Qui va sortir amb Maryla Wereszczakówna?

Maryla Wereszczakówna, właśc. Marianna Ewa Puttkamerowa z domu Wereszczaka, herbu Kościesza (ur. 24 grudnia 1799 w Tuhanowiczach, zm. 28 grudnia 1863 w Brażelcach) – szlachcianka, hrabina, ukochana Adama Mickiewicza, cioteczna siostra Ignacego Domeyki.

Urodzona w dworze w Tuhanowiczach jako 3. dziecko Antoniego Wereszczaki, marszałka szlachty powiatu nowogródzkiego i Franciszki (z domu Ancuta), córki sędziego brzeskiego. Ochrzczona 1 stycznia 1800 roku w kościele w Worończy. Rodzicami chrzestnymi byli Hipolit Domeyko, rejent ziemski nowogródzki i Anna Wereszczakowa, podkomorzyna nowogródzka, a asystowali Stefan Wereszczaka (mąż Anny) i Karolina Domeykowa (żona Hipolita).

Latem 1818 lub 1819 roku Adam Mickiewicz przyjechał wraz z Tomaszem Zanem do Tuhanowicz, co zapoczątkowało wzajemną, niespełnioną i nieszczęśliwą miłość do Maryli Wereszczakówny. Wereszczakówna była wówczas już zaręczona z hrabią Wawrzyńcem Puttkamerem herbu Bradacice (wł. Wawrzyniec Stanisław Jan hr. Puttkamer z Wersowiczów Siekierka), z którym wzięła ślub w 1821 i zamieszkała w majątku w Bolcienikach. Sąsiednim majątkiem w Płużynach zarządzał Michał Wereszczaka, przyjaciel Adama Mickiewicza; po ślubie Maryli zamieszkała tu jej matka, Michał zaś przejął Tuhanowicze. 1 sierpnia 1821 w Cyrynie Mickiewicz, wówczas nauczyciel szkół kowieńskich, z hrabiną Puttkamerową trzymali do chrztu Franciszka Sakowicza.

Zarówno w Płużynach, Tuhanowiczach i Bolcienikach bywał Adam Mickiewicz, w Płużynach w sierpniu 1821 przy okazji imienin ukochanej Mickiewicza powstawała Świtezianka. Wereszczakówna była ponadto adresatką wiersza Do M***, upamiętniona w Balladach i romansach (w wierszu Do przyjaciół poprzedzającym balladę To lubię i tejże) i w IV części Dziadów.

W czerwcu 1833 roku Puttkamerowie Maryla z Wereszczaków z mężem Wawrzyńcem byli tymczasowo aresztowani za pomoc udzieloną emisariuszowi Marcelemu Szymańskiemu.

Po śmierci męża w 1850 Maryla przeprowadziła się do sąsiedniego majątku Brażelce, gdzie zmarła w 1863.

Pochowana została 29 grudnia 1863 na cmentarzu donatorskim przy katolickim kościele św. Jana Chrzciciela w Bieniakoniach.

Córka Zofia Puttkamer (1828-1897) w roku 1847 poślubiła Andrzeja Kalinowskiego, ojca Rafała Kalinowskiego, świętego Kościoła katolickiego.

Adam Mickiewicz (pronunciació en : /mit͡sˈkʲɛvit͡ʂ/) (Zavosse, 24 de desembre de 1798 - Istanbul, 26 de novembre de 1855), fou un poeta i patriota polonès, l'obra del qual marca el començament del Romanticisme en el seu país. És considerat poeta nacional a Polònia, Lituània i Belarús. Figura principal del romanticisme polonès, és un dels "Tres bards" de Polònia (en polonès: Trzej Wieszcze) i és àmpliament considerat com el poeta més gran de Polònia. També és considerat un dels més grans poetes eslaus i europeus i ha estat batejat com un "bard eslau". Destacat dramaturg romàntic, ha estat comparat a Polònia i Europa amb Byron i Goethe.

És conegut principalment pel drama poètic Dziady (La vigília dels avantpassats) i el poema èpic nacional Pan Tadeusz. Les seves altres obres influents inclouen Konrad Wallenrod i Grażyna. Tot això va servir d'inspiració per als aixecaments contra les tres potències Imperials que havien fet fora de l'existència la Commonwealth polonesa-lituània.

Mickiewicz va néixer als territoris particionats per Rússia de l'antic Gran Ducat de Lituània, que havia format part de la Confederació de Polònia i Lituània, i va ser actiu en la lluita per guanyar la independència de la seva regió natal. Després, com a conseqüència, de passar cinc anys exiliat al centre de Rússia, el 1829 va aconseguir abandonar l'Imperi Rus i, com molts dels seus compatriotes, va viure la resta de la seva vida a l'estranger. Es va establir primer a Roma, després a París, on durant poc més de tres anys va impartir conferències sobre literatura eslava al Collège de France. Va morir, probablement de còlera, a Istanbul a l'Imperi Otomà, on havia anat per ajudar a organitzar les forces poloneses per lluitar contra Rússia a la Guerra de Crimea.

Al llarg de la seva vida va lluitar per la independència de Polònia respecte de Rússia, on va estar exiliat des de 1824 per les seves activitats revolucionàries durant la seva època d'estudiant. Va escapar de Rússia, establint-se a Lausana. Els seus poemes aborden temes nacionalistes polonesos i presenten una imatge heroica, si bé melodramàtica, de l'ànima humana, i una visió byroniana de la llibertat i l'heroisme. Algunes d'aquestes obres els posà música en forma de lieder el seu compatriota Paderewski. Les seves obres han estat traduïdes a la majoria de les llengües europees. En destaquen els poemes èpics Grażyna (1823) i Pan Tadeusz (1834), el drama Dziady (Els avantpassats, 1823), i el poema històric Konrad Wallenrod (1828), que és el relat d'una venjança patriòtica, de resultes del qual va haver d'abandonar Rússia i establir-se a París, ciutat on entaulà una amistosa relació amb el també poeta polonès Bohdan Zaleski.

• Pan Tadeusz (fragment):

Lituània! El meu país, sou vós com la salut, valorar-vos sols pot dir-ho qui us hagi perdut.

El 1890, les seves restes van ser repatriades de Montmorency, Val-d'Oise, a França, a la Catedral de Wawel a Cracòvia, Polònia.