Plusieurs de ses compositions s'imposent à l'étranger, notamment aux États-Unis (What Now My Love pour Et maintenant, Let It Be Me…).
llegir més...