Qui va sortir amb Aristòtil?

Aristòtil

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, antiga Grècia, 384 aC - Eubea, antiga Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia i és considerat un dels pensadors fonamentals de la humanitat. La seva lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu durant gairebé 2.000 anys, fins ben entrat el segle xvi.

Aristòtil va abraçar gairebé totes les branques del coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia. No sols va estudiar gairebé tots els àmbits del coneixement existents en el seu temps, sinó que va fer contribucions significatives en la majoria d'aquests.

Dins l'àmbit de la ciència, Aristòtil va estudiar anatomia, astronomia, economia, embriologia, geografia, geologia, meteorologia, física i zoologia. Dins la filosofia, va escriure sobre l'estètica, ètica, govern, metafísica, política, psicologia, retòrica i teologia. També va estudiar sobre l'educació de les persones, els costums estrangers, la literatura i la poesia. Les seves obres constitueixen una enciclopèdia virtual dels coneixements grecs. S'ha suggerit que Aristòtil va ser, probablement, l'última persona que sabia tot el que podia ser conegut en el seu temps.

Aristòtil afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons, com defensava Plató (el món de les idees i el món de les coses), sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers, i la seva constant transformació. Amb ell, la filosofia abasta tots els camps del saber. El seu pensament ha influït més que el de qualsevol altre autor en tota la història de la filosofia. Cal destacar el paper dels àrabs en la seva reintroducció a Europa.

Aristòtil va escriure nombrosos tractats i diàlegs en una llengua elegant —Ciceró descriu el seu estil literari com «un riu d'or»—, però la majoria dels seus escrits s'han perdut i només al voltant d'un terç de les obres originals han sobreviscut.

llegir més...
 

Herpyllis

Herpyllis of Stagira (Greek: Ἑρπυλλίς) was Aristotle's companion and lover after his wife, Pythias, died. It is unclear whether she was a free woman (as it appears in the surviving Greek version of Aristotle's will) or a servant (as in the Arabic version).

Together Aristotle and Herpyllis had a son, named Nicomachus after Aristotle's father. Nicomachus was quite young when Aristotle wrote his will, as can be seen from the fact that Nicanor, Aristotle's nephew by his sister Arimneste, was appointed guardian until Nicomachus came of age.

It is possible that Herpyllis may have been Aristotle's wife, as Eusebius states that they were married. In his will, Aristotle ensured that Herpyllis was provided for, in return for her goodness to him. These provisions stated that if she wished to be married, the trustees of his estate should ensure that she was married to a worthy man. If, however, she did not wish to marry, the will granted her residence in his house in Stagira, and ordered that it be furnished according to her wishes. Additionally, he left her a bequest of money.

llegir més...