Qui va sortir amb Marlene Dietrich?

Marie Magdalene "Marlene" Dietrich (, German: [maʁˈleːnə ˈdiːtʁɪç] ; 27 December 1901 – 6 May 1992) was a German-American actress and singer whose career spanned nearly seven decades. In 1920s Berlin, she performed on the stage and in silent films. Her performance as Lola Lola in Josef von Sternberg's The Blue Angel (1930) brought her international acclaim and a contract with Paramount Pictures. Dietrich starred in many Hollywood films, including six roles directed by Sternberg: Morocco (1930) (her only Academy Award nomination), Dishonored (1931), Shanghai Express and Blonde Venus (both 1932), The Scarlet Empress (1934), The Devil Is a Woman (1935). Throughout World War II, she was a high-profile entertainer in the United States. Although she delivered notable performances in several post-war films, including Billy Wilder's A Foreign Affair (1948), Alfred Hitchcock's Stage Fright (1950), Billy Wilder's Witness for the Prosecution (1957), Orson Welles's Touch of Evil (1958), and Stanley Kramer's Judgment at Nuremberg (1961), she spent most of the 1950s to the 1970s touring the world as a marquee live-show performer.

Dietrich was known for her humanitarian efforts during World War II, housing German and French exiles, providing financial support and advocating their American citizenship. For her work on improving morale on the front lines during the war, she received various honors from the United States, France, Belgium, and Israel. In 1999, the American Film Institute named Dietrich the ninth greatest female screen legend of classic Hollywood cinema.

Jean Gabin (9è districte de París, 17 de maig de 1904 - Neuilly-sur-Seine, 15 de novembre de 1976) va ser un actor i cantant francès. Considerat una figura clau del cinema francès, va protagonitzar diverses pel·lícules clàssiques com Pépé le Moko (1937), La Grande Illusion (1937), Le Quai des brumes (1938), La bèstia humana (1938), Le Jour se lève (1939).), i Le plaisir (1952). Gabin va ser nomenat membre de la Legió d'Honor en reconeixement de l'important paper que va tenir en el cinema francès.

John Fitzgerald Kennedy (anglès: John F. Kennedy) (Brookline, 29 de maig de 1917 - Parkland Memorial Hospital, 22 de novembre de 1963), sovint esmentat per les seves inicials JFK o pel malnom Jack, fou el 35è president dels Estats Units. Va ser president de 1961 fins al seu assassinat el 1963. Kennedy va representar l'estat de Massachusetts entre 1947 i 1960 com a membre de la Cambra dels Representants i del Senat. Va ser elegit com a president el 1960 en una de les eleccions més competides de la història estatunidenca. Fins l'arribada a la Casa Blanca de Joe Biden el 2021, va ser l'únic catòlic elegit president dels Estats Units. Va ser el membre més destacat de la seva família.

Alguns esdeveniments importants durant la seva presidència són la Invasió de Bahía de Cochinos, la Crisi dels míssils de Cuba, la construcció del mur de Berlín, l'exploració espacial, els primers anys de la Guerra del Vietnam i del Moviment pels drets civils.

John F. Kennedy va ser assassinat el 22 de novembre de 1963. La Comissió Warren va concloure que Lee Harvey Oswald va actuar de manera independent en matar el president, però el Comitè Selecte d'Assassinats de la Cambra de Representants va suggerir la possibilitat de la participació de més d'un franctirador. L'assassinat de Kennedy és considerat un moment decisiu històric a causa de l'impacte dramàtic que va tenir sobre la nació i la història política durant les següents dècades.

John Wayne (Winterset, 26 de maig de 1907 - Los Angeles, 11 de juny de 1979), popularment conegut com «El Duc», fou un actor estatunidenc guanyador d'un Oscar i principalment conegut pels seus westerns.

La seva carrera començava en el cinema mut durant els anys 1920. Fou una de les principals estrelles des dels anys 1940 fins als anys 1970. Famós sobretot pels seus westerns i èpiques de la Segona Guerra Mundial, també feia una gamma àmplia de pel·lícules de diversos gèneres, biografies, comèdies romàntiques, policíaques, etc. Tipificava una certa classe de masculinitat individualista tosca, convertint-se en una icona americana.

El 1999, l'American Film Institute li va atorgar el lloc número 13 en la seva llista de las 100 estrellas més importants de tots els temps. Una enquesta Harris publicada el 2007 li va atorgar el tercer lloc entre les estrelles favorites dels Estats Units, l'única estrella ja morta de l'enquesta i alhora, l'única estrella que hi havia estat apareixent cada any.

Va morir de càncer l'11 de juny de 1979, setze dies després d'haver complert 72 anys.

Yul Brynner (Vladivostok, 11 de juliol de 1920 - Nova York, 10 d'octubre de 1985), nascut Iuli Boríssovitx Bríner (en rus Юлий Борисович Бринер), va ser un actor de cinema i de teatre rus nacionalitzat estatunidenc i posteriorment suís.

Fou un actor-tipus de personatges virils, que es caracteritzava per la seva veu greu i el seu crani rapat al zero. Va destacar, entre altres pel·lícules, a The King and I (1956) de Walter Lang, Els Deu Manaments (1956) de Cecil B. DeMille, Els germans Karamàzov (1958) de Richard Brooks, El so i la fúria (1959) de Martin Ritt i Els set magnífics (1960) de John Sturges.

Wilhelm Michel, genannt Willy Michel (geboren 1901; gestorben Juni 1988) war ein deutscher Bäcker, Kommunalpolitiker in Hannover, Wehrwirtschaftsführer für Niedersachsen sowie Liebessubjekt der Schauspielerin Marlene Dietrich. Die Anfang des 21. Jahrhunderts aufgefundenen Liebesbriefe der Dietrich an Wilhelm Michel gelten als „die frühesten bislang bekannten Dokumente des Weltstars.“

Erich Maria Remarque (Osnabrück, 22 de juny de 1898 - Locarno, 25 de setembre de 1970), nascut Erich Paul Remark, va ser un escriptor alemany, nacionalitzat estatunidenc el 1947 després de ser privat de la seva nacionalitat alemanya pel règim nazi el juliol de 1938.

El seu llibre Im Westen nichts Neues, una novel·la pacifista sobre la Primera Guerra Mundial, va tenir un gran èxit arreu del món des de la seva publicació l'any 1929 i continua sent una obra de referència sobre la Primera Guerra Mundial. Igual que Die Katrin wird Soldat, d'Adrienne Thomas, aquest llibre va ser cremat durant la Crema de llibres a l'Alemanya nazi. E. M. Remarque es va exiliar a Suïssa, i després als Estats Units, on va obtenir-ne la nacionalització.