Qui va sortir amb Francis Bacon (pintor)?

Francis Bacon (Dublín, 28 d'octubre de 1909 – Madrid, 28 d'abril de 1992) va ser un pintor angloirlandès d'estil figuratiu molt personal. Centrat en la forma humana, els seus temes incloïen les crucifixions, els retrats a papes, els autoretrats, i els retrats a amics propers, amb figure abstractes sovint aïllades en estructures geomètriques. Bacon va rebutjar diverses classificacions per a la seva obra i va afirmar que lluitava per mostrar "la brutalitat dels fets." Es va construir una reputació com un dels gegants de l'art contemporani amb el seu estil únic.

Bacon deia que veia les imatges "en sèries", i la seva obra, formada pel voltant de 590 quadres existents juntament amb molts altres que ell mateix va destruir, se centrava típicament en un únic subjecte durant períodes llargs, sovint en formats de tríptic o díptic. El resultat es pot descriure a grans trets com seqüències o variacions de determinats motifs; inclosa la sèrie de quadres biomorfs dels anys 1930, inspirada en Picasso, les Eumènides dels anys 1940, que mostraven caps d'homes aïllats en habitacions d'estructures geomètriques, la sèrie dels 50 de "papes cridant", els animals i figures soles de finals dels anys 1950, les crucifixions de principis dels 60, els retrats d'amics posteriors, els autoretrats dels 70, i els quadres més freds i tècnics dels anys 1980.

Bacon no va començar a pintar fins que gairebé tenia trenta anys, havent estat decorador bon vivant i jugador de finals dels anys 20 i principis dels 30. Va arribar a dir que la seva carrera artística s'havia endarrerit perquè va passar massa temps buscant temes que l'interessessin. La seva entrada en el món de l'art va ser el tríptic de 1944 Tres estudis per a figures al peu d'una crucifixió, que va segellar la seva reputació com a cronista excepcionalment fred de la condició humana. Des de mitjans de la dècada dels 60, es va dedicar principalment a retratar amics seus i companys de beguda, ja fos en quadres sols, en díptics o en panells tríptics. D'ençà del suïcidi del seu amant George Dyer l'any 1971 (recordat en els seus Tríptics negres, i en un seguit de retrats pòstums) el seu art es va tornar més fosc, amb una mirada més cap a dins i més preocupat pel pas del temps i per la mort. El clímax d'aquest darrer període va estar marcat per les obres mestres Estudi per a autoretrat (1982) i Estudi per a autoretrat-tríptic (1985–86).

Malgrat la seva perspectiva existencialista i fosca, Bacon era carismàtic, eloqüent i molt llegit. Com a bon vivant, va passar la seva segona edat menjant, bevent i apostant en el barri londinenc del Soho amb els seus amics de similar estil de vida, inclosos Lucian Freud (tot i que van deixar de fer-se a mitjans dels 70, per raons que mai no van explicar), John Deakin, Muriel Belcher, Henrietta Moraes, Daniel Farson, Tom Baker i Jeffrey Bernard. Després del suïcidi de Dyer, es va allunyar molt d'aquest cercle, i tot i que seguia sent socialment actiu i la seva passió pel joc i la beguda van seguir, va establir una relació platònica i certament paternal amb el que seria el seu hereu, John Edwards.

Des de la seva mort, la reputació de Bacon no ha deixat de créixer, i les seves obres són molt aclamades, cares i van molt buscades en el mercat de l'art. A finals de segle, un cert nombre d'obres, que s'havia assumit que havien estat destruïdes, inclosos retrats papals de principis del 50 i retrats dels 60, van resorgir, establint rècords en els preus a subhasta.

Francis Bacon (28 October 1909 – 28 April 1992) was an Irish-born British figurative painter known for his raw, unsettling imagery. Focusing on the human form, his subjects included crucifixions, portraits of popes, self-portraits, and portraits of close friends, with abstracted figures sometimes isolated in geometrical structures.

He said that he saw images "in series", and his work, which numbers in the region of 590 extant paintings along with many others he destroyed, typically focused on a single subject for sustained periods, often in triptych or diptych formats. His output can be broadly described as sequences or variations on single motifs; including the 1930s Picasso-influenced bio-morphs and Furies, the 1940s male heads isolated in rooms or geometric structures, the 1950s "screaming popes," the mid-to-late 1950s animals and lone figures, the early 1960s crucifixions, the mid-to-late 1960s portraits of friends, the 1970s self-portraits, and the cooler, more technical 1980s paintings.

Bacon did not begin to seriously focus on painting until his late twenties, having drifted in the late 1920s and early 1930s as an interior decorator, bon vivant and gambler. He said that his artistic career was delayed because he spent too long looking for subject matter that could sustain his interest. His breakthrough came with the 1944 triptych Three Studies for Figures at the Base of a Crucifixion, which sealed his reputation as a uniquely bleak chronicler of the human condition. From the mid-1960s, he mainly produced portraits of friends and drinking companions, either as single, diptych or triptych panels. Following the suicide of his lover George Dyer in 1971 (memorialised in his Black Triptychs, and a number of posthumous portraits), his art became more sombre, inward-looking and preoccupied with the passage of time and death. The climax of his later period is marked by the masterpieces Study for Self-Portrait (1982) and Study for a Self-Portrait—Triptych, 1985–86.

Despite his existentialist and bleak outlook, Bacon was charismatic, articulate and well-read. A bon vivant, he spent his middle age eating, drinking and gambling in London's Soho with like-minded friends including Lucian Freud (although they fell out in the mid-1970s, for reasons neither ever explained), John Deakin, Muriel Belcher, Henrietta Moraes, Daniel Farson, Tom Baker and Jeffrey Bernard. After Dyer's suicide, he largely distanced himself from this circle, and while still socially active and his passion for gambling and drinking continued, he settled into a platonic and somewhat fatherly relationship with his eventual heir, John Edwards. Since his death, Bacon's reputation has grown steadily, and his work is among the most acclaimed, expensive and sought-after on the art market. In the late 1990s, a number of major works, previously assumed destroyed, including early 1950s pope paintings and 1960s portraits, re-emerged to set record prices at auction.