Qui va sortir amb Benjamin Britten?

Edward Benjamin, baró Britten d'Aldeburgh, OM, CH, conegut com a Benjamin Britten (Lowestoft, 22 de novembre de 1913 - Aldeburgh, 4 de desembre de 1976), va ser un compositor i pianista britànic.

Va començar a compondre des de molt jove, i va iniciar els estudis amb mestres com Frank Bridge, John Ireland i Arthur Benjamin, al Royal College of Music de Londres. Des de 1935 fins a 1939 va col·laborar amb el poeta Wystan H. Auden amb el qual va escriure música per a drames de ràdio. La seva primera obra important, Variations on a Theme of Frank Bridge (el seu mestre), el 1937, el consagra ja com un gran músic. La seva fama es confirma el 1939, amb Les Illuminations, per a tenor i corda, sobre un tema de Rimbaud.

En les seves composicions hi ha una clara declinació per la veu, i quan el 1937 va conèixer el tenor Peter Pears, la seva veu va aparèixer en molts dels seus treballs. El 1939 va marxar amb Pears als Estats Units amb motiu de la guerra que havia esclatat a Europa. Allà van viure fins al 1942. En tornar a Anglaterra va compondre l'òpera Peter Grimes, basada en un poema de George Crabbe. El seu èxit el 1945 va establir Britten com la màxima figura de la música anglesa i compositor internacional d'òperes.

En els seus últims anys es va traslladar amb Pears a Horman, on va escriure Phaedra, Death in Venice i el Tercer Quartet de corda, entre d'altres. La seva salut —especialment el seu cor— es va anar deteriorant fins que va morir el 4 de desembre de 1976 a Aldeburgh, d'on havia estat nomenat Baró Britten.

Com a director d'orquestra, va treballar amb la seva pròpia música, però també va dirigir música d'altres compositors, especialment de Mozart, Elgar i Percy Grainger.

Sir Peter Neville Luard Pears Orde de l'Imperi Britànic (Farnham, Surrey (Anglaterra), 22 de juny, 1910 - The Red House, Aldeburgh, Suffolk (Anglaterra), 3 d'abril, 1986), va ser un tenor anglès. La seva carrera va estar estretament relacionada amb el compositor Benjamin Britten, el seu company personal i professional durant gairebé quaranta anys.

La carrera musical de Pears va començar lentament. Al principi no estava segur de si concentrar-se a tocar el piano i l'orgue o cantar; No va ser fins que va conèixer a Britten l'any 1937 que es va dedicar de tot cor al cant. Un cop ell i Britten es van establir com a associació, el compositor va escriure moltes obres de concert i operes tenint en compte la veu de Pears, i el cantant va interpretar papers en més de deu òperes de Britten. A la sala de concerts, Pears i Britten feien celebrats recitalistes, coneguts especialment per les seves interpretacions de lieder de Schubert i Schumann. Junts van gravar la majoria de les obres escrites per a Pears per Britten, així com una àmplia gamma de música d'altres compositors. Treballant amb altres músics, Pears va cantar un extens repertori de música de quatre segles, des de l'època Tudor fins als temps més moderns.

Amb Britten, Pears va ser cofundador del Festival d'Aldeburgh el 1947 i de la "Britten-Pears School" el 1972. Després de la mort de Britten el 1976, Pears va continuar sent un participant actiu del festival i de l'escola, on va ser director de cant. La seva veu tenia un timbre distintiu, no per a tots els gustos; tanmateix, podia utilitzar la seva veu molt bé per cantar molts estils musicals.