Qui va sortir amb Jean-Jacques Rousseau?

Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, 28 de juny de 1712 - Ermenonville, 2 de juliol de 1778) fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.

En vida, la seva obra va ser polèmica. El va acabar allunyant dels altres enciclopedistes i el va enfrontar a l'Església catòlica. Entre les seves obres més importants es troben els Discursos, Émile i El contracte social. Les seves obres autobiogràfiques són considerades precursores del romanticisme.

La filosofia política de Rousseau se situa dins del corrent contractualista dels filòsofs britànics dels segles xvii i xviii, i el seu famós Discurs sobre l'origen i fonaments de la desigualtat entre els éssers humans és concebut com un diàleg obert amb l'obra de Thomas Hobbes. Precursor del pensament democràtic, el seu punt de partida és una crítica contra la ingenuïtat del pensament il·lustrat, especialment en la tasca que la Il·lustració atorgà a la cultura i al coneixement com a proveïdor de bondat. Defensà que la cultura és una capa de convencions i arbitrarietats que se superposa a l'humà originari i que per tant, falseja i perverteix les condicions superiors que l'ésser humà posseeix de manera intrínseca. L'artificialitat de les regles formen la societat i el llenguatge dels diferents pobles, que neguen als individus la possibilitat d'una realització plena com a tals i perverteixen el seu ésser natural. La seva consideració de l'ésser humà com a individu cultural posa els fonaments de l'etnologia moderna, com assenyalà Claude Lévi-Strauss.

La seva obra iconoclasta prefigurà les teories evolucionistes de Charles Darwin. La seva herència de pensador radical i revolucionari està probablement més ben expressada en la seva frase més cèlebre, del Contracte social: l'ésser humà neix lliure, però per tots costats està encadenat. Les seves idees polítiques influïren en la Revolució francesa i en el desenvolupament de les teories liberals i nacionalistes. És conegut, particularment, pels seus treballs sobre l'ésser humà, la societat i l'educació.

Françoise-Louise de Warens, born Louise Éléonore de la Tour du Pil, also called Madame de Warens (31 March 1699 – 29 July 1762), was the benefactress and mistress of Jean-Jacques Rousseau.

Warens was born in Vevey, into a Swiss Protestant family who had immigrated to Annecy, but became a Roman Catholic in 1726 in order to receive a church pension which had been instated to increase the spread of Roman Catholicism near Geneva, then a bastion of Protestantism.

She was known to have led a liberal life for a woman of her time. She annulled her marriage to M. de Warens in 1726 after failing in a clothing business. Rousseau met her for the first time on Palm Sunday 1728. It was said that she was a spy and a converter for Savoy, then part of the Kingdom of Sardinia. Though Warens was originally a teacher to Rousseau, they became sexually engaged after she openly initiated him in the matters of love and "intimacy". Françoise-Louise de Warens died in poverty in 1762 in Chambéry, of which Rousseau did not learn until six years afterwards. Rousseau describes his relationship with her in his Confessions.