Qui va sortir amb Hernán Cortés?

Hernán Cortés de Monroy i Pizarro Altamirano (Medellín, Badajoz, 1485 – Castilleja de la Cuesta, Sevilla, 2 de desembre de 1547), primer Marquès de la Vall d'Oaxaca, fou un conquistador castellà que va encapçalar l'expedició que va causar la caiguda de l'Imperi asteca i de gran part del continent de Mèxic en favor de la Corona de Castella, a començament del segle xvi. Cortés va ser part de la generació de colonitzadors hispans que va iniciar la primera fase de la colonització castellana de les Amèriques.

Nascut a Medellín (Extremadura), en una família noble aragonesa, Cortés va optar per dedicar la seva vida al Nou Món. Va ser a l'Hispaniola i més tard a Cuba, on va rebre una encomienda i, per un curt temps, es va convertir en alcalde (jutge) de la segona ciutat espanyola fundada l'illa. El 1519, va ser elegit capità de la tercera expedició al continent, una expedició en part finançada. La seva enemistat amb el governador de Cuba, Diego Velázquez de Cuéllar, es va traduir en la retirada de l'expedició a l'últim moment, una ordre que Cortés va ignorar. Arribat al continent, Cortés va executar una estratègia reeixida d'aliar-se amb alguns dels pobles indígenes contra els altres. També va utilitzar com a intèrpret una dona nativa, Malintzin coneguda com “La Malinche”, que més tard tindria un fill amb Cortés. Quan el governador de Cuba va enviar emissaris per detenir-lo, Cortés va lluitar i els va vèncer mitjançant el reforç de tropes addicionals. Cortés va escriure cartes directament al rei demanant-li que se’l reconeguessin els seus èxits en lloc de castigar-lo per motí. Després d'enderrocar l'imperi asteca, Cortés va ser guardonat amb el títol de Marquès de la Vall d'Oaxaca, mentre que el més prestigiós títol de virrei va ser donat a un noble d'alt rang, Antonio de Mendoza. Cortés va tornar a Espanya el 1541 on va morir en pau, però amargat.

Degut a la polèmica que l'envolta i l'escassetat de fonts fidedignes d'informació sobre ell, és difícil afirmar res definitiu sobre la seva personalitat i motivacions. La celebritat inicial dels conquistadors no va permetre un examen profund de la figura de Cortés. Posteriorment, la reconsideració de la figura dels conquistadors en el context d'una perspectiva anti-colonial moderna i subratllant en gran manera la preocupació pels drets humans, ha portat a una visió de llegenda negra que tampoc no ha permès la comprensió objectiva de Cortés com a individu. Com a resultat d'aquestes tendències històriques, les descripcions de Cortés tendeixen a ser simplistes, ja sigui condemnatòries o idealitzades.

Doña Isabel Moctezuma (born Tecuichpoch Ichcaxochitzin; 1509/1510 – 1550/1551) was a daughter of the Aztec ruler Moctezuma II. She was the consort of Atlixcatzin, a tlacateccatl, and of the Aztec emperors Cuitlahuac, and Cuauhtemoc and as such the last Aztec empress. After the Spanish conquest, Doña Isabel was recognized as Moctezuma's legitimate heir, and became one of the indigenous Mexicans granted an encomienda. Among the others were her half-sister Marina (or Leonor) Moctezuma, and Juan Sánchez, an Indian governor in Oaxaca.

Isabel was married to one tlacateccatl, two Aztec emperors and three Spaniards, and widowed five times. She had a daughter out of wedlock whom she refused to recognize, Leonor Cortés Moctezuma, with conquistador Hernán Cortés. Her sons founded a line of Spanish nobility. The title of Duke of Moctezuma de Tultengo descends from her brother, and still exists.

La Malinche (* um 1505 nahe Coatzacoalcos; † um 1529 in Tenochtitlan), im Nahuatl Malintzin oder Malinalli genannt, von den Spaniern auf den Namen Marina getauft und danach Doña Marina genannt, spielte als Dolmetscherin und spätere Geliebte des Konquistadors Hernán Cortés eine bedeutende Rolle während dessen Eroberungsfeldzuges gegen die Azteken. Auch Cortés selbst wurde „Malinche“ genannt, etwa von Moctezuma.