Qui va sortir amb Jane Birkin?

Jane Mallory Birkin OBE, coneguda simplement com a Jane Birkin (Londres, 14 de desembre de 1946 - 6è districte de París, 16 de juliol de 2023), va ser una model, cantant, actriu i directora de cinema francoanglesa.

Després d'una carrera modesta com a actriu a Anglaterra i del seu divorci amb el compositor John Barry amb qui havia tingut una filla, Kate, va decidir anar-se'n cap a França el 1967. Fou aleshores quan va conèixer el cantautor Serge Gainsbourg que va impulsar la seva trajectòria artística i amb qui tingué la seva segona filla, Charlotte Gainsbourg, que és actriu de cinema.

Com a cantant, la seva cançó més coneguda és potser el duet Je t'aime... moi non plus, cantada amb Gainsbourg, que esdevingué un èxit internacional i va assolir la primera posició de vendes al Regne Unit. A partir dels anys 1970, s'imposà com a actriu gràcies a les comèdies de Claude Zidi i de Michel Audiard. La seva tercera filla, Lou Doillon (nascuda el 1982), que tingué amb el director de cinema Jacques Doillon, parella de Birkin entre 1980 i 1992, és cantant i actriu.

També és coneguda per haver donat nom a la popular bossa Birkin d'Hermès.

Olivier Rolin (French pronunciation: [ɔlivje ʁɔlɛ̃]; born 17th May 1947 in Boulogne-Billancourt) is a French writer. He won the Prix Femina in 1994, for his novel Port-Soudan.

His brother Jean is also a writer and journalist.

Jacques Doillon (French: [dwajɔ̃]; born 15 March 1944) is a French film director and screenwriter.

Lucien Ginsburg (París, 2 d'abril de 1928 - París, 2 de març de 1991), de nom artístic Serge Gainsbourg, va ser un músic francès. Una de les seves cançons més conegudes és, potser, Je t'aime... moi non plus (en català seria, T'estimo... jo tampoc). Es tracta d'una peça composta el 1967 i inicialment gravada amb Brigitte Bardot (a qui la dedicà, arran de la seva relació sentimental), però coneguda sobretot en la seva segona versió, gravada el 1969 amb Jane Birkin, la seva parella aleshores. Una altra de les peces per les quals és més conegut fora de França és la cançó Poupée de cire, poupée de son (Nina de cera, nina de segó), composta per ell i cantada per France Gall, guanyadora el 1965 del Festival d'Eurovisió com a representant de Luxemburg.

Sortia amb dones de gran bellesa, que feia cantar amb ell i portava a la fama, tot i que la major part d'elles el van abandonar perquè se sentien com un objecte o una medalla per mostrar, poc valuoses per si mateixes si ell havia de fer-los de Pigmalió.

Als anys vuitanta la seva carrera va decaure profundament. Al final d'aquesta època, Gainsbourg es va inventar un nou personatge, Gainsbarre (del joc de mots "se barre", és a dir, 'fot el camp'), molt mediàtic i que mostrava voluntàriament el seu costat més polèmic. Va cridar molt l'atenció dels francesos quan, per exemple, el 1984 va cremar un bitllet de 500 francs a la televisió TF1.

Va cantar amb la seva filla Charlotte Gainsbourg, filla de Jane Birkin, quan ella era encara adolescent. El 2009 Charlotte Gainsbourg va treure el seu tercer àlbum en solitari, IRM, en què va participar el nord-americà Beck Hansen. El 2010 es va produir un film basat en la biografia de Serge Gainsbourg, titulat Serge Gainsbourg, vie héroïque (en català, «Serge Gainsbourg, vida heroica»), dirigida per Joann Sfar.

La seva primera biografia escrita directament en castellà es va editar el 2015.