Qui va sortir amb Amanda Lear?

Amanda Lear (nascuda en el 1939 a Saigon, Indoxina francesa,) és una cantant lletrista, pintora, presentadora de televisió, actriu i ex model francesa. Lear va créixer al sud de França i a Suïssa, i va estudiar art a París i en la Saint Martin's School of Art de Londres. Va començar la seva carrera professional com a model de moda a mitjan anys seixanta i va passar a fer de model per a Paco Rabanne i Ossie Clark, entre d'altres. Va conèixer el pintor surrealista Salvador Dalí i durant 15 anys fou la seva millor amiga i musa. Lear es va presentar per primera vegada davant el públic com a model de portada de l'àlbum For Your Pleasure de Roxy Music en el 1973. Des de mitjan anys setanta fins a principi dels vuitanta, va ser una reina discogràfica que va vendre un milió d'àlbums, principalment a Europa Continental i Escandinàvia, sota el segell d'Ariola Records. Els primers quatre àlbums de Lear van guanyar molta popularitat, dominant el Top10 de les llistes europees, inclòs l'èxit de vendes Sweet Revenge (1978). Els seus principals èxits van incloure Blood and Honey, Tomorrow, Queen of Chinatown, Follow Me, Enigma (Give a Bit of Mmh to Me) i Fashion Pack.

A mitjan anys 80, Lear es va posicionar com una de les principals personalitats dels mitjans de comunicació a Europa continental, especialment a Itàlia i França, on sortia a molts programes de televisió populars. També havia desenvolupat una reeixida carrera pictòrica, exposant regularment les seves obres en galeries de tot Europa durant tres dècades. També va continuar fent música, obtenint èxits menors com Incrediblimente donna i Love Your Body. La producció musical d'Amanda en els anys vuitanta la va fer experimentar amb diferents gèneres, tot intentant reviure la seva carrera gravant èxits anteriors. En els anys vuitanta, també va publicar dos llibres: una autobiografia La meva vida amb Dalí i una novel·la L' Immortelle.

Des dels anys 90 el seu temps s'ha dividit entre música, televisió, cinema i pintura. Malgrat els freqüents llançaments d'àlbums, no va aconseguir entrar en les llistes d'èxits amb la seva música. No obstant això, la seva carrera en la televisió va seguir sent reeixida, presentant nombrosos programes de televisió en horari estel·lar, i fent aparicions ocasionals en sèries de televisió francesa i italiana. També ha actuat en papers d'actuació i doblatge tant en produccions independents com en grans produccions cinematogràfiques. A la fi dels anys 2000, Lear es reinventa com a actriu teatral, actuant en obres de teatre de llarga durada a França. Fins avui, ha venut més de 25 milions de singles i 15 milions d'àlbums a tot el món. Lear és també una icona gai àmpliament reconeguda.

Salvador Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà, Catalunya, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, escultor, decorador, escriptor i pensador català, que va esdevenir un dels principals representants del surrealisme. Se solen atribuir les seves habilitats pictòriques a la influència i l'admiració per l'art renaixentista. Dalí va tenir l'habilitat de forjar un estil personal i recognoscible. Es considerava a si mateix més bon escriptor que pintor i assegurava que si havia de passar a la història preferia fer-ho com a pensador; la seva actitud còmica, però, si d'una banda el va catapultar a una fama mai vista, de l'altra va dificultar seriosament l'estudi de la seva filosofia i reflexió. En pintura, una de les seves obres més conegudes és La persistència de la memòria, també anomenada Els rellotges tous, que data de l'any 1931. En escriptura, es considera que la seva obra capital és l'autobiografia Vida secreta de Salvador Dalí, que data de l'any 1942 i comença dient: «A sis anys volia ser cuinera, a set Napoleó, i la meva ambició no ha parat de créixer des d'aleshores». Les seves majors obres, en què va treballar fins als darrers anys de la seva vida, foren el Teatre-Museu Dalí de Figueres i ell mateix.

Encara que els seus principals mitjans d'expressió van ser la pintura i l'escriptura, també va fer incursions en els camps del cinema, l'escultura, la moda, la joieria, la decoració, la publicitat, l'humor, l'agitació cultural i el teatre, disciplina en què va treballar com a dissenyador de vestuari i com a escenògraf.

Va saber treballar enormement la faceta pública. La seva muller i musa, Gala Dalí, fou capital tant en el seu ascendent artístic com, sobretot, intel·lectual i econòmic. Aquest tema li valgué l'apel·latiu d'«Avida Dollars» (anagrama de Salvador Dalí). Les seves aparicions en públic, bé fossin conferències escandaloses, entrevistes o happenings, no deixaven indiferents; la seva relació de conveniència, per bé dissimuladament burleta, amb el franquisme, tampoc. Una icona surrealista i polièdrica del segle xx. El contemporani i també empordanès Josep Pla li dedicà un dels capítols d'Homenots, en què, entre altres coses, diu:

Bryan Ferry CBE (nascut el 26 de setembre de 1945, Washington, Tyne and Wear) és un cantant, músic, compositor i actor anglès. Bryan Ferry es va fer famós a la dècada de 1970 com a vocalista i principal compositor de Roxy Music, inicialment amb Brian Eno. Bryan Ferry va gaudir d'una reeixida carrera amb tres àlbums número 1 així com 10 singles a les llistes de top ten al Regne Unit. Segueix tenint una reeixida carrera en solitari, després d'haver guanyat una nominació al Grammy en 2001.

Tara Browne (4 de marzo de 1945 - 18 de diciembre de 1966) fue un joven socialité irlandés radicado en Londres. Es hoy más famoso por servir como fuente de inspiración de la canción de los Beatles "A Day in the Life".

Brian Jones (Cheltenham, Gloucestershire, 28 de febrer de 1942 - Hartford, Sussex, 3 de juliol de 1969) fou un músic anglès de rock. El seu nom original és Lewis Brian Hopkin-Jones. Des de nen demostrà les seves capacitats instrumentals, i ja als nou anys tocava el banjo d'oïda i aprengué a tocar la guitarra. El 1959 tocà el saxo alt en un grup local, The Ramrods, i l'any següent viatjà per Europa, tocant l'harmònica als cafès i les places. A Londres va fer amistat amb Mick Jagger i Keith Richards, amb els quals compartí un pis a Chelsea. Ells tres, junt amb Dick Taylor, Ian Stewart i Charlie Watts formaren un grup de blues que, després d'alguns canvis, es convertí el 1962 en The Rolling Stones. Dins dels Stones, sobretot als inicis, va tenir una gran influència a l'hora de triar temes tradicionals i també en els arranjaments, ja que era el membre del grup amb més coneixements musicals, per bé que mai compongué cap peça. Tocava la guitarra - dominava la tècnica del "bottleneck", típica dels guitarristes de blues -, l'harmònica, el sítar, el dulcimer, la marimba i diverses percussions. S'anà distanciant dels Stones fins al punt de tocar cada vegada menys en els discs, a causa de la seva addicció a les drogues i també per no estar d'acord amb les composicions de Jagger i Richards. El 1967, després d'un viatge a Tunísia, enregistrà un disc amb percussions africanes. Quan la seva xicota, Anita Pallenberg, el deixà per Keith Richards, agafà una depressió i pel desembre de 1968 va fer la seva darrera actuació amb el grup. Pel juny de 1969 Jagger i Richards pràcticament l'expulsaren dels Stones i un mes després apareixia ofegat a la piscina de casa seva.