Qui va sortir amb Juli Cèsar?

Gai Juli Cèsar (llatí: Gaius Iulius Caesar), més conegut com a Juli Cèsar (Roma, d. 12 de juliol de 100 aC ↔ 13 de juliol de 100 aC - Teatre de Pompeu, 15 de març de 44 aC), va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana. Nascut en el si de la gens Júlia, una família patrícia d'escassa fortuna, va estar emparentat amb alguns dels homes més influents de la seva època, com el seu oncle Màrius, qui influiria de manera determinant en la seva carrera política.

Postúmia (en llatí Postumia) era la dona de Servi Sulpici Galba. Era una dona intrigant i de mal caràcter i es diu que va ser una de les amants de Juli Cèsar. Ciceró sospitava que el seu llegat Pomptí va sortir de Cilícia cap a Roma per anar al darrere dels encants d'aquesta dona.

Mamurra (en llatí Mamurra) era un cavaller romà nascut a Formiae, comandant d'enginyers (praefectus fabrum) a l'exèrcit de Juli Cèsar a la Gàl·lia.

Mercès a les liberalitats de Cèsar va amassar una gran fortuna i segons Plini el Vell va ser la primera persona de Roma que va recobrir totes les parets exteriors de casa seva amb marbre i també el primer que va tenir a casa columnes de marbre massís.

Catul, en un dels seus poemes, ataca durament a Cèsar i a Mamurra, acusant-los de tota mena de delictes, però el dictador, en lloc de prendre represàlies, va convidar al poeta a sopar. Catul, encara, va atacar les relacions de Cèsar i Mamurra en un altre poema, i en un tercer al·ludeix a Mamurra amb el nom de decoctor Formianus (maversador Formià). Encara vivia en temps d'Horaci que anomena a Formiae com Mamurrarum urbs en to de burla, del que es dedueix que el seu nom s'havia convertit en una paraula de menyspreu.

Múcia Tèrcia (Mucia Tertia, segle I aC) va ser una dama romana de finals del període republicà. Era la tercera filla de l'orador i polític Quint Muci Escèvola (cònsol el 95 aC), i de Lèlia, filla de Gai Leli Sapiens. Era cosina de Quint Cecili Metel Celer que va ser cònsol l'any 60 aC, i de Quint Cecili Metel Nepot (cònsol 57 aC).

va ser la tercera esposa de Pompeu Magne, al qual va donar dos fills, Gneu i Sext Pompeu, i una filla, Pompeia.

Múcia havia estat casada abans amb el fill de Gai Mari, mort durant la guerra civil contra Sul·la. Pompeu es va divorciar d'ella quan va tornar de la guerra contra Mitridates VI Eupator (61 aC) acusant-la d'adulteri (es creu que va ser seduïda per Cèsar). Múcia es va tornar a casar, amb Marc Emili Escaure, fillastre del dictador Sul·la, amb qui va ser mare d'un altre fill, Marc Emili Escaure el jove, que més tard va donar suport al seu germanastre Sext Pompeu en el seu enfrontament amb Octavi. L'any 39 aC va anar a Sicília per fer de mediadora entre el seu fill Sext i August. Encara vivia al temps de la batalla d'Àccium (31 aC). August la va tractar sempre amb gran respecte.

Lollia was an Ancient Roman noblewoman. She was the wife of Roman general Aulus Gabinius. She was also a mistress of Julius Caesar.

Servília la Major (en llatí: Servilia Caepionis Maior) va ser una matrona romana de finals de l'època republicana, coneguda principalment per haver estat amant de Juli Cèsar i mare de Marc Juni Brutus. Els seus pares van ser Lívia Drusa, germana de Marc Livi Drus, i Quint Servili Cepió el jove. Després de l'escandalós divorci dels seus pares, es va criar a casa del seu oncle matern, Marc Livi Drus. Cató d'Útica era el seu germanastre.

Servília es va casar dues vegades: el seu primer marit va ser Marc Juni Brutus (mort el 77 aC), amb el qual va tenir un fill, de nom igualment Marc Juni Brutus. Més tard, es va casar amb Dècim Juni Silà, amb el qual va ser mare de tres filles. Cap al 63 aC es va convertir en amant de Cèsar, amb el qual va mantenir una relació que es va allargar durant anys. Sembla que Cèsar estava més fascinat per la seva personalitat que pels seus encants. Després de la Segona Guerra Civil romana contra Pompeu, Cèsar la va afavorir permetent-li adquirir a preu reduït algunes propietats confiscades.

Segons Ciceró, després de l'assassinat de Cèsar a mans de Brutus, entre d'altres, Servília va hostatjar alguns dels assassins a casa seva, i va oferir-los ajuda. Després de la mort de Brutus, les cendres del qual li van ser enviades, va viure sota la protecció de Pomponi Àtic.

Cossútia (llatí: Cossutia) va ser una dama romana, la primera esposa de Juli Cèsar. Pertanyia a la gens Cossútia, una família de rang eqüestre, i era molt rica.

Els seus pares la van prometre a Cèsar quan aquest era encara molt jove, però se'n va divorciar als 17 anys, ja que volia casar-se amb Cornèlia Cinnil·la, la filla de Luci Corneli Cinna.

Semprònia (en llatí Sempronia) va ser una dama romana. Es va casar amb Dècim Juni Brutus, cònsol l'any 77 aC.

Era una dona de grans atractius personals, amb aficions literàries i una bona escriptora, però tenia un caràcter llicenciós. Va participar en la conspiració de Catilina però el seu marit no en sabia res. Quint Asconi parla d'una Semprònia, filla de Tudità i mare de Publi Clodi Pulcre, i diu que va testificar al judici contra Miló l'any 52 aC i que probablement és la mateixa persona.

Eunoé Maura (en berbère : ⴰⵡⵙⵏⵓⴼⴰ - Ausnufa) était une reine berbère de Maurétanie et épouse du roi Bogud.

Aussi connue sous le nom d'Euryes, Euries ou Eunoa.

Clòdia Pulcra Quarta (llatí: Clodia Pulchra Quarta; circa 95 o 94 aC), coneguda simplement com a Clòdia, va ser una de les tres filles del patrici romà Api Claudi Pulcre (cònsol 79 aC). Estava casada amb Quint Cecili Metel Cèler, i per aquest motiu era coneguda com a Clodia Metelli ('Clòdia [esposa] de Metel'), per distingir-la de les seves germanes. Ha estat tradicionalment identificada amb la Lèsbia dels poemes de Catul.

Ниса (др.-греч. Νύσα) — дочь царя Вифинии Никомеда IV (по другим, видимо, устаревшим сведениям — Никомеда III), жившая в I веке до н. э.

Cleòpatra (o Cleopatra) VII Filopàtor (grec antic: Κλεοπάτρα Φιλοπάτωρ) va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran. Va néixer cap a l'any 69 aC, i va morir l'any 30 aC. Era filla de Cleòpatra V Trifena i de Ptolemeu XII Auletes, de qui va heretar el tron l'any 51 aC a l'edat de 18 anys juntament amb el seu germà Ptolemeu XIII Filopàtor (que tenia tan sols 12 anys), que seria el seu home, segons el requeriment de les lleis de regnat i successió del moment.