Qui va sortir amb Isabella Rossellini?

Isabella Fiorella Elettra Giovanna Rossellini, coneguda amb el nom d'Isabella Rossellini (Roma, 18 de juny de 1952) és una actriu, model, i escriptora italiana, que compta també amb la nacionalitat estatunidenca.

David Lynch (Missoula, 20 de gener de 1946 - Taft, 16 de gener de 2025) fou un director de cinema, artista visual, músic i actor estatunidenc. Va estar nominat tres cops als premis Oscar com a millor director. Va ser un dels màxims representats del corrent surrealista dintre del cinema atès que les seves pel·lícules sovint transporten l'espectador a un món de somnis i misteri. La seva primera pel·lícula va ser Eraserhead, una pertorbadora i aterridora història de surrealisme duta al límit. Abans, però, ja havia rodat set curtmetratges, el primer el 1966: Six Men Getting Sick, que va començar com un projecte artístic d'escultures de relleu i va esdevenir un curtmetratge d'un minut de duració, i el seguiren The Alphabet i The Grandmother.

El 1990 va aconseguir atrapar més de 50 milions de teleespectadors només a Amèrica amb la inoblidable sèrie de televisió Twin Peaks, alhora que rodava Cor salvatge, en la qual va participar Duwayne Dunham, responsable de diversos episodis de la mítica sèrie. Va ser cancel·lada el 1992 perquè a mesura que s'anava acostant al món de Lynch, la sèrie perdia audiència als Estats Units d'Amèrica, ben al contrari del que succeïa a Europa. Malgrat tot, Lynch va dirigir una pel·lícula el mateix any per a concloure la sèrie a mode de preqüela: Twin Peaks: Els últims dies de Laura Palmer.

Després de perdre força públic en les darreres pel·lícules, Lynch va dirigir el 1999 una història diferent del que havia rodat fins aleshores: el drama Una història de debò. Afortunadament per als aficionats al cinema de Lynch, tres anys després va tornar a sorprendre amb el film Mulholland Drive (2002), que ha fet història dins del món de l'art surrealista.

Lynch també va treballar com a músic, gravant els àlbums BlueBOB (2001), Crazy Clown Time (2011) i The Big Dream (2013), i també va conrear la pintura i la fotografia. Va escriure els llibres Images (1994), Catching the Big Fish (2006) i Room to Dream (2018). Va dirigir diversos vídeos musicals, per a artistes com X Japan, Moby, Interpol, Nine Inch Nails i Donovan, i anuncis per Dior, YSL, Gucci i el Departament de Sanitat de la Ciutat de Nova York. Practicant de la Meditació transcendental, va fundar la Fundació David Lynch per finançar lliçons de meditació per a estudiants, veterans i altres poblacions en risc. Fumador de tota la vida, li van diagnosticar emfisema el 2020, i va morir el 15 de gener de 2025, després de ser evacuat de casa seva a causa dels incendis forestals del sud de Califòrnia.

Sir Gary Leonard Oldman (Londres, 21 de març de 1958) és un actor de cinema i teatre, productor i músic anglès guanyador del premi premi Oscar, Globus d'Or, Premis BAFTA, SAG, així com molts premis de la crítica internacional. En els seus inicis, Oldman fou membre de la Royal Shakespeare Company i s'ha guanyat el reconeixement de molts com un dels grans actors de la seva generació. Després d'una carrera desigual degut a la tria de projectes que han rebut rebuig de la crítica, Oldman rebé enormes reconeixements per interpretar a Winston Churchill a la pel·lícula Darkest Hour, que rebé sis nominacions als Oscar. Gary Oldman era conegut com «el millor actor mai nominat a l'Oscar» fins que va ser nominat l'any 2012 per interpretar George Smiley en la pel·lícula Tinker, Tailor, Soldier, Spy. Són mítiques les seves interpretacions a les pel·lícules Dràcula de Bram Stoker, Sid and Nancy i a les franquícies de The Dark Knight, on interpreta al comissari Gordon, o Harry Potter, on donà vida a Sirius Black. Va rebre el Knight Bachelor el 2005 per Rei Carles en els seus Honors d'Aniversari.

Tingué una infància molt turbulenta, de la qual parla a la seva primera pel·lícula com a director: Nil by Mouth, on va guanyar el BAFTA al millor guió. Sempre perseguit pels seus problemes amb l'alcohol en la seva joventut, Oldman ha dedicat gran part de la seva vida a criar sol els seus fills i a fer créixer una sòlida carrera allunyat dels excessos i els conflictes.

Rebé una acusació d'una de les seves ex-mullers, que declarà que Oldman la va pegar quan li va demanar el divorci. L'acusació ha estat desmentida per escrit pel seu fill, Gulliver Oldman.