Qui va sortir amb Hendrickje Stoffels?

Hendrickje Stoffels (Bredevoort, 1626 - Amsterdam, 21 de juliol de 1663) fou una model i marxant d'art neerlandesa, que va ser durant molt de temps amant i companya de Rembrandt. Aquesta parella estava impossibilitada de casar-se per la voluntat expressada en el testament de la finada esposa de Rembrandt, Saskia van Uylenburgha. El 1654 Hendrikje infantà la filla de Rembrandt anomenada Cornelia. Als darrers anys de la seva relació, Hendrickje gestionà els negocis de Rembrandt junt amb el fill del pintor, Titus.

Hendrickje va ser la model per a diverses obres de Rembrandt.

Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, Països Baixos, 15 de juliol de 1606 - Amsterdam, 4 d'octubre de 1669) fou un pintor i gravador del barroc neerlandès. Generalment, és considerat com un dels més grans pintors i gravadors de la història de l'art europeu i el més important de la història holandesa. Les seves contribucions a l'art van formar part d'un període que els historiadors anomenen Edat d'Or neerlandesa.

Havent aconseguit triomfar com a jove pintor de retrats, els seus últims anys van estar marcats per la tragèdia personal i les dificultats financeres. Tanmateix, els seus dibuixos i pintures foren populars al llarg de la seva vida, i la seva reputació com a artista continua sent elevada, i durant vint anys va ser mestre de gairebé tots els pintors holandesos més importants. Les seves obres més representatives són retrats dels seus contemporanis, autoretrats i il·lustracions d'escenes de la Bíblia. Els seus autoretrats formen una única i íntima biografia, en la qual el mateix artista realitza una introspecció sense vanitat i amb la sinceritat més gran.

En les pintures i gravats, mostra un coneixement complet de la iconografia clàssica, que modela per adaptar-se a les exigències de la seva pròpia experiència; per tant, en la representació d'una escena bíblica, Rembrandt tenia un bon coneixement del text específic, l'assimilació de la composició clàssica, i les seves observacions de la població jueva d'Amsterdam. A causa de la seva empatia per la condició humana, ha estat anomenat "un dels grans profetes de la civilització."

Les dues etapes de la vida de Rembrandt (la pròspera i l'adversa) es reflecteixen en les seves obres, i molt especialment en els autoretrats. Mentre que els primers són alegres i brillants, els dels darrers anys tenen un caràcter molt més serè i fosc, amb una profunditat superior. Totes les seves obres són plenament barroques, i estan dominades per l'acció, el dramatisme i un realisme derivat de l'observació del món que l'envoltava.