Qui va sortir amb Marguerite Hasselmans?

Marguerite Hasselmans (París, 29 de maig de 1876 - París, 13 de setembre de 1947) va ser una pianista francesa.

Era filla de l'arpista i compositor Alphonse i germana del violoncel·lista Louis Hasselmans. El 1898 es va casar amb André Tracol, que era violinista a l'orquestra del Conservatori de París. El 1900 va conèixer Gabriel Fauré, 31 anys més gran que ella, i a partir de llavors en va ser l'amant i companya constant fins a la seva mort. Es va instal·lar un luxós apartament a la Rue de Wagram, on també va impartir classes de piano, tenint entre els seus alumnes a Gwendolyn Koldofsky. El seu matrimoni amb Tracol es va desfer el mateix any.

Hasselmans era una pianista valuosa i també fou amiga de Paul Dukas i d'Isaac Albéniz, que li va dedicar el tercer llibre de la seva suite Iberia. En un concert amb la Societé des Concerts Hasselmans, sota la direcció del seu germà Louis, interpretà el 1902 el Concert per a piano de Mozart en mi bemoll menor amb una cadència que Fauré havia compost especialment per a ella. El 1919 va tocar a Montecarlo l'estrena mundial de la seva Fantaisie (op. 111).

Després de la mort de Fauré, Hasselmans l'honorà amb una sèrie de concerts de música de cambra. També va promoure la fundació de la Société fauréenne el 1938 pel seu fill Philippe Fauré-Fremiet i E. de Stoecklin. No es va arribar a realitzar un projecte per a un llibre sobre interpretació de la música de piano de Fauré amb Philippe Fauré-Fremiet.

Gabriel Urbain Fauré (Pàmies, França, 12 de maig de 1845 - París, 4 de novembre de 1924) va ser un compositor, pedagog, organista i pianista francès. Fauré és considerat un dels compositors francesos més destacats de la seva generació i el seu estil musical va influir a molts compositors del segle xx. Entre les seves obres més conegudes destaquen la Pavana, el Rèquiem, els nocturns per a piano i les cançons Après un rêve i Clair de lune. Encara que les seves composicions més conegudes i accessibles per al gran públic són generalment les dels seus primers anys, Fauré va compondre gran part de les seves obres més apreciades pels crítics al final de la seva carrera, en un estil harmònicament i melòdicament més complex.

Va néixer en una família culta però sense particular afició musical, i va demostrar el seu talent per a la composició quan tot just era un nen. Va ser enviat a un col·legi de música a París, on es va formar per ser organista d'església i director de cor. Entre els seus mentors es trobava Camille Saint-Saëns, qui es va convertir en el seu amic de per vida. Després de graduar-se el 1865, Fauré es guanyava la vida de manera modesta com a organista i mestre, el que li deixava poc temps per compondre.

Quan va aconseguir l'èxit i va ocupar els importants càrrecs d'organista de l'església de la Madeleine i director del Conservatori de París, gairebé no tenia temps per compondre; durant les vacances d'estiu, es retirava al camp per dedicar-se a aquesta tasca. En els seus últims anys, Fauré va ser reconegut a França com el compositor francès més important de la seva època.

El 1922 se li va retre un homenatge musical nacional sense precedents a París, encapçalat pel llavors president Alexandre Millerand. Fauré tenia alguns admiradors a Anglaterra però la seva música, tot i que era coneguda en altres països, va trigar dècades a ser àmpliament acceptada.

El seu llegat ha estat descrit com l'enllaç entre el final de Romanticisme amb el Modernisme del segon quart del segle xx. Quan va néixer, Frédéric Chopin encara componia, i en el moment de la seva mort, s'escoltaven estils com el jazz i la música atonal de la Segona Escola de Viena. El Grove Dictionary of Music and Musicians, que el descriu com el compositor més avançat de la seva generació a França, indica que les seves innovacions harmòniques i melòdiques van influir en l'ensenyament de l'harmonia musical a generacions futures. Contrastant amb l'encant de les seves obres anteriors, les seves últimes composicions, escrites quan la seva sordesa era cada vegada més gran, són considerades difícils i de caràcter introvertit i, en altres ocasions, agitades i apassionades.