Qui va sortir amb France Gall?

France Gall, egentligen Isabelle Geneviève Marie Anne Gall, född 9 oktober 1947 i Paris, död 7 januari 2018 i Neuilly-sur-Seine, var en fransk sångerska. Hon slog igenom som tonåring med "Sacré Charlemagne" men är främst känd för att som 17-åring ha vunnit Eurovision Song Contest 1965 för Luxemburg med låten "Poupée de cire, poupée de son" som är skriven av Serge Gainsbourg. Hon hade ett flertal hitlåtar i sitt hemland under 1960-talet och återkom även under 1980-talet då hon 1987 hade en stor hit i hela Europa med låten "Ella, elle l'a", en hyllning till Ella Fitzgerald.

France Gall var gift och hade samtidigt en framgångsrik musikkarriär med musikern Michel Hamburger, vars artistnamn var Michel Berger. De hade två barn tillsammans, Raphaël och Pauline. Michel Berger dog i sviterna av en hjärtinfarkt 1992 och dottern Pauline gick bort endast 19 år gammal, i cystisk fibros 1997. France Gall var involverad i Cœur de Femmes, en välgörenhetsorganisation som hjälper hemlösa barn i främst afrikanska länder. Hon bodde i Senegal fram till kort före sin död. Hon avled i sviterna av långvarig cancer.

Claude Antoine Marie François (Ismaïlia, Egipte, 1 de febrer de 1939 - París, 11 de març de 1978), conegut també com a Cloclo, va ser un cantant de música pop molt prolífic i popular a les dècades dels 60 i 70 del segle XX a França. Una de les innovacions que el va fer més cèlebre va ser el d'incorporar, per primera vegada a la televisió francesa, un grup de noies darrere seu, ballant, fent eventualment els cors i vestides de forma provocativa: a l'època van rebre el nom de claudettes. Les seves cançons, a més, estaven sempre ben amenitzades per coreografies i vestuari vistós i espectacular. És coautor i cocompositor de la cançó original en la qual està inspirada My way (Com he fet sempre), que compta actualment amb més de 2.500 versions a tot el món.

Va començar la seva carrera musical l'any 1962, que va continuar tota la seva vida, fins que va morir als 39 anys electrocutat en un accident domèstic el 1978. En aquest temps, Claude François va gravar 277 cançons en francès i 119 en altres llengües (prop de 60 en anglès, unes vint en italià, quatre en castellà, una en àrab i una en japonès). El 2005 es comptaven en total 61.352.000 discs seus venuts a tot el món. Va actuar 1.188 vegades sobre un escenari. Va aparèixer 313 vegades en programes de televisió. Va ser portada de 219 revistes estant viu i de 186 després de la seva mort fins al 2006. Ha estat objecte de 73 llibres i biografies després de la seva mort.

Segons una enquesta duta a terme el 2003, les cinc cançons de Claude François favorites dels francesos són Belles, belles, belles (1962), Comme d'habitude (1967, cançó original de la qual Frank Sinatra va fer mundialment famosa la seva versió en anglès My way, en català, A la meva manera), Alexandrie, Alexandra (1978), Cette année-là (versió en francès feta el 1976 de la cançó Oh, What a Night, de The Four Seasons el 1963) i Le Lundi au soleil (1972).

També va fundar una casa de discos anomenada Flèche el 1967. Va interpretar la cançó Un homme libre (1969) de Paco de Lucía, amb lletra de Jacques Plante, i va aparèixer en dues pel·lícules de cinema: L'été frénétique (1062), de Claude Vernick, i Drôles de zèbres (1977), de Guy Lux.

Paul-Alain Auguste Leclerc (born 4 October 1947), better known by his stage name Julien Clerc (pronounced [ʒyljɛ̃ klɛʁ]), is a French singer-songwriter.

He rose to fame with his song "La cavalerie" (1968), that captured the "rebellious essence" of those times and became an anthem of the French youth. Among Clerc's most known songs are "Ce n'est rien" (1971), "Si on chantait" (1972), "Ma préférence" (1978), "Femmes... Je vous aime" (1982), "Mélissa" (1984), "Hélène" (1987), "Fais-moi une place" (1990).

Bruck Dawit is an Ethiopian–American musician, music producer, record mixer, composer and author.