Qui va sortir amb Perseu de Macedònia?

Perseu de Macedònia (en grec antic: Περσεύς, llatí: Perseus; vers 212 aC-165 aC) fou el darrer rei de Macedònia, fill gran de Filip V de Macedònia.

Ja de molt jove fou nomenat pel seu pare comandant de l'exèrcit encarregat de guardar els passos de Pelagònia contra els il·liris. El 189 aC apareix dirigint un exèrcit a l'Epir on va assetjar Amfilòquia, però fou rebutjat pels etolis. Els romans van mostrar cert favor al seu germà petit Demetri el jove de Macedònia i això va excitar la gelosia o el temor de Perseu que va sospitar que els romans voldrien col·locar Demetri al tron al morir Filip V. Va fabricar unes acusacions falses que van portar a Demetri a la mort per ordre de Filip V, convençut que el seu fill mantenia una correspondència amb els romans per trair al regne. Es diu que Filip es va finalment assabentar de la veritat i va voler desheretar Perseu a favor d'un nebot, però la seva mort l'hi va impedir (179 aC).

Mort el pare, Perseu va assolir el tron i va fer executar Antígon, a qui atribuïa els consells al seu pare per desheretar-lo.

Filip s'havia estat preparant per a un conflicte amb Roma que considerava inevitable, i així Perseu es va trobar amb tots els elements a punt; però de moment no va voler trencar obertament amb els romans i va enviar una ambaixada a Roma per obtenir el reconeixement del seu títol i tron i la renovació del tractat fet pel seu pare. Aquesta ambaixada era necessària, ja que a la frontera tràcia havia esclatat el conflicte amb un cap anomenat Abrúpolis, aliat romà. Tot i aquest conflicte, Perseu fou reconegut rei per Roma i el tractat renovat en els mateixos termes.

Durant set anys el govern de Perseu fou encertat, guanyant-se el suport del seu poble eliminant algunes disposicions del seu pare que desagradaven a la gent, cridant els exiliats i decretant una amnistia; va cercar també l'aliança dels grecs, tracis, il·liris i celtes de la rodalia del seu regne. També es va aliar als prínceps asiàtics, excepte Èumenes II de Pèrgam, i així Seleuc IV Filopàtor li va donar la seva filla Laòdice en matrimoni, i una germana de Perseu fou donada en matrimoni al rei Prúsies de Bitínia. Aquestes aliances foren vistes pels romans com infraccions del tractat d'aliança amb Roma.

Els dàrdans foren atacats pels bastarnes i van enviar una delegació al senat romà acusant Perseu de fomentar aquest atac (probablement era veritat). A Roma van circular notícies que enviats macedonis havien anat a Cartago. Un nou incident es va produir quan Perseu va dirigir una expedició contra els dolops, i després de reduir aquest poble, es va dirigir amb el seu exèrcit a Delfos, oficialment per fer un acte religiós però en realitat per mostrar la seva força i poder als grecs. Roma va enviar diverses ambaixades de queixa i inspecció, i Perseu també va enviar excuses a Roma.

Каллиппа (др.-греч. Καλλίππα) — наложница македонского царя Персея; позже наложница или жена Афинея, сына пергамского царя Аттала I. Оказала поддержку авантюристу Андриску, благодаря которой последний смог найти союзников среди фракийцев и на короткое время стать правителем Македонии.