Qui va sortir amb Françoise-Athénaïs de Rochechouart, Marquise de Montespan?

Françoise-Athénaïs de Rochechouart de Mortemart, Marquise of Montespan (5 October 1640 – 27 May 1707), commonly known as Madame de Montespan (French: [madam də mɔ̃tɛspɑ̃]), was a French noblewoman and the most celebrated royal mistress of King Louis XIV. During their romantic relationship, which lasted from the late 1660s to the late 1670s, she was sometimes referred to by contemporaries as the "true Queen of France" due to the pervasiveness of her influence at court.

Born into the House of Rochechouart, one of the oldest noble families of France, Françoise-Athénaïs married the Marquis of Montespan in 1663. She then became a maid of honour to Princess Henrietta, Duchess of Orléans, and later a lady-in-waiting to Queen Maria Theresa. Noted for her great beauty and wit, she carefully cultivated a relationship with Louis XIV and eventually supplanted Louise de La Vallière as his favourite. She had seven children by the king, six of them later legitimised but only four survived infancy. She mostly entrusted her children to Madame Scarron, who as the Marquise de Maintenon was later to replace her in the king's affections.

Madame de Montespan's alleged involvement in the Affair of the Poisons, which began in 1677, severely damaged her reputation and resulted in her fall from royal favour. In 1691, she withdrew to the convent of Filles de Saint-Joseph in Paris, but left thirteen years later when she relocated to the Château d'Oiron. She devoted the rest of her life to charity, patronage and penance until her death in 1707 at the age of 66. She is an ancestress of several royal houses in Europe, including those of Spain, Italy, Bulgaria, Portugal, Belgium and Luxembourg.

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort. També va ostentar els títols de comte de Barcelona (1643-52) com a Lluís II, el de comte de Santa Coloma i baró de Queralt (durant el mateix període) i copríncep d'Andorra. Va heretar la corona amb quatre anys, però no va assumir cap control del govern en persona fins a la mort del seu primer ministre, el Cardenal Mazzarino, el 1661.

Lluís XIV va adquirir el sobrenom de Rei Sol (Le Roi Soleil en francès) arran de la seua actuació en el Ballet de la Nuit (estrenat el 23 de febrer de 1653), als catorze anys, on, entre altres personatges, encarnava el déu Apol·lo, en al·legoria del sol llevant. El seu carisma, com el seu entusiasme i admiració cap al ballet, el van caracteritzar. Un altre renom que tingué és Lluís el Gran (en francès Louis le Grand), perquè regnà a França durant setanta-dos anys: el regnat més llarg de la història dels monarques francesos i de cap monarca d'un altre país europeu "major". Lluís tractà d'incrementar el poder francès a Europa, fent entrar el país en quatre grans guerres: la Guerra de Devolució, la Guerra francoholandesa, la Guerra dels Nou Anys i la Guerra de Successió Espanyola. Va treballar amb èxit per tal de crear un estat centralitzat i absolutista; molts historiadors sovint el citen com a exemple del despotisme il·lustrat.

Lluís XIV va esdevenir l'arquetip de monarca absolutista. Se li atribueix la frase "L'État, c'est moi" ("L'Estat soc jo"), tot i que els historiadors consideren que es tracta d'un mite, i que és més probable que la frase li hagi estat atribuïda pels seus oponents polítics com una forma de palesar l'estereotip de l'absolutisme que representava. Ben al contrari el Duc de Saint-Simon testimonia el que Lluís XIV va dir al seu llit de mort: "Je m'en vais, mais l'État demeurera toujours" ("Jo me'n vaig, però l'Estat romandrà sempre").