Qui va sortir amb Elisabet I d'Anglaterra?

Elisabet I (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seva mort. Algunes vegades anomenada la Reina Verge, Gloriana o la Bona Reina Bess, Elisabet va ser la cinquena i última monarca de la dinastia Tudor. Filla del rei Enric VIII d'Anglaterra, va néixer princesa, però la seva mare, Anna Bolena, va ser executada tres anys després del seu naixement i Elisabet va ser declarada il·legítima. Va ser la mort de la seva germana Maria sense successió el que la va convertir en única hereva del regne del seu pare. Elisabet va governar d'una manera més moderada que el seu pare i la seva germana, i procurà fer-ho guiada pel bon consell. Una de les seves màximes era "Video et taceo" ("Miro, i callo").

La reina es va fer càrrec d'un país dividit per qüestions religioses en la segona meitat del segle xvi. Afavorí l'església anglicana en contraposició als regnats anteriors, ja que veié una manera de reafirmar l'Estat i ella mateixa. Per aquest motiu, una de les primeres mesures que va prendre va ser establir una església protestant independent de Roma, que després evolucionaria en l'actual església d'Anglaterra o anglicana, de la qual es va convertir en la màxima autoritat. El 1562, amb el restabliment de l'"Acta d'uniformitat", va consolidar el protestantisme anglès.

La reina Maria I d'Escòcia, amb drets sobre el tron anglès, aglutinà l'oposició catòlica, a nivell anglès i internacional, contra Elisabet. Aquesta ajudà els reformistes escocesos, i Maria fugí a Anglaterra i demanà refugi a la seva rival, la qual la retingué presa i, posteriorment, decidí executar-la (1587). S'enfrontà amb Felip II per la qüestió religiosa i també pel conflicte d'interessos entre els dos imperis, essent la batalla de l'Armada Invencible el punt culminant. La guerra amb Felip II va arruïnar econòmicament ambdós països.

S'esperava que Elisabet contragués matrimoni, però malgrat diverses peticions del Parlament, mai ho va fer. Les raons per a aquesta decisió no es coneixen, i han estat àmpliament debatudes. A mesura que Elisabet va anar envellint, la seva virginitat la va tornar famosa, i un culte va créixer al seu voltant, celebrat en retrats, desfilades i en la literatura de l'època. També era temuda pel seu mal geni. Al segle xvi, Elisabet I -la reina verge, pel fet de no haver-se casat- va introduir la moda de pintar-se la cara de blanc i els llavis de vermell intens, una combinació d'efecte certament inquietant. La pràctica fou imitada per les dames de la cort, però, desapareguda la reina, aviat hi sorgiren veus contràries.

Durant el seu regnat, Anglaterra va tenir un gran esplendor cultural, amb figures com William Shakespeare, Christopher Marlowe, John Dowland i William Byrd; també són importants figures com Francis Drake i John Hawkins. El seu regnat de 44 anys i 127 dies ha estat el quart més llarg de la història anglesa, per darrere dels de Victòria I, Jordi III i Elisabet II. Durant el seu govern, que succeí dos breus regnats de dos germans seus, va contribuir a donar estabilitat al país i va ajudar a forjar un sentit d'identitat nacional.

Robert Dudley, primer comte de Leicester (24 de juny de 1532 - 4 de setembre de 1588), va ser el favorit de la reina Isabel I d'Anglaterra durant gran part del seu regnat.

Va ser el fill menor de John Dudley, duc de Northumberland, qui va ser condemnat a mort per intentar posar en el tron a Lady Jane Grey. Va estar a la presó juntament amb el seu pare en 1553, encara que va ser indultat per la reina Maria I Tudor, qui li va assignar el càrrec de Mestre d'Ordenança o cap de l'estat major.

Després de la mort de la reina, es va adjudicar el favoritisme de la reina Isabel arribant a pensar-se que el seu desig final era casar-se amb la mateixa reina, qui, entre altres mostres d'afecte, li va atorgar el títol de Comte de Leicester el 1564, expressament creat per a ell, ja que no existia fins a aquest moment.

Malgrat algunes divergències entre ell i la reina, aquesta el 1585 el va nomenar comandant d'una expedició contra els Països Baixos, amb la finalitat de donar-los suport en la seva rebel·lió contra Espanya. Aquesta campanya no va ser reeixida per Dudley, ja que va haver de tornar a Anglaterra el 1588 a causa de les seves diferències amb els líders holandesos.

Reconciliat amb la reina, aquesta el va nomenar lloctinent general de les forces enviades per a resistir a l'Armada invencible espanyola. Va morir poc després, el 1588, extingint-se també el títol de comte de Leicester.