Qui va sortir amb Lothair II?

Lothair II (835 – 8 August 869) was a Carolingian king and ruler of northern parts of Middle Francia, that came to be known as Lotharingia, reigning there from 855 until his death in 869. He also ruled over Burgundy, holding from 855 just the Upper regions, and from 863 also the Lower Burgundy. He was the second son of Emperor Lothair I and Ermengarde of Tours. He was married to Teutberga (died 875), daughter of Boso the Elder.

Waldrada també coneguda com a Waldrade (segona meitat del segle ix) fou la concubina de Lotari II de Lotaríngia. Pertanyia a una noble família, d'origen gal·loromà, i molts dels seus antecessors havien desenvolupat càrrecs important en temps dels merovingis. D'acord amb el seu oncle Günther, arquebisbe de Colònia, aconseguí que es condemnés a la reina Teutberga pel Concili d'Aquisgrà (Aix-la-Chapelle) el 860 com a culpable d'adulteri, amb la fi que fos repudiada i poder ella casar-se amb Lotari.

Sospitant el papa Nicolau I que algun misteri s'amagava en l'ignominiós procés seguit a Teutberga, envià dos llegats per a depurar la veritat; però guanyats aquests per Waldrada, obraren contra les instruccions rebudes del Sume Pontífex i confirmaren la condemnació de Teutberga en un Concili celebrat a Metz el 863. Dos anys després el Papa envià a un nou llegat per obligar a Lotari a que es tornés a unir amb la seva muller; el rei llavors aparentà sotmetre's, i Waldrada es dirigí a Roma amb l'enviat del Papa, conforme a les ordres d'aquest; però a penes havien travessat els Alps, quan aquella s'escapoli, anant a reunir-se amb Lotari.

Llençada l'excomunió contra els culpables, Waldrada es retirà a l'abadia de Ludres, i allà s'assabentà del la sobtada mort del seu amant el 869; llavors fou a tancar-se en el monestir de Remiremont, on educà els seus tres fills, que havien estat desheretats com a bastards, inspirant-los sentiments de lluita i venjança.