Qui va sortir amb Linda Keith?

Linda Keith (born 1946) is a former British fashion model, best known for her work for Vogue magazine during the 1960s as well as her involvement in the rock music scene during the Swinging Sixties.

James Marshall «Jimi» Hendrix (Seattle, Washington, 27 de novembre del 1942 - Londres, Anglaterra, 18 de setembre de 1970), nascut Johnny Allen Hendrix, fou un guitarrista, cantautor i compositor estatunidenc. Tot i romandre només quatre anys a la fama, està àmpliament considerat com un dels guitarristes elèctrics més influents de la història de la música popular i com un dels músics més cèlebres del segle xx. La Rock and Roll Hall of Fame el descriu com «probablement el millor instrumentista de la història de la música rock».

Nascut a Seattle, Hendrix començà a tocar la guitarra als 15 anys. El 1961 s'allistà a l'Exèrcit dels EUA; l'any següent rebé una baixa honorable. Poc després es mudà a Clarksville (Tennessee) i començà a fer actuacions pel chitlin' circuit, guanyant-se un lloc al grup de teloners de The Isley Brothers i després amb Little Richard, amb el qual continuà treballant fins a mitjan 1965. Després tocà amb Curtis Knight and the Squires abans de traslladar-se a Anglaterra a finals del 1966, quan Linda Keith el descobrí i al seu torn interessà al baixista de The Animals, Chas Chandler, en convertir-se en mànager seu. En pocs mesos Hendrix aconseguí tres èxits que assoliren el top 10 del Regne Unit amb The Jimi Hendrix Experience: «Hey Joe», «Purple Haze» i «The Wind Cries Mary». Guanyà fama als EUA després de la seva actuació al Monterey Pop Festival de 1967; l'any següent Electric Ladyland, el seu tercer i últim àlbum d'estudi, assolia la primera posició als Estats Units; esdevingué el seu treball més reeixit comercialment i l'únic dels seus àlbums que seria número u. Com a actuador més ben pagat del món, encapçalà el Woodstock Festival el 1969 i l'Isle of Wight Festival de 1970 abans de morir accidentalment el 18 de setembre de 1970, asfixiant-se després de prendre barbitúrics a l'edat de 27 anys.

Les influències musicals de Hendrix foren el rock and roll i el blues elèctric nord-americà. Preferia els amplificadors de distorsió a alt volum i amb guany i utilitzà com a instrumentals els sons abans indesitjables causats per la realimentació positiva de l'amplificador de guitarra. Va ajudar a popularitzar l'ús del wah-wah al rock de masses i va ser el primer artista a utilitzar efectes de phaser estereofònics als enregistraments. Holly George-Warren de Rolling Stone comentà: «Hendrix fou pioner de l'ús de l'instrument com una font de so electrònic. Els tocadors d'abans havien experimentat amb la realimentació i la distorsió, però Hendrix convertí aquests efectes i altres en un vocabulari controlat i fluid cada part tan personal com el blues amb què començà».

Hendrix fou rebedor de diversos premis musicals al llarg de la seva vida i pòstumament. El 1967 els lectors de Melody Maker el votaren com a Músic Pop de l'Any i el 1968, la Billboard l'anomenà l'Artista de l'Any i la Rolling Stone el proclamà Actuador de l'Any. Disc and Music Echo l'honoraren com a ... Rolling Stone enumerà els seus tres àlbums d'estudi, Are You Experienced, Axis: Bold as Love i Electric Ladyland, entre els 100 millors àlbums de tots els temps, i a Hendrix com a millor guitarrista i sisè millor artista de tots els temps.

Keith Richards (Dartford, Kent 18 de desembre de 1943) és un músic i compositor anglès de rock, que ha aconseguit fama internacional com a cofundador, guitarrista, vocalista secundari i coautor principal de cançons del grup The Rolling Stones. La seva associació com a compositor amb Mick Jagger és una de les més reeixides de la història. La seva carrera abasta més de sis dècades i el seu estil de tocar la guitarra ha estat una marca registrada dels Rolling Stones al llarg de la carrera de la banda. Richards va guanyar notorietat a la premsa per les seves implicacions romàntiques i el consum de drogues il·lícites, i sovint va ser retratat com una figura contracultural.

Brian Jones (Cheltenham, Gloucestershire, 28 de febrer de 1942 - Hartford, Sussex, 3 de juliol de 1969) fou un músic anglès de rock. El seu nom original és Lewis Brian Hopkin-Jones. Des de nen demostrà les seves capacitats instrumentals, i ja als nou anys tocava el banjo d'oïda i aprengué a tocar la guitarra. El 1959 tocà el saxo alt en un grup local, The Ramrods, i l'any següent viatjà per Europa, tocant l'harmònica als cafès i les places. A Londres va fer amistat amb Mick Jagger i Keith Richards, amb els quals compartí un pis a Chelsea. Ells tres, junt amb Dick Taylor, Ian Stewart i Charlie Watts formaren un grup de blues que, després d'alguns canvis, es convertí el 1962 en The Rolling Stones. Dins dels Stones, sobretot als inicis, va tenir una gran influència a l'hora de triar temes tradicionals i també en els arranjaments, ja que era el membre del grup amb més coneixements musicals, per bé que mai compongué cap peça. Tocava la guitarra - dominava la tècnica del "bottleneck", típica dels guitarristes de blues -, l'harmònica, el sítar, el dulcimer, la marimba i diverses percussions. S'anà distanciant dels Stones fins al punt de tocar cada vegada menys en els discs, a causa de la seva addicció a les drogues i també per no estar d'acord amb les composicions de Jagger i Richards. El 1967, després d'un viatge a Tunísia, enregistrà un disc amb percussions africanes. Quan la seva xicota, Anita Pallenberg, el deixà per Keith Richards, agafà una depressió i pel desembre de 1968 va fer la seva darrera actuació amb el grup. Pel juny de 1969 Jagger i Richards pràcticament l'expulsaren dels Stones i un mes després apareixia ofegat a la piscina de casa seva.