Qui va sortir amb Linda Keith?

Linda Keith (born 1946) is a former British fashion model, best known for her work for Vogue magazine during the 1960s as well as her involvement in the rock music scene during the Swinging Sixties.

James Marshall «Jimi» Hendrix (Seattle, Washington, 27 de novembre del 1942 - Londres, Anglaterra, 18 de setembre de 1970), nascut Johnny Allen Hendrix, fou un guitarrista, cantautor i compositor estatunidenc. Tot i romandre només quatre anys a la fama, està àmpliament considerat com un dels guitarristes elèctrics més influents de la història de la música popular i com un dels músics més cèlebres del segle xx. La Rock and Roll Hall of Fame el descriu com «probablement el millor instrumentista de la història de la música rock».

Nascut a Seattle, Hendrix començà a tocar la guitarra als 15 anys. El 1961 s'allistà a l'Exèrcit dels EUA; l'any següent rebé una baixa honorable. Poc després es mudà a Clarksville (Tennessee) i començà a fer actuacions pel chitlin' circuit, guanyant-se un lloc al grup de teloners de The Isley Brothers i després amb Little Richard, amb el qual continuà treballant fins a mitjan 1965. Després tocà amb Curtis Knight and the Squires abans de traslladar-se a Anglaterra a finals del 1966, quan Linda Keith el descobrí i al seu torn interessà al baixista de The Animals, Chas Chandler, en convertir-se en mànager seu. En pocs mesos Hendrix aconseguí tres èxits que assoliren el top 10 del Regne Unit amb The Jimi Hendrix Experience: «Hey Joe», «Purple Haze» i «The Wind Cries Mary». Guanyà fama als EUA després de la seva actuació al Monterey Pop Festival de 1967; l'any següent Electric Ladyland, el seu tercer i últim àlbum d'estudi, assolia la primera posició als Estats Units; esdevingué el seu treball més reeixit comercialment i l'únic dels seus àlbums que seria número u. Com a actuador més ben pagat del món, encapçalà el Woodstock Festival el 1969 i l'Isle of Wight Festival de 1970 abans de morir accidentalment el 18 de setembre de 1970, asfixiant-se després de prendre barbitúrics a l'edat de 27 anys.

Les influències musicals de Hendrix foren el rock and roll i el blues elèctric nord-americà. Preferia els amplificadors de distorsió a alt volum i amb guany i utilitzà com a instrumentals els sons abans indesitjables causats per la realimentació positiva de l'amplificador de guitarra. Va ajudar a popularitzar l'ús del wah-wah al rock de masses i va ser el primer artista a utilitzar efectes de phaser estereofònics als enregistraments. Holly George-Warren de Rolling Stone comentà: «Hendrix fou pioner de l'ús de l'instrument com una font de so electrònic. Els tocadors d'abans havien experimentat amb la realimentació i la distorsió, però Hendrix convertí aquests efectes i altres en un vocabulari controlat i fluid cada part tan personal com el blues amb què començà».

Hendrix fou rebedor de diversos premis musicals al llarg de la seva vida i pòstumament. El 1967 els lectors de Melody Maker el votaren com a Músic Pop de l'Any i el 1968, la Billboard l'anomenà l'Artista de l'Any i la Rolling Stone el proclamà Actuador de l'Any. Disc and Music Echo l'honoraren com a ... Rolling Stone enumerà els seus tres àlbums d'estudi, Are You Experienced, Axis: Bold as Love i Electric Ladyland, entre els 100 millors àlbums de tots els temps, i a Hendrix com a millor guitarrista i sisè millor artista de tots els temps.

Keith Richards (Dartford, 18 december 1943) is een Brits gitarist, songwriter, zanger, producer en medeoprichter van de Engelse rockband The Rolling Stones.

Lewis Brian Hopkins Jones, dit Brian Jones, né le 28 février 1942 à Cheltenham (Gloucestershire) et mort le 3 juillet 1969 à Hartfield (Sussex de l'Est), est un musicien multi-instrumentiste britannique.

Icône des années 1960, il est le fondateur et le multi-instrumentiste des Rolling Stones, groupe pour lequel il a joué de 1962 à 1969. Originellement guitariste et harmoniciste, Brian Jones maîtrise de nombreux instruments. À partir de l'album Aftermath (1966), il intègre à de nombreux titres des instruments alors peu communs dans le rock and roll comme la flûte, le dulcimer, le sitar ou encore le mellotron. Le point culminant de cette instrumentation élargie est atteint dans l'album Their Satanic Majesties Request (1967). Il influence ainsi considérablement la musique des Stones dans leur période 1962-1969.

Leader du groupe à ses débuts sans jamais être véritablement considéré comme un compositeur à part entière, il est ensuite relégué au second plan par l'influence grandissante du duo Mick Jagger et Keith Richards. À partir de 1966, il connaît de sérieux problèmes de drogue ainsi que des difficultés dans sa vie sentimentale, devenant de moins en moins impliqué et n'apportant plus son talent qu'aux arrangements. Finalement, en raison de son caractère déjà difficile, son absence des studios et des problèmes judiciaires qui l'empêchent de participer aux futures tournées, il est contraint de quitter les Rolling Stones en juin 1969. À peine un mois après, il est retrouvé mort dans la piscine de sa résidence au sud de Londres. Sa disparition marque un changement dans la musique du groupe.

Il est un des symboles de la révolution des mœurs des années 1960 en Europe. Le bassiste originel des Stones, Bill Wyman, a dit de lui :

« … Il a créé le groupe. Il a choisi les membres. Il a nommé le groupe. Il a choisi la musique qu'on jouait. Il nous a trouvé des concerts… Très influent, très important, et puis il a perdu son pouvoir peu à peu — extrêmement intelligent — et il l'a gâché et tout s'est envolé. »