Qui va sortir amb Ludovic-Napoléon Lepic?

El vescomte Ludovic-Napoléon Lepic (París, 17 de desembre del 1839 - París, 27 d'octubre del 1889), fou un pintor i gravador impressionista francès. Contemporani d'Edgar Degas i Claude Monet i un dels setze signataris de la carta fundacional de l'impressionisme, la seva obra és molt poc coneguda.

El seu pare era mariscal de palau i superintendent de Napoleó III. Va decidir estudiar pintura i va ser deixeble de Cabanel, Gustave de Wappers i Charles Verlat. Va estudiar a l'estudi Gleyre amb Frédéric Bazille i Monet, de qui va ser un bon amic. Va tenir una estreta relació amb Edgar Degas amb qui freqüentava l'òpera i les curses de cavalls. Al quadre "Corredors abans de la sortida", Lepic és representat com un joquei amateur. Va participar en la primera exposició impressionista en 1874 animat per Degas, i hi va presentar 4 aquarel·les. En 1876, a la segona exposició impressionista, va presentar 36 paisatges. Amb els seus ingressos personals, donava suport als seus pintors amics, entre els que no comptava Paul Cézanne a que intentava excloure de les exposicions. Finalment va ser ell l'expulsat del grup per haver exposat simultàniament a un altre saló i va desistir de tornar a formar part de les exposicions col·lectives.

Lepic va treballar a París i Berck, a prop de Calais, on arribà per casualitat en equivocar-se de parada de tren i on decidí instal·lar-se permanentment. Va aconseguir uns efectes sorprenent mitjançant noves tècniques gràfiques. Igual que Degas, s'interessà per la figura de la ballarina i compta amb Roseta Mauri com a model. En 1872, va crear el museu d'Aix les Bains i va ser el seu primer conservador. En 1879, Lepic exposà individualment a la galeria "la vie moderne", i en 1883 al museu d'Arts Décoratifs. Més tard, viatjà a Egipte i Pompeia per participar en unes excavacions. Va ser membre de la legió d'honor.

Marie Sanlaville (París, 1847 - 1930) fou una ballarina francesa.

Deixebla de Louis Mérante i madame Dominique, professora de dansa de l'Òpera de París, la Sanlaville debutà en el cos de ball d'aquest coliseu, com a modesta ballarina, fins que les seves aptituds artístiques l'elevaren a un dels primers llocs.

Per la seva gràcia i vivacitat fou una verdadera encarnació de la dansa francesa, i durant els vint anys de la seva vida artística recollí nombrosos aplaudiments. Es retirà de l'escena el 1889. Destacà a Sylvia, La Farandola, Les jumeaux de Bergames, Les deux pigeons, etc.