Qui va sortir amb Alain Delon?
Brigitte Auber data de Alain Delon de fins a . La diferència d'edat era de 10 anys, 6 mesos i 12 dies.
Michèle Cordoue data de Alain Delon de fins a . La diferència d'edat era de 14 anys, 10 mesos i 8 dies.
Romy Schneider data de Alain Delon de fins a . La diferència d'edat era de 2 anys, 10 mesos i 15 dies.
Nico data de Alain Delon de fins a . La diferència d'edat era de 2 anys, 11 mesos i 8 dies.
Dalida data de Alain Delon de fins a . La diferència d'edat era de 2 anys, 9 mesos i 22 dies.
Nathalie Delon data de Alain Delon de fins a . La diferència d'edat era de 5 anys, 8 mesos i 24 dies.
Mireille Darc data de Alain Delon de fins a . La diferència d'edat era de 2 anys, 6 mesos i 7 dies.
Maddly Bamy data de Alain Delon de fins a .
Anne Parillaud data de Alain Delon de fins a . La diferència d'edat era de 24 anys, 5 mesos i 28 dies.
Rosalie van Breemen data de Alain Delon de fins a . La diferència d'edat era de 30 anys, 8 mesos i 25 dies.
Alain Delon
Alain Fabien Maurice Marcel Delon (French: [alɛ̃ dəlɔ̃]; 8 November 1935 – 18 August 2024) was a French actor, film producer, screenwriter, singer, and businessman. Acknowledged as a cultural and cinematic leading man of the 20th century, Delon emerged as one of the foremost European actors of the late 1950s to the late 1980s, and became an international sex symbol. He is regarded as one of the most well-known figures in French cinema. His style, looks, and roles, which made him an international icon, earned him enduring popularity.
Delon achieved critical acclaim for his roles in films such as Women Are Weak (1959), Purple Noon (1960), Rocco and His Brothers (1960), L'Eclisse (1962), The Leopard (1963), Any Number Can Win (1963), The Black Tulip (1964), The Last Adventure (1967), Le Samouraï (1967), The Girl on a Motorcycle (1968), La Piscine (1969), Le Cercle Rouge (1970), Un flic (1972), and Monsieur Klein (1976). Over the course of his career, Delon worked with many directors, including Luchino Visconti, Jean-Luc Godard, Jean-Pierre Melville, Michelangelo Antonioni, Louis Malle, and Agnès Varda.
Delon received many film and entertainment awards throughout his career. In 1985, he won the César Award for Best Actor for his performance in Notre histoire (1984). In 1991, he became a member of France's Legion of Honour. At the 45th Berlin International Film Festival, he won the Honorary Golden Bear. At the 2019 Cannes Film Festival, he received the Honorary Palme d'Or.
In addition to his acting career, Delon also recorded the spoken part in the popular 1973 song "Paroles, paroles", a duet with Dalida as the main singing voice. He acquired Swiss citizenship in 1999.
llegir més...Brigitte Auber
Brigitte Auber (French pronunciation: [bʁiʒit obɛʁ]; born Marie-Claire Cahen de Labzac [maʁi klɛʁ kaʔɛn də labzak], 27 April 1925) is a French actress who has worked on stage, film and television in Europe.
llegir més...Alain Delon
Michèle Cordoue
Michèle Cordoue est une actrice française, de son vrai nom Andrée Louise Marie Bonnet, née le à Paris 19e, morte le à Jouars-Pontchartrain (Yvelines).
llegir més...Alain Delon
Romy Schneider
Rosemarie Magdalena Albach, dite Romy Schneider (/ʁomi ʃnɛdɛʁ/ ; en allemand /ˈʁomi ˈʃnaɪdɐ/), est une actrice germano-française, née le à Vienne et morte le à Paris.
Vers l'âge de 15 ans elle commence sa carrière d'actrice dans le genre Heimatfilm. De 1955 à 1957 puis en 1973, elle interprète l'impératrice Élisabeth d'Autriche, surnommée « Sissi », dans quatre films — Sissi (1955), Sissi impératrice (1956) Sissi face à son destin (1957), et Ludwig : Le Crépuscule des dieux (1973) — qui lui valent succès et reconnaissance internationale.
En 1958, sur le tournage de Christine de Pierre Gaspard-Huit, Romy Schneider rencontre Alain Delon. À l’issue du film, elle choisit de rester auprès de lui malgré l’hostilité de son entourage et d’une partie de son public germanophone. Le couple s’installe en France, se fiance et devient l’un des plus célèbres du cinéma européen, jusqu’à sa séparation en 1963. La même année, elle tourne dans Le Cardinal d’Otto Preminger, une production hollywoodienne qui lui vaut une nomination aux Golden Globes.
Sa carrière connaît un ralentissement à la fin des années 1960, mais Alain Delon contribue à son retour en la faisant engager dans La Piscine de Jacques Deray (1969). Le succès du film relance pleinement sa trajectoire et ouvre les années 1970, qui marquent l’apogée de sa carrière. Schneider devient l’une des actrices les plus appréciées et sollicitées du cinéma français. Elle participe à plusieurs classiques et collabore notamment à cinq reprises avec Claude Sautet, dans Les Choses de la vie (1970), Max et les ferrailleurs (1971), César et Rosalie (1972) ou encore Une histoire simple (1978), qui lui vaut son second César de la meilleure actrice. Elle avait déjà reçu le tout premier César féminin pour L’Important c’est d’aimer (1975) d’Andrzej Żuławski. Entre 1976 et 1980, elle cumule plusieurs nominations aux César : en 1977 pour Une femme à sa fenêtre (1976), en 1980 pour Clair de femme (1979), et à titre posthume en 1983 pour La Passante du Sans-Souci (1982) qui sort quelques semaines avant sa disparition. Parmi ses autres films marquants de cette période figure Le Vieux Fusil (1975) de Robert Enrico, qui rencontre un grand succès public et critique.
