Qui va sortir amb Guillermina Suggia?

  • Pau Casals data de Guillermina Suggia de fins a . La diferència d'edat era de 8 anys, 5 mesos i 23 dies.

Guillermina Suggia

Guillermina Suggia

Guilhermina Augusta Xavier de Medin Suggia (Porto, 27 de juny del 1885 - 30 de juliol del 1950) fou una violoncel·lista portuguesa.

Els primers estudis, els va fer a Lisboa amb David de Sousa i més tard fou deixebla de Klengel en el Conservatori de Leipzig, i feu la seva presentació en públic, amb gran èxit, el 1906, en un concert de la Gewandhaus dirigit per Nikisch. Després d'una extensa gira per Europa, treballà a París entre el 1906 i el 1912 algun temps sota la direcció de Casals, de qui en fou parella sentimental. Malgrat no estar casats per moralitat de l'època se'ls presentava com marit i muller. En separar-se el 1912 emprengué de nou una gira per Europa, en acabar la qual s'establí definitivament a Londres.

Le seva bellesa d'estil i la perfecció del seu fraseig no va restar superada, segons la crítica anglesa, per cap dels concertistes de violoncel durant molts anys.

llegir més...
 

Pau Casals

Pau Casals

Pau Casals i Defilló (el Vendrell, 29 de desembre de 1876 - San Juan, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. La seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món. La seva interpretació d'El cant dels ocells ha esdevingut un símbol de pau i llibertat arreu del món, i de manera molt més significativa dins del modernisme català. Promogué fundacions per a l'impuls i la divulgació de la música.

Pau Casals ha estat un dels violoncel·listes amb més talent del segle xx. Reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d'orquestra del seu temps, continua avui dia sent una icona musical de referència.

Com a violoncel·lista va aportar canvis innovadors en l'execució del violoncel, que va convertir en un gran instrument solista. Com a director i mestre, buscava igualment la profunditat expressiva, l'essència musical que ell aconseguia amb el violoncel. Fritz Kreisler el va definir com «el rei de l'arquet» i Eugene Ormandy va dir de Pau Casals: «No és solament el més gran violoncel·lista, sinó possiblement el músic viu més extraordinari del món».

llegir més...