Qui va sortir amb Jane Popincourt?

Louis I d'Orléans, Duke of Longueville (1480 – Beaugency, 1 August 1516), was a French aristocrat and general, Grand Chamberlain of France and governor of Provence.

Louis was the second son of François d'Orléans, Count of Dunois and Agnes of Savoy. He succeeded his elder brother François II in 1512, and became 2nd Duke of Longueville, Count of Montgommery, Count of Tancarville, Prince of Châlet-Aillon, Marquis of Rothelin and viscount of Abberville. His paternal grandfather, Jean, Count of Dunois, was the illegitimate son of Louis I, Duke of Orléans – son of King Charles V of France.

On 16 August 1513, Louis was taken prisoner by the English at the battle of the Spurs when he attempted to bring relief to the siege of Thérouanne. He was sent to Catherine of Aragon, who first lodged him in the Tower of London while she dealt with the Scottish invasion and the battle of Flodden. Longueville was treated very well in England, having a relationship with Jane Popincourt. He stood in for Louis XII of France in the marriage ceremony with Mary Tudor in Greenwich Palace on 13 August 1514.

Louis married in 1504, Johanna of Hachberg-Sausenberg, daughter of Philip of Hochberg.
They had:

• Claude (1508 – November 9, 1524), Duke of Longueville and peer of France
• Louis II (1510 – June 9, 1537), married Marie of Lorraine (Mary of Guise), succeeded his brother
• François (1513–1548), Marquis of Rothelin, married Jacqueline de Rohan and had issue:
  • Léonor d'Orléans, duc de Longueville, and Francoise d'Orléans
  • Another source claims the Marquis had an affair with Françoise de Blosset, resulting in a daughter, Francoise d'Orléans-Rothelin.
• Charlotte (1512–1549), Mademoiselle de Longueville prior to her marriage to Philippe, Duke of Nemours

Enric VIII d'Anglaterra (anglès: Henry VIII) (Palau de Placentia, 28 de juny de 1491 - Palau de Whitehall, 28 de gener de 1547) va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort. Va ser el segon monarca de la casa Tudor, fill d'Enric VII i Elisabet de York. Famós per haver-se casat sis vegades i per exercir el poder més absolut entre tots els monarques anglesos. Entre els fets més notables del seu regnat s'inclou la seva ruptura amb l'Església Catòlica Romana, i el seu establiment com cap de l'Església d'Anglaterra (Església Anglicana), la dissolució dels monestirs, i la unió d'Anglaterra amb Gal·les.

També va promulgar legislacions importants, com les diverses actes de separació amb l'Església de Roma, de la seva designació com cap suprem de l'Església d'Anglaterra, les Union Acts de 1535 i 1542, que van unificar a Anglaterra i Gal·les com un sol estat, la Buggery Act de 1533, primera legislació contra la sodomia a Anglaterra, la Witchcraft Act de 1542, que castigava amb la mort la bruixeria.

Va ser un àvid apostador i jugador de daus. En la seva joventut va practicar esports com les justes, la caça i el royal tennis, avantpassat de l'actual tennis. Va ser també un músic complet, escriptor i poeta. També es va involucrar en la reconstrucció i millorament de diversos edificis importants, com el palau Nonsuch, la capella del King's College a Cambridge, i l'Abadia de Westminster a Londres. En molts casos es tractava d'edificis confiscats, per exemple al Cardenal Thomas Wolsey, entre ells Christ Church a Oxford, el palau de Hampton Court, el palau de Whitehall i el Trinity College a Cambridge.

La protecció que va dispensar al pintor alemany Hans Holbein es va traduir en una formidable sèrie de retrats i dibuixos a color, que efigien a molts personatges de la Cort d'aquella època. Destaca l'efígie del mateix Enric VIII, del Museu Thyssen-Bornemisza.