En 1981, la mort accidentelle de son fils David à l'âge de 14 ans est un choc profond. Le , Romy Schneider est retrouvée morte dans son appartement parisien à l'âge de 43 ans
En 2008, l’Académie des César lui rend hommage en lui décernant, à titre posthume, un César d’honneur, remis par Alain Delon.
llegir més...Alain Delon
Nico
Christa Päffgen (16 d'octubre, 1938 – 18 de juliol, 1988) va ser cantant, compositora, model, actriu, teclista i estrella de la Factory, més ben coneguda pel seu pseudònim Nico. És recordada per la seva col·laboració amb The Velvet Underground i els seus treballs en solitari.
La data i la localització del seu naixement són discutides. Moltes fonts assenyalen el 16 d'octubre, de 1938, a Colònia, Alemanya.
llegir més...Alain Delon
Dalida
Dalida (àrab: داليدا, Dālīdā), nom artístic de Iolanda Cristina Gigliotti (el Caire, Regne d'Egipte, 17 de gener de 1933 – París, França, 3 de maig de 1987), va ser una cantant i actriu d'origen italià i nacionalitat francesa, nascuda al Caire.
Procedent d'una família italiana establerta a Egipte, va ser elegida Miss Egipte 1954 i va fer diverses pel·lícules al Caire. Residint a França des de 1954, va conèixer el seu primer èxit com a cantant amb el títol Bambino, el 1956. Aquest donà peu a un repertori que inclou mes de 700 cançons, interpretades en nombroses llengües. Es va fer un nom en l'escena de la cançó francesa i esdevingué una estrella a escala internacional. També va participar en la popularització de certs gèneres musicals com el twist, el folk, el disco, el reggae, el pop o fins i tot el raï.
En 1981 va ser la primera dona a rebre un disc de diamant en reconeixement de la quantitat de còpies venudes, que li van valer un total de 55 discos d'or al llarg de la seva carrera. Entre els seus èxits més coneguts hi ha Bambino, Les enfants du Pirée, T'aimer follement, Ciao Amore Ciao, Je Suis Malade, Darla Dirladada, Gigi l'amoroso, Paroles...Paroles..., Il venait d'avoir dix-huit ans, J'attendrai, Le Lambeth Walk, Avec le temps, Salma ya salama, Soleil, Soleil, Laissez-moi danser i Mourir sur scène. Amb els títols J'attendrai i Bésame mucho, Dalida va ser una de les primeres artistes franceses que van interpretar cançons disco. Va enregistrar molts duos amb personalitats de l'escena mundial com Julio Iglesias, Johnny Hallyday, Mireille Mathieu, Nana Mouskouri, Petula Clark, Charles Aznavour, Claude François, Sheila, Johnny Mathis, Umberto Tozzi o Gloria Lasso.
A causa d'una successió de tragèdies personals, el 1987 es va suïcidar pocs mesos després d'haver interpretat el paper principal de la pel·lícula dramàtica Le sixieme jour. La seva trajectòria professional, amb mes de 140 milions de discos venuts, i una vida privada plena de problemes personals que van acabar amb la seva mort, l'han convertit en un personatge icònic amb un tràgic destí.
llegir més...Alain Delon
Nathalie Delon
Nathalie Delon (born Francine Canovas, also known as Nathalie Barthélémy; 1 August 1941 – 21 January 2021) was a French actress, model, film director and writer. In the 1960s, Nathalie was regarded as one of the most beautiful women in the world and in the 1970s, she was considered a French sex symbol. She is well known for her first acting role, appearing opposite her husband, actor Alain Delon, in the neo-noir film Le Samouraï directed by Jean-Pierre Melville (1967). She appeared in 30 films and directed two others. Nathalie was also credited as the muse of the Rolling Stones.
llegir més...Alain Delon
Mireille Darc
Mireille Darc (nom real, Mireille Aigroz; Toló, 15 de maig de 1938 - París, 28 d'agost del 2017) fou una actriu de cinema i de teatre i directora francesa, provençal, que ha esdevingut una de les més famoses de la seva generació a França.
llegir més...Alain Delon
Maddly Bamy
Maddly Bamy, née en à Pointe-à-Pitre en Guadeloupe, est une danseuse, écrivaine et actrice française. Elle a fait partie de la formation de Claude François, « les Claudettes » et a eu pour compagnons Alain Delon et Jacques Brel.
llegir més...Alain Delon
Anne Parillaud
Anne Parillaud (French: [an paʁijo]; born 6 May 1960) is a French actress who has been active since 1977, who is best known internationally for playing the title character in Luc Besson's film La Femme Nikita.
llegir més...Alain Delon
Rosalie van Breemen
Rosalie van Breemen est une mannequin, présentatrice de télévision et journaliste néerlandaise, née le à Utrecht aux Pays-Bas. Elle est notamment connue pour sa relation avec Alain Delon, puis son mariage avec l'homme d'affaires Alain Afflelou.
llegir més